El desconcert dels llibres

ENTRE-VEUS

per Gonçal López-Pampló

La Veu dels Llibres

L’epidèmia va arribar de sobte, com una tronada inesperada. O no del tot: alguns havíem vist els núvols en l’horitzó i havíem advertit que arruixaria, però ni tan sols els més pessimistes esperàvem una intensitat així. L’impacte social és enorme: no tan sols en la salut de desenes de milers de persones, moltes de les quals han perdut la vida, sinó també en l’esperit col·lectiu i la dinàmica de l’economia. No hi ha cap sector que es lliure del trasbals: el món del llibre no és, doncs, cap excepció, ni tràgica ni èpica. Com a editor, no vull caure en un discurs autoreferencial que obvie les dificultats que experimentaran molts altres àmbits. Estaria bé intentar que la crisi, com a mínim, no es convertisca en uns cínics. Però tampoc hem de ser ingenus: sabem que el consum cultural baixarà moltíssim, mentre que altres sectors tindran una capacitat de recuperació més immediata.

Sabem que el consum cultural baixarà moltíssim, mentre que altres sectors tindran una capacitat de recuperació més immediata.

Quan i com arribarà aquesta recuperació és una altra de les preguntes clau. No ho sabem, però tampoc no ens hauríem d’escudar en la incertesa. En el fons, tardarà més del que volem, per raons econòmiques i de salut pública. I a la cultura li arribarà més tard, com sempre. Convé assumir aquest escenari i actuar en conseqüència. Al meu entendre, per exemple, no calia anunciar una data per al Dia del Llibre alternativa al 23 d’abril. El 23 de juliol –la data triada– és un horitzó optimista però tal vegada factible; tanmateix, una data concreta genera expectatives que es poden frustrar. N’hi havia prou a dir que s’intentaria celebrar abans d’agost. La desil·lusió, si la cosa falla, serà notable. I com de gran serà si finalment s’ha de suspendre la fira de València anunciada per a la tardor! En el context actual, la frustració és una mala consellera. Si ens hem d’encomanar a algú, a més de sant Vicent Ferrer, que siga a la prudència.

Fira del Llibre de València, 2017
No calia anunciar una data per al Dia del Llibre alternativa al 23 d’abril. El 23 de juliol –la data triada– és un horitzó optimista però tal vegada factible; tanmateix, una data concreta genera expectatives que es poden frustrar.

La prudència ens ajuda a frenar i a prendre perspectiva. Ens fa més honestos, amb els altres i amb nosaltres mateixos. I ens fa actuar amb un modèstia més necessària que mai. Ningú no sap com ni quan eixirem d’aquest enorme embolic, però de camí podríem intentar centrar-nos en algunes certeses que sí que tenim, treballar de valent, pensar més i no parlar tant. El soroll mediàtic és ensordidor. Les iniciatives al voltant del Sant Jordi frustrat es multipliquen, amb somortes però profundes polèmiques com a teló de fons. El galliner s’avalota mentre somriuen les raboses.

En les últimes setmanes he conversat molt amb autores i autors, professionals de la il·lustració, de les llibreries, de la distribució, de la premsa, de la docència… El desconcert general és impressionant. En el tu a tu, m’emociona la solidaritat i la comprensió mútua que sorgeix; gremialment, la corda es tensa; socialment, podria trencar-se. Hem d’evitar-ho. I ho aconseguirem si reivindiquem el valor dels llibres i l’ofici d’editar des de la humilitat. La paraula, en general, ha tingut el vent en contra a tota hora. Fa uns mesos publicava un article en L’Illa on afirmava que el verb editar sempre es conjuga contra el naufragi. Ara que hem tornat a naufragar, els llibres ens oferiran recer i esperança. Com sempre. Per això, potser la millor campanya de cara al pròxim 23 d’abril seria deixar el mòbil o la tablet a un costat, agafar un llibre de la prestatgeria i llegir en silenci pàgina rere pàgina, hora rere hora, prenent consciència de la nostra memòria lectora i de tot el que ens queda per llegir. Jo, de fet, me’n vaig al sofà, que tinc a mitges un novel·la, un poemari i un còmic d’Spirou.

Gonçal López-Pampló, director literari d’Edicions Bromera

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací