'Els escrits sobre Eugeni d’Ors', de Josep Murgades

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Andreu Loncà

La Veu dels Llibres

Josep Murgades
Josep Murgades

Els escrits sobre Eugeni d’Ors de Josep Murgades podem considerar-los com un sucós compendi ordenat quasi cronològicament, amb algunes repeticions i amb l’evidència de l’evolució del pensament de l’assagista des d’una visió més neutra, teòrica i continguda a una altra de més matisada, activa, distanciada. Compost per conferències i comunicacions molt doctes, acadèmiques, adreçades a institucions culturals, escrites al llarg de més de quaranta anys de recerca sobre l’obra literària de Xènius, segons afirma el mateix professor: el verbalitzador del Noucentisme, i, alguns anys després, Don Eugenio, insigne escriptor en espanyol, filòsof sota l’ombra allargada del magne Ortega i Gasset, a l’ombra de l’arbre frondós i durador del franquisme. Els estudis del volum analitzen aquesta dualitat identitària poc esbandida, que és estudiada amb una elegant ironia i una navalla esmolada, cosa que converteix el volum, en la seua completesa, en una lliçó molt interessant de llegir, d’admirar i de comprendre.

Xènius i Don Eugenio, excepció feta de l’idioma, presenten una semblant forma estilística i una semblant revolució conservadora.

El lector encuriosit per la història de la cultura literària que hagi llegit alguns papers del Glossari d’Eugeni d’Ors, haurà d’admetre que aquests articles contenen, ben garbellats, algunes de les pàgines més ben girades i més influents que s’han escrit mai en català a primeries del segle XX.

Semblantment, Els escrits sobre Eugeni d’Ors és compost per conferències molt amenes, brillants, il·lustrades, sàvies. La novetat més notòria és l’estudi de l’etapa espanyola de l’autor car demostra que, in nucis, no es poden observar diferències d’ordre ideològic entre ambdues etapes anotades més amunt. Xènius i Don Eugenio, excepció feta de l’idioma, presenten una semblant forma estilística i una semblant revolució conservadoraoxímoron odiós que marca tot un segle. El súmmum de la recerca es produeix en la darrera conferència, que escodrinya tant l’abandó del catalanisme polític per part de l’alta burgesia catalana com la temptació d’ordre que es troba, des de l’inici, en el programa noucentista, cosa que els convido a llegir amb atenció.

Es mostra una lectura contextualitzada del poeta Carles Riba en què es constata una notable influència orsiana tant en l’estil com en els temes, en especial en la crítica.

Com sol passar amb els llibres profunds, el que el ressenyador pugui resumir no és ni la meitat del que el llibre suposa de pensament ordenat, de capacitat de citar els pensaments escaients i la capacitat verbal de l’autor, que supera, de molt, la majoria d’estudiosos de l’obra d’Eugeni d’Ors que he llegit.

Així i tot, provaré de subratllar allò que a mi m’ha interessat: es mostra una lectura contextualitzada del poeta Carles Riba en què es constata una notable influència orsiana tant en l’estil com en els temes, en especial en la crítica.

Més en el terreny de l’anècdota de la qual es pot seguir una categoria, subratllo un parell d’articles que considero originals per completar la panoràmica de l’escriptor: el que en diré la baula reusenca, que inclou una breu conferència substanciosa d’Eugeni d’Ors a Reus, just després de la guerra civil, que dibuixa un context hispànic que sempre es vol oblidar, i la connexió amb Vilafranca del Penedès, que mostra alguns matisos vitals de la postguerra franquista d’Eugeni Ors. S’ha d’apuntar que el llibre de Murgades sempre estudia més l’obra que no pas el personatge, per bé que de tant en tant, aquest hi treu el cap sense remei.

Obrador Edèndum (2019)

Com una de les idees recurrents es pot subratllar el caràcter fortament reactiu del Noucentisme, i, d’altra banda, s’insisteix en el que se’n pot deduir la seua característica construcció cultural, de volició, d’arbitrarietat, d’artifici ideològic, al capdavall. El decantament d’aquella voluntat d’ordre inicial cap a la dictadura militar final sospito que fou la seua tomba com a moviment cultural, però això ja és una opinió més.

En resum un excel·lent llibre de lectura pausada, útil pel mètode intel·lectual de treball, substanciós pels resultats, ple de distincions fines, ideològicament ponderat, respectuós, agut. Una autèntica meravella que depassa de molt els estudis literaris, amb matís sociològic, que es poden llegir ara mateix.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací