Senyorets de la segona Restauració

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

María del Carmen Sánchez Zamora, tinent d'alcalde d'Alacant (Cs)
María del Carmen Sánchez Zamora, tinent d'alcalde d'Alacant (Cs) | Instagram

Hui vaig a comentar dues notícies xicotetes que s'han fet un poc velles, perquè tot envelleix ara molt ràpidament, però a les quals crec que encara se les pot pegar una volteta.

La primera va ser el vídeo de la vicealcaldessa d'Alacant dient a sa casa durant el confinament que s'avorreix molt. I ho feia amb cançoneta i tot, mostrant en efecte un desfici de grans dimensions. La segona, la notícia de la detenció -i posterior- dimissió de l'alcalde de Badalona per botar-se el confinament i anar conduint amb una considerable bufa. Sembla que mentre el detenien, a banda de fer inesperats jocs de paraules donant-los mossos al Mossos cridava que ell era l'Alcalde de Badalona. Vosté no sap amb qui està parlant. El mateix haguera cridat Mariano Rajoy, per altra banda, en l'improbable cas que algú li haguera preguntat perquè estava pegant una volteta a la carrera en ple confinament. Usted no sabe con quien está hablando, que en este país siempre ha habido clases.

Són dues anècdotes (o tres) però crec que molt significatives de dos dels atributs vinculats al poder en aquesta Espanya de senyorets, que no per casualitat és una monarquia. No treballar i no haver de respectar les lleis són en efecte dues prerrogatives del poder: dels senyorets de tota la vida i dels nouvinguts, en eixe relatiu eixamplament de la participació en els beneficis de l'oligarquia en que de vegades pense que va consitir aquesta segona Restauració, convertint de pas el PSOE en el partit liberal de Sagasta posat al dia.

A la vicealcaldessa d'Alacant cal reconéixer-li la sinceritat, i això no és petita virtut en aquestos temps que corren. No només enten que el seu treball consisteix en anar a inauguracions i saraos diversos i potser alguna intrigueta, sinó que reconeix obertament que, quan no hi ha d'això, s'avorreix amargament perquè no troba ocupacions, no ja que tinguen a veure amb la gestió, que seria demanar massa, sinó ni tan sols amb un temps d'oci de qualitat. Els senyorets, com els reis, no fan res, no els cal fer res. Com a màxim supervisen amb displicència el que fan els altres.

Sobre l'ex-alcalde de Badalona, poc cal afegir. Estem a un país on els cotxes oficials aparquen on els dóna la gana. I al cap a la fi, com ho demostren les aventures del Campetxano, en les monarquies de tota la vida el poder dicta les lleis però no està sotmés a elles. No és tan estrany que aquesta manera de pensar es convertisca en estructural i un alcalde crega que això del confinament no va amb ell.

El pensament nobiliari -no treballar i no estar sotmés a la llei per dret natural- és l'epítome perfecte de la marca Espanya. Si l'anònim autor del Lazarillo de Tormes alçara el cap, una vegada s'acostumara a Internet, es trobaria com a casa en aquest dissortat país d'hidalgos.

I com que açò va tan ràpid, esta setmana se m'ha quedat fora altra notícia petarda: eixe vídeo on Alfonso Merlos ha tingut a bé il.lustrar-nos sobre altra de les qualitats dels cortesans: la hipocresia.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací