'La néta del senyor Linh', de Philipe Claudel

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Lourdes Boïgues

La Veu dels Llibres

Philippe Caludel
Philippe Caludel

L’editorial Angle va editar en març de 2019 la traducció al català de la novel·la francesa La petite fille de monsieur Linh, de Philipe Claudel. La podem trobar en format paper i electrònic.

Angle Editorial es va crear l’any 1992. Segons diuen, la seua vocació és aportar qualitat al món literari tant en contingut com en formes. El catàleg d’aquesta editorial conté obres de narrativa, assaig, poesia, humor, etc. distribuïdes en més de 30 col·leccions. Entre els autors i autores que ha publicat aquesta editorial estan Narcís Oller, Paul Auster, Roser Capdevila o Mercè Company.

L’autor Philippe Claudel va nàixer a França l’any 1962. És escriptor, guionista, professor d’antropologia cultural i literatura, a més de director de cinema. L’any 2003 va obtenir el premi Renaudot per Les ànimes grises (La Magrana, 2005) i l’any 2007 va ser guardonat amb el Goncourt des Lycéens per L’informe de Brodeck (La Magrana, 2008).

Angle Editorial (2019)

De la traducció al català s’ha encarregat Lourdes Bigorra Cervelló, llicenciada en Filologia Francesa i professora de la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat en la traducció de diferents gèneres: publicitat, assaig, òpera, literatura... Entre els autors que ha traduït podem citar Emile Zola o Guy de Maupassant. Amb La neta del senyor Linh, ha fet un treball excel·lent, respectant l’estil minimalista de la versió original però també emprant un vocabulari atractiu i ric en matisos.

El senyor Linh puja a un vaixell i arriba a un país europeu el nom del qual no figura en l’obra, com tampoc el del lloc d’on fuig, encara que queda clar que és asiàtic.

La néta del senyor Linh, té un argument tan senzill com emotiu. És la història d’un ancià que es veu obligat a abandonar el seu país a causa de la guerra. Si deixa la seua terra no ho fa per ell mateix, sinó per la seua néta, de tan sols unes setmanes de vida i única supervivent de la família. El senyor Linh puja a un vaixell i arriba a un país europeu el nom del qual no figura en l’obra, com tampoc el del lloc d’on fuig, encara que queda clar que és asiàtic. Quan el senyor Linh desembarca a Europa, solament té una maleta amb unes peces de roba, una fotografia i un grapat de terra. Però el tresor més gran de l’ancià és la seua néta, en qui veu «matins lluminosos, la marxa lenta i pacífica dels búfals pels arrossars, l’ombra corbada de les grans figueres a l’entrada del poble, la boira blava que davalla de les muntanyes al capvespre, com un xal que llisca suaument per les espatlles». Ancià i nadó es converteixen en refugiats, l’administració els proporciona vivenda i menjar, però no amor ni comprensió. És per això que quan el senyor Lihn coneix un home tan solitari i trist com ell, comprén que ha fet un amic. Així, l’amistat li dóna les forces per continuar endavant. Ni les reixes més altes podran trencar aquesta amistat.

L’obra aborda, doncs, un tema molt actual, un fenomen imparable, un repte per als governs, una tragèdia que viuen milions de persones arreu del món i per al qual, de moment, no s’ha trobat solució. L’autor ens convida subtilment a reflexionar sobre aquest problema, traure les pròpies conclusions i reaccionar com a individus d’una societat global. A pesar que cadascú prendrà una posició, una cosa està clara: la història del senyor Linh commourà a tothom per igual.

Tan senzilla i minimalista que resplendeix. L’autor usa frases curtes, escriu en present les vivències del senyor Linh com a refugiat i en passat la seua vida en Àsia. Quasi no hi ha diàlegs.

Aquesta novel·la és una petita joia, tan senzilla i minimalista que resplendeix. L’autor usa frases curtes, escriu en present les vivències del senyor Linh com a refugiat i en passat la seua vida en Àsia. Quasi no hi ha diàlegs, puix que el protagonista no entén l’idioma de la majoria de les persones amb què interactua. Abunden les reflexions personals i les descripcions dels espais. Quan l’autor es posa en la pell del senyor Linh i recorda el seu país, sorprén la bellesa dels paisatges, pròxima al paradís. Efectivament, els indrets, els colors, les vistes, els olors... tot evoca un lloc ideal. Però per desgràcia, eixe lloc ideal ja no existeix, va ser destruït per guerres internes i externes. I l’autor, sempre des dels ulls del protagonista, contrasta aquell paradís amb la ciutat grisa i lletja per on passeja. Respecte de la gent que hi habita, el senyor Linh se sorprén de la hostilitat i gelor amb què els tracten a ell i la néta, tan diferent de la generositat dels seus paisans.

D’aquesta manera posa en el punt de mira l’actitud del nostre continent i dels nostres països dels quals ens sentim tan orgullosos i als quals creiem tan importants. Ens hem convertit en persones arrogants. És de justícia considerar-nos superiors als mal anomenats països del tercer món? Claudel, a través de la mirada vella i sàvia del senyor Linh ens donarà una lliçó. No som el melic del món. I, per poc que ens parem a observar el passat, o a reflexionar sobre el futur cap a on ens encaminem, ens adonarem que si bé hui som nosaltres els que rebem refugiats, demà podríem ser els exiliats.

Alguns crítics consideren que aquesta obra és una faula o un conte, però jo opine que és molt més que això. No sobra moralina, no falta emoció. Efectivament, l’autor no es limita a llançar-nos un discurs amb paraules disfressades. A més l’obra conté girs inesperats i sorpreses que a més d’un lector o una lectora deixaran amb la boca oberta. Com m’ha passat a mi.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací