Els lectors (i els llibres) reviscolats

ENTRE-VEUS

per Ricard Peris

La Veu dels Llibres

Aquest article anava a començar de forma catastròfica. La meua idea era explicar als lectors els devastadors efectes que aquesta crisi tindrà sobre el món del llibre. Un sector que podria agafar com a lema la dita “Sempre plou quan no fan escola”. La cadena del llibre, des de fa anys està agafada amb pinces, i ara la “tronada” li ha caigut justament en el seu principal mes de vendes: abril. El Gremi d’Editors avança que les pèrdues poden ser de 800 milions d’euros en tota Espanya, provocats pel tancament i la cancel·lació de Fires i del Dia del llibre (recordem que només el 23 d’abril a Catalunya l’any passat es van facturar 23,16 milions d’euros).

Però, quan ja tenia tot l’esquema de l’article preparat sona el telèfon. I un amic m’ha dit una frase que m’ha fet repensar el sentit de tot aquest escrit.

He de confessar que unes setmanes abans que aquesta crisi esclatés em venien rampells apocalíptics: “Treballem en un ofici que s’acaba”, repetia alguns matins a les companyes de l’editorial.

Abans de seguir més endavant, he de confessar que unes setmanes abans que aquesta crisi esclatés em venien rampells apocalíptics: “Treballem en un ofici que s’acaba”, repetia alguns matins a les companyes de l’editorial mentre ens fèiem el primer cafè del matí. Em sentia com el canterer Cipriano, creat per Saramago al seu llibre La Caverna, que a mesura que passen els dies anava veient com l’ofici de fer llibres esdevenia un treball artesanal amb un rol cada vegada més insignificant dins del consum cultural. “I per què ho veus així?”, em preguntaven. “A les noves generacions de lectors no els queda temps per a la lectura. Les sèries de les plataformes televisives han aconseguit el segell de producte de qualitat cultural que tenia el llibre, i cada nit li arrabassen temps a la lectura”. Així ho veia (i ho veig). Abans de la propagació de l’audiovisual a la carta per totes les llars, la lectura conqueria una reduïda porció del temps d’oci diari d’un segment de públic amb interessos culturals (no televisius). En realitat, es tractava només de les deixalles sobrants de les xarxes socials. Amb això, el llibre ja en tenia prou, però ara ho estem perdent.

A més, els que estem al món de llibre sembla que havíem decidit allò de “morir matant”. I en lloc d’adaptar-nos a les xifres reals de lectors, el que estàvem fent era augmentar el nombre de novetats que setmanalment arribaven a les llibreries. Una crònica d’una mort anunciada. Quin era l’efecte? Fer més tibant la cadena del llibre.

Fira del Llibre de València 2019 | Foto: Andana Editorial

No en vull, no en vull: tres plats a caramull

Amb aquest panorama ens arriba una nova (previsible) crisi la primavera de 2020. Però, no ho oblidem, la cadena ja fa anys que roda amb dificultats.

És necessària una inversió real i efectiva per a crear nous lectors, perquè ja sabeu la dita: “Qui no sembra, no cull”.

Ara tal vegada arribaran ajudes, crèdits, subvencions... i esdevindran un pedaç al vertader problema del sector editorial: No hi ha lectors per a tantes novetats. El problema de tota aquesta crisi que fa anys que arrosseguem és un problema d’EDUCACIÓ. És necessària una inversió real i efectiva per a crear nous lectors, perquè ja sabeu la dita: “Qui no sembra, no cull”. Si realment volen aprofitar aquesta crisi per reflexionar i fer un canvi real al món del llibre, haurien de començar per impulsar accions reals per fer créixer el nombre de lectors, i acabar amb aquesta paradoxa d’efecte letal per a la lectura i per a la societat en general: “Cada vegada més novetats, i cada vegada menys lectors.”

Oportunitats o amenaces

Aprenem del passat i pensem en tot açò, ara que vindran mesos complicats. En lloc de lamentar-nos pel passat perdut, mirem com adaptar-nos al nou entorn i fer-nos més forts i millors.

Ara tornarà a eixir a l’actualitat la gran crisi de l’any 2008, i els efectes que va tenir (a més de tots els altres sectors) sobre el món del llibre. M’agradaria parlar-ne, però tot just l’any següent, el 2009, va nàixer Andana Editorial. Per tant, només puc dir que no va ser una crisi, per nosaltres, va ser una oportunitat. En Andana podem dir que hem sigut capaços de bastir un projecte editorial sobre un sector en crisi, amb l’objectiu de transformar els obstacles en oportunitats. Però no ens quedem en el nostre exemple, mirem més enllà. Si a nosaltres ens ha anat bé, molt millor li ha anat a una botiga on-line que va començar a vendre llibres, i que ha aconseguit (per molts altres factors, tot s’ha de dir) ser un del gegants mundials. Amazon (el butoni del sector tradicional), va començar venent llibres, i en aquests 10 anys s’ha enlairat. Tal vegada el sector sí que té possibilitats (o debilitats, segons es mire) que alguns han sabut convertir en les seues fortaleses.

Aprenem del passat i pensem en tot açò, ara que vindran mesos complicats. En lloc de lamentar-nos pel passat perdut, mirem com adaptar-nos al nou entorn i fer-nos més forts i millors.

La frase del meu amic

No he oblidat desvetllar la frase que em va dir el meu amic i que em va fer canviar el sentit final d’aquest article. Quan em vaig posar el mòbil a l’orella em va dir: “Ei, que ja m’he acabat de llegir tots els llibres que tenia pendents. Et telefonava perquè en necessite més. On puc aconseguir-ne?”.

“Necessite més llibres”... Paraules celestials que ressonen encara en el meu cervell, i que de segur delectaran a tots aquells que estimen la lectura.

I si ara quan tot torne a la normalitat, a més del desig de d’eixir al carrer, d’abraçar les persones que estimem, de passejar per la natura... i de moltes i moltes coses, també hi ha més fam de lectura? Vull pensar que sí.

I si ara quan tot torne a la normalitat, a més del desig de d’eixir al carrer, d’abraçar les persones que estimem, de passejar per la natura... i de moltes i moltes coses, també hi ha més fam de lectura? Vull pensar que sí. Ara, en aquest moment, vull somiar que tindrem fam de lectures, que aquell cuquet de “lectors” que molts havien apaivagat per la mancança de temps, ha reviscolat i necessitarà més llibres per satisfer el seu desig.

Tal vegada estic delirant. Si és així, m’ho perdonareu perquè ja sabem que aquest experiment social de confinament està provocant efectes secundaris inesperats. Però, deixeu-me somiar unes setmanes més. Es tracta d’una alienació molt plaent que m’està ajudant a passar millor aquest temps de reclusió. De fet, estic pensant a demanar que m’allarguen el temps de confinament per seguir vivint en aquest somni.

Ricard Peris, Editor d’Andana Editorial

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací