Històries en cinquanta paraules (II)

per El conte del diumenge, Magdalena García

Cultura

Històries en cinquanta paraules II
Històries en cinquanta paraules II

Havia d'actuar urgentment. El colp de sort ja l'havia transformat en un malvat que oblidà preparar el seu menjar. La mirada enfrebada  menyspreava la seua presència. No desistia de recitar un llistat de desitjos absurds. Així que, d'una mossegada, li arrabassà aquell bitllet premiat i l'engolí lladrant sense contemplacions.

 

En ell les mentides sempre posseïen les potetes molt curtes. En l'incendi havia rescatat de la torre a més de sis hòmens. També es va jugar la vida per un gos; però creure-ho era impossible. No obstant això, ningú va qüestionar res després quan el nan es penjà d'un altíssim sostre.

 

Ni un murmuri. Quinze minuts rere l'hora. El grinyol d'una cadira abandonada. La taula és immensa, inacabable tant com la sala. Les piles de llibres perfectament incòlumes. Vint anys de lírica i poc pa a la seua habitació atrotinada. Sense cap aplaudiment, dessagna de la seua gola el seu darrer poema.

 

S'alarmà: el braç no responia. Li seguiren les cames i l'altre. Després, el desgovern del tronc. També sucumbí la parla i el cap, basculant sense domini. Era impotent davant llàgrimes alienes i pròpies. I no va poder abraçar cap fe, quan arribà el sacerdot, fins i tot amb l'esperit intacte.

 

Trenta anys i desconeixia l'amor. No disposava de diners, ni temps per a viatges o sales de festa. En l'oficina, a vegades, intercanviava riures en l'esmorzar amb la fadrinota d'administració. Un dia la traslladaren i a la setmana percebé un gran buit. Mai no sospità que fou amor.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací