Històries en cinquanta paraules

per El conte del diumenge, Magdalena García

Cultura

Històries en cinquanta paraules
Històries en cinquanta paraules

Primer desdibuixà el seu rouge. Després li arrencà el vestit. Tot seguit, ja al llit, li arravatà els tacons. Després estirà la perruca i li desprengué el sostenidor. Li digué “puta” mentre li trepitjava els pits de poliuretà. Llavors tristament somrigué perquè, per primera vegada, algú la considerava una dona.

 

Estava tip d’escoltar-lo; entre ells sols romania la bretxa del dissentiment. Elucubraven que això els havia menat fins allí. Però xisclà quan la infermera l’enfità de pastilles i contemplà el seu cos destensat relliscant-se a la cadira. Aleshores, el nin emmudí per sempre; no suportà la mort del ventríloc.

 

Transcorrien ja setmanes però no la resposta. Invocà Neptú; la penúltima tempesta li nodrí de gavines però, amarrat al màstil, deixà al timó el seu destí. Un cel l’espellà, la fortor apaivagà la set. Un bec li buidà les conques i, finalment, la mar el tornà amb els seus.

 

Feu la maleta gran: dues mudes i unes sabates. Durant la llarga fugida repassà la seua vida; un auto, una casa hipotecada, una muller, un fill, un gos, un treball detestable. La finestreta li oferia esperançadors horitzons. Despertà en una cambreta luxosa però del somni només trobaria més penes que desconeixia.

 

Sentia commiseració per aquell jove metge. Intentà el consol oferint-li la no resistència del seu braç. Però l’agulló tremolejà entre els dits a pesar de la fácil diana. “Fes-ho”, constrenyí. El públic fora de la peixera sense entendre la demora. Quan expirà, encara redolaven les llàgrimes del botxí.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací