Impunitat de la valencianofòbia al món laboral

per Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià

Llengua

Impunitat de la valencianofòbia al món laboral /DLV
Impunitat de la valencianofòbia al món laboral /DLV

L’any 2019, un professional va enviar el seu currículum, en castellà, a la Clínica del Carmen de Múrcia, on constava que tenia titulació de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló, amb nom propi en valencià, i li van respondre: «No aceptamos nada que no vaya todo escrito en castellano». Fa uns pocs dies, un policia nacional a València va considerar «desacatament a l’autoritat» una breu conversa d’una senyora amb les seues filles i amb una veïna, durant una inspecció pel confinament. L’agent va dir a la senyora: «¡Que no hable en valenciano! Lo que hace usted es desacato a la autoridad».

Ací tenim exemples d’intolerància lingüística absolutament irracionals, perquè ens aquests casos als agressors ni tan sols els demanaven el coneixement del valencià, en uns actes d’expressió individual. Són pures mostres d’odi.

Però no cal anar fora del domini del català per a trobar casos de fòbia lingüística. Fa prop d’un any, una persona va presentar el seu currículum a l’agència d’ocupació València Activa, entitat que depén de l’Ajuntament de la capital, i un treballador d’aquest organisme li va dir, amb una total extralimitació ideològica, que no trobaria faena si tenia el curriculum vitae en valencià. En el sector sanitari coneixem casos recents de pacients que no s’han pogut expressar en valencià i que han hagut de suportar actituds humiliants. Aquests són alguns dels testimonis que denuncien el seu cas a la Plataforma per la Llengua, però estem segurs que n'hi ha d'altres que pateixen situacions paregudes en silenci.

Això no sols passa al País Valencià, també a Catalunya podem trobar fets com ara aquell en què una encarregada d’òptica va prohibir usar el català entre el personal. L’empresa va solucionar el cas amb l’acomiadament de la treballadora; aquell fet era una infracció dels drets laborals. Fa poc, un consumidor va demanar a un comercial de Vodafone, que sabia que era natural del país, si el podia atendre en català, i li va respondre que no, al·legant que «l’empresa enregistra totes les trucades per al control de qualitat i obliguen a usar el castellà». L’any 2017, a la Plataforma per la Llengua vam conéixer un cas exactament igual, però en aquest cas respecte d’Endesa. També s’han produït casos d’aquesta mena en el sector turístic, com ara el d’un treballador acomiadat d’un hotel luxós de Barcelona perquè parlava català amb els companys i no va atendre el requeriment d’un directiu, que s’oposava a l’ús de la nostra llengua. En el sector sanitari hi ha hagut dos professionals amonestats perquè mantenien el català amb pacients que parlaven castellà, tot i que entenien perfectament la nostra llengua.

És lamentable la profunda desigualtat lingüística que persones de sectors públics i privats apliquen a Espanya, impensable en casos semblants en estats plurilingües europeus, com ara Bèlgica o Suïssa. No s’entén racionalment que ningú puga ofendre, insultar o menysprear una persona perquè usa el valencià, una llengua que és també de l'Estat. La valencianofòbia és una actitud incompatible amb els drets i la convivència ciutadana. Per això hauria de ser perseguida per la justícia, com una mostra de xenofòbia interna, d’intolerància civil, és a dir com un preludi del feixisme.

Ara per ara, la majoria de mostres de catalanofòbia resten impunes. Per exemple, només el 3% dels casos de discriminació o manca de respecte als drets lingüístics en què intervé la Policia Nacional acaben en sanció, mentre que, en canvi, en el 30% s’aplica algun tipus de represàlia contra qui ha denunciat el fet, com ara la contradenúncia.

A la Plataforma per la Llengua sempre estudiem els casos de discriminació de què tenim coneixença, per tal d’aconseguir-ne una rectificació i crear consciència sobre el problema sociolingüístic. I tot això manifesta que els drets lingüístics a l’Espanya plural són limitats, reduïts a unes situacions predeterminades i sempre desfavorables a les llengües que no són la castellana. I la desigualtat a l’Estat espanyol, encara que se cerquen excuses, sempre indica manca de drets, manca de democràcia.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací