Balls i Muixeranga (II)

per Enric Sorribes, Conlloga Muixeranga de Castelló

Cultura

Ball Pobret Negre
Ball Pobret Negre | Carmina Ribés

Amb el nom de Ball de Valencians es coneix una sèrie de danses del seguici popular que, amb diferents denominacions, concloïen amb la construcció d'una torre humana i que van ser executades en primer lloc per colles de valencians i més tard per colles que imitaven aquestes. Amb el pas del temps, amb la seua evolució, i en deslliurar-se de la part ballada, va donar lloc a diverses manifestacions de la cultura popular que basteixen torres, castells i altres construccions humanes.

Les actuals muixerangues són hereves directes d'aquelles danses i, almenys les que anomenem amb l'adjectiu de "tradicionals", compten amb la seua dansa o ball. Així succeeix amb les muixerangues d'Algemesí i els Negrets de l'Alcúdia, però també amb la Mojiganga de Titaguas, el Ball de Varetes del Forcall i els Dansants de Peníscola (en aquests dos últims casos fins i tot ho porten al seu nom), així com la desapareguda Muixeranga de Carcaixent. També el Ball dels Locos de l'Olleria, que en recuperar la tradició torraire de la localitat (perduda el 1917) va reviure la part dansada.

Els Negrets de l’Alcúdia possiblement és una de les danses amb construccions humanes més antigues que encara es conserven en territori valencià i fan la dansa del Pobret Negret, que deriva d’un antic Dies irae, dies illa que es cantava a l’Alcúdia fins a les primeres dècades del segle XX a les misses i aniversaris de defuncions, de la qual se n’han trobat versions a Algemesí i Carcaixent. Es toca amb dolçaina i tabal. La lletra és la següent:

Pobret negret, pobret negret,
que menges figues en Massalet.
Pobret negret, pobret negret,
que menges figues en Massalet.
Xivirivi corona, xivirivi capell,
xivirivi com balla, el teniente coronel.
Animalot, animalot,
ara que venen les figues,
ara t’has mort,
ja t’han fotut, ja t’han fotut,
que t’han ficat dins l’ataüt.
Doneu-li terra, doneu-li terra,
i colgueu-lo prompte,
i digueu-li a l’amo
que traga el compte.
Qui paga açò? El qui plora.

Com ens explica Oreto Trescolí, el ball té una coreografia simple basada en l’encreuament en ambdós sentits de les seues vuit balladores i balladors, enfront unes de les altres, en dues fileres, amb les mans a l’esquena, i agafant-se de les mans fent un rogle al ritme de la música. Acabada la dansa, es construeix la Campana, una torre de tres pisos.

Ball del "Pobret Negret" a l'Entrà de la Mare de Déu de l'Oreto a l'Alcúdia:

La Mojiganga de Titaguas és una dansa ritual amb esquemes clars i ben definits, molt acadèmics, i sempre sota la direcció de la persona que fa de mestra o mestre de dansa, fruit de l’evolució de l’antic Ball de Valencians. Al so d’una peculiar música, que en origen degué estar interpretada amb dolçaina i tabalet però que ara es fa amb clarinet i caixa, es munten els deu quadros, cinc de religiosos i cinc de profans, amb una seqüenciació pautada i organitzada, que es duu a terme sense parar durant més d'una hora amb les danses i les figures, ja que hi ha una melodia per a la desfilada, una altra per muntar i desmuntar les figures i una altra per celebrar la seua culminació.

Dansa de la Mojiganga de Titaguas:

Amb ocasió de les festes en honor a Sant Víctor i a la Mare de Déu de la Consolació, patrons del Forcall, en aquesta localitat dels Ports es duu a terme una sèrie de danses que formen part d'un seguici processional, classificades segons les edats de les persones que la integren: llauradores i llauradors (xiquetes i xiquets de fins a sis anys), el Ball de Varetes i el d’Arets (de set a deu anys), els Arquets (d’onze a setze anys) i Gitanetes i Dansants (majors de setze anys). Els balls són molt senzills, ja que consisteixen en un únic pas, bàsic, alçant el peu cada tres temps, però a ritmes diferents. El Ball de Varetes el fan vuit balladores i balladors que formen dues files. Fan diferents figures i passades mentre colpegen o uneixen les varetes. Quan arriben a la plaça Major, alcen una torre ajudats pels dansants, que els fan de pinya.

Durant les festes de la Mare de Déu de l’Ermitana de Peníscola actuen diverses danses que han conformat diferents grups: dansants, llauradores, moros i cristians, gitanetes, pelegrines i cavallets. Els dansants són el grup més antic i realitzen diverses evolucions: Escala o ballet, Per fora, Dins i fora, Dansa dels Bastonets i el Castell, una construcció humana de tres pisos que és el punt àlgid de la dansa. En desfer-se el castell, formen quatre parelles de pinets de dos que pugen fins a l’ermitori. Es tracta, doncs, d’un passeig de gegantets. Després, retornen a la plaça, també fent pinets, on peguen el màxim nombre de voltes, fins que només queda un pinet (és un joc de resistència), i així acaben l’actuació.

La desapareguda Muixeranga de Carcaixent tenia un ball que feien abans de cada muixeranga. A més a més, comptaven amb dos balls en el seu repertori: La Mangrana o la O, un ball amb els muixeranguers fent pinets de dos formant una circumferència, que segons la melodia s’obria o es tancava fent un cercle o una recta, i La Gaita, en el que es formaven dues files, una darrere de l’altra, i segons el compàs de la dolçaina pegaven un bot amb l’atxa cap a dalt, cap a un costat o cap a l’altre. Aquest últim és molt semblant al ball o Florete d'Algemesí.

El Ball dels Locos de l'Olleria, una representació dansada que acaba amb la construcció d’una torre humana, va ser recuperat el 1996 juntament amb el Ball dels Carxots, que forma part de la família del ball de bastons i que comença amb la realització de diverses figures per part de dues fileres de balladores i balladors que colpegen entre si els seus sorollosos bastons, els anomenats “carxots”, i finalitza amb el bastiment d’una torre humana de tres o quatre pisos amb una Figuereta.

Així com ha succeït amb els castells, que cap a finals del segle XVIII i principis del XIX van abandonar la part dansada per centrar-se en la torre, i d'ací es passà al castell, les noves colles muixerangueres, sorgides a partir de la dècada de 1990, en un procés de "castellerització" han obviat una part fonamental de la tradició muixeranguera autòctona amb una selecció de l'element més espectacular, açò és, la torre, deixant de banda el ball. No obstant això cal dir que algunes de les noves muixerangues sí que han incorporat algun ball al seu repertori. Així, la Jove Muixeranga de València, per exemple, ha fet en alguna ocasió la Reverència i el Ball de Gegantets; o la Muixeranga la Torrentina en cada de les seues trobades estrena una dansa integrant del Ball de Torrent (la Dansa d'Alcides, el Ball de la Baieta i el Ball dels Tornejants) o una adaptació d'una jota popular en homenatge a la faixa; la Colla El Corball de l'Alacantí, una entitat de cultura popular que també feia muixerangues, feia el Ball dels Bastons; o fins i tot se n'ha creat de balls propis, com la Muixeranga de València amb l'anomenat Ball de la Muixeranga.

Ball de Tornejants de la Muixeranga La Torrentina:

Amb tot el que acabem de dir tal volta caldria obrir una reflexió sobre la idoneïtat d'incloure el ball en el repertori de les colles, per ser més fidels a la tradició muixeranguera que arranca amb el Ball de Valencians.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací