El monarca de les tenebres i la determinista geogràfica

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

El monarca de les tenebres i la determinista geogràfica
El monarca de les tenebres i la determinista geogràfica

Torne a llegir en una entrevista de Núria Navarro a Javier Cercas en El Periódico eixe oxímoron central a la Cultura de la Transició que diu que "El Rey representa al Estado democrático", i pense en el pare de la criatura, del qual tantes vegades es va dir el mateix, passejant per ahí amb 1,9 milions d'euros en un maletí. No ho puc evitar. També em passa quan veig les notícies on ix el Preparado supervisant les coses més diverses per videoconferència. Fa molt de temps que em semblen una masquerada, però cada vegada em semblen més directament una coartada.

En eixa mateixa entrevista Cercas diu que li va impactar més la crisi política de la tardor de 2017 que la situació actual de pandèmia. Sovint es diu (i a Espanya els especialistes en palles en ulls aliens ho diuen molt) que el nacionalisme desfermat i fanàtic és una mena de religió integrista, i aquestes declaracions en són una bona mostra. La unitat d'Espanya, o per a ser exactes, que algú pretenga exercir el dret a decidir, afecta més un nacionalista espanyol com Javier Cercas que 25.000 morts i la crisi econòmica posterior amb els seus efectes reals sobre persones reals, especialment de classe treballadora. On vas a parar.

Sorprén aquest maximalisme en un intel.lectual que va trobar tantes raons per entendre el seu avantpassat falangista a El monarca de las sombras, fins al punt d'identificar-se amb ell en passatges sencers de la novel.la i fer-li un blanqueig a consciència. Res d'allò humà m'és alié, va dir el clàssic, però per a Cercas és evident que algunes coses li són menys alienes que altres, i els catalans sobiranistes són el seu altre absolut. I supose que també els republicans, donat que la identificació esotèrica i absoluta de monarquia i democràcia deixa poc espai de maniobra.

Ja en ratxa em trobe a El País Teresa Ribera, vicepresidenta del govern de l'estat, dient que si les dades de Portugal en aquesta situació de pandèmia són sensiblement millors que a Espanya és perquè el virus "venía del este y ellos están un poco más al oeste y entonces pudieron parar un poco antes". Eixa és una altra. El nacionalisme espanyol moltes vegades és una mena de bram de hooligan o de personatge fanfarró de comèdia. Espanya és la millor perquè sí. Si sembla que Portugal ho ha fet millor és perquè està més a l'oest. I punt. Supose que la contundència amb el neoliberalisme Holandés, la solidaritat ibèrica o la Revolució dels Clavells seran també atavismes geogràfics.

Em recorda el gest aquell de nou-ric o d'aristòcrata tronat dels turistes espanyols. Qualsevol lloc que no fos Espanya era més pobre, més lleig, menys cool i més endarrerit. Les diferències culturals, errades de gent que no sap menjar ni viure. I, en efecte, la condescendència amb Portugal mereix capítol a banda. Que eixa fantotxada xovinista vinga d'una vicepresidenta del govern em sembla preocupant i ridícul.

A banda té gràcia, perquè les xifres el que diuen és que el nucli del caos està a Madrid, eixa ciutat on sembla que tot té igual i es fan actes massius i ballen la conga per tancar hospitals de campanya, necessaris en part perquè abans s'havien dedicat a desmantellar el sistema públic de sanitat. Eixa ciutat en la qual si te descuides la gent se'n va de pont mentre l'estat els neteja els accessos a la costa. Eixa. I d'això no es parlava a l'entrevista. I mira que la presidenta Díaz Ayuso, la que alimenta els pobres amb fast food, és bruta i deslleial. Però, vaja, en les declaracions oficials el desastre madrileny desapareix, que el virus no entén d'autonomies i el bon nom de la capital del regne sembla ser afer d'estat. I és que ja ho va dir el vicepresident del govern autonòmic madrileny, Ignacio Aguado en declaracions a Onda Cero: no pot haver cap desescalada si no la lidera Madrid.

Perquè ja se sap: Espanya és l'estat més descentralitzat d'Europa, però casualment té com a capital el centre neuràlgic del món, el melic de la civilització i amb el café amb llet més relaxing. Què hem de fer. És el que hi ha. I la monarquia representa l'estat democràtic, i la nostra és la més barata d'Europa i els maletins i demés són pecadets de joventut sense importància, la juventut és un estat mental i es pot ser jove a qualsevol edat i el Campetxano sempre ha sigut molt juvenil. A més, si el Preparado no coordinara per videoconferència tot es vindria avall i s'escamparia el caos. Que no se'ns oblide.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací