L’Estanquer, un projecte de joves amb memòria i futur

per Vicultura, Alba Saura

Cultura

Última foto dels besavis a la finca La Sort amb el seus fills, Àngel i Eugènia
Última foto dels besavis a la finca La Sort amb el seus fills, Àngel i Eugènia

Una mar de fulles emmarca Canet lo Roig al fons. El verd viu dels ceps en ple estiu es mescla amb el de les oliveres, el cultiu majoritari a la zona, i el color del raïm que comença a madurar. Àngel ens espera impacient. Ja fa una estona que hem quedat per a anar a visitar les seues vinyes. S’han d’acabar de netejar els ceps i al celler encara queden hores de feina que no s’acaben mai. «Són les conseqüències del treball familiar als cellers xicotets», diu mentre passegem entre l’ull de llebre, que ja comença a prendre color. El celler L’Estanquer, a Canet lo Roig, a la comarca del Baix Maestrat, és el resultat de l’amor per la terra, la cultura, l’agricultura i la família.

Mentre escoltem la història, canviem d’escenari i ens apropem als que sense dubte són els seus ceps més especials. L’avi d'Àngel va plantar les seues vinyes de garnatxa i carinyena blanca i negra farà uns 70 anys. La família va patir la plaga de la fil·loxera, però es va resistir a abandonar el cultiu del raïm, que l’havia acompanyada durant tota la seua vida. No sabem si premonitòriament, la finca on arrelen eixos ceps quasi centenaris porta per nom La Sort i, amb aquesta única vinya, l'avi i, més tard, el pare, han elaborat vi a granel fins que Àngel, graduat en Història, i la seua germana Eugènia, que ha estudiat Ciències Ambientals a més d’un màster en Tecnologia dels Aliments, van decidir pegar-li un gir a la tradició familiar que els ha dut a produir, a dia d’avui, vuit vins embotellats diferents d’alta qualitat i els ha ajudat a estar dins de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vins de la Terra de Castelló. Juntament amb ells, son pare és la peça que acaba de completar el trencaclosques del celler L’Estanquer.

Ull de llebre colorant

Treballen en secà, ja que així la dolçor de la fruita és molt superior i també el seu sabor. La producció, a més a més, és ecològica i tot el procés d’elaboració del vi és completament artesanal. La primera casa on van començar a elaborar vi era del seu besavi per part de pare, un antic estanc. D'ací que al poble es conega la família amb el malnom d’Els Estanquers, un nom que han decidit mantenir perquè, segons explica Àngel, «representa les nostres arrels». La casa on l’elaboren ara és de la seua besàvia materna, un antic celler de la família d’Els Xiulits, i encara fan servir la forma tradicional de treballar. El raïm entra per la porta principal, que s’obri de bat a bat per a deixar entrar els centenars de quilos de fruita que es pugen al primer pis. Allà s’elabora el vi, que descansa en diferents dipòsits. Una vegada superada la primera part del procés, el vi baixa a la planta principal per precipitació, amb «intervenció mínima, sense molestar-lo», com diu Àngel. El següent pas és ja l’embotellat i, després, l’etiquetatge; també manuals. «La nostra intenció és treure la màxima expressió de cada varietat de raïm i fem cada vi pensant en això. A més, intentem que la intervenció al celler siga la mínima i l'addició de productes, també.»

Àngel i Eugènia Tena Beltrán són valents. Elaborar vuit vins no és una tasca senzilla i menys encara si es fa seguint la seua filosofia de «respecte màxim al producte i mínima invasió». El primer vi que van treure al mercat va ser Lo Roig, acompanyat de La Temptació, els dos vins que ells consideren la gamma alta del celler. Més tard van arribar Xamba, el seu vi rosat, i L’Estanquer negre i blanc. A partir d’ahí, el Xiulit negre i blanc, en honor a la seua família materna, i L’Estanquer dolç, un vi per a les postres. Comercialitzar-los és un pas encara pendent a Castelló, però es poden comprar a València i a Barcelona. L’objectiu de la família és anar obrint-se camí en el mercat complicat dels vins sabent que compten amb un producte singular i genuí.

En un món cada vegada més globalitzat sovint apareixen, com rajos de sol, projectes compensadors que defensen el valor del localisme com a element diferenciador que valora la tradició i la cultura pròpies. Projectes lligats al territori i arrelats al poble que els ha vist néixer i créixer. Tota la vinya està situada al municipi de Canet lo Roig i té una extensió de 4 hectàrees. Són les tres finques de què hem parlat anteriorment: la més vella, d'uns 70 anys, anomenada La Sort, i Els Regalls i Molló Blanc, d'uns 5 anys. Àngel ens conta que de moment no tenen intenció d'augmentar la superfície de vinya i, sabeu què? Hi estem d’acord. La quantitat serà algun dia conseqüència del treball de qualitat i també del reconeixement públic d’aquest treball. Castelló, igual que el Maestrat, és una zona vitivinícola poc coneguda i reconeguda en l’àmbit estatal que necessita persones que creguen en ella com Els Estanquers i suport social perquè els seus vins siguen reconeguts per tot arreu com el que són: vins de qualitat.

 

Article publicat en el número 2 de Vicultura. Tardor’19

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací