La pobresa i la Renda Valenciana d’Inclusió. Propostes en la crisi del coranovirus des de l'Assemblea de persones afectades pel Caos en la RVI

per Assemblea de Persones Afectades pel Caos en la RVI

Societat

La pobresa i la Renda Valenciana d’Inclusió. Propostes en la crisi del coranovirus des de l'Assemblea de persones afectades  pel Caos en la RVI
La pobresa i la Renda Valenciana d’Inclusió. Propostes en la crisi del coranovirus des de l'Assemblea de persones afectades pel Caos en la RVI | PIXNIO

En 2018, any en què es va posar en marxa la Renda Bàsica d'Inclusió, es va elaborar el VIII informe Foessa1. Un informe que analitzava la situació de pobresa al País Valenciá en el període que va de 2008 a 2017. En ell es va posar en evidència que “si bé la renda mitjana de la població valenciana s'ha reduït en un 2,9%, qui ha suportat en major mesura els efectes de la crisi ha sigut el grup poblacional amb menys ingressos, que ha vist minvada la seua renda en un 11,5%. Per contra, el 20% de la població més rica ha incrementat la seua renda en un 3,6%.” La instantània que va deixar aquest informe va ser que en 2018 un 51% de la població del País Valenciá es trobava en integració plena, un 28,7% en integració precària, un 10,8% en exclusió moderada i un 9,5% en exclusió severa. Pel que una mica més d'un milió de persones, el 20,3% de la població, es trobaven en situació d'exclusió, una exclusió on la desigualtat i la pobresa econòmica són els factors clau.

L'informe Foessa també va detectar “l'existència d'un cert risc de cronificació d'aquestes situacions, i fins i tot de polarització de l'estructura social”, perquè el manteniment d'un ampli espai d'exclusió amb més d'un milió de persones es va associar amb la reducció molt important de l'espai intermedi de la inclusió precària. Aquesta cronificació de la pobresa es veia reforçada pel parany que ha suposat la precarització de l'ocupació. L'Informe va documentar que “el 47,6% de les llars en situació d'exclusió social estaven sustentats per una persona ocupada en el mercat laboral”. Donada la precarietat i els baixos salaris, tindre una ocupació no permetia, ni permet, abandonar les situacions de pobresa i exclusió.

En aquest context social, amb més d'un milió de persones en exclusió, de les quals unes 470.000 persones en exclusió severa, la vicepresidenta primera de la Generalitat, Monica Oltra, presentava la nova Renda Valenciana d'Inclusió (RVI). La RVI suposa el reconeixement d'un nou dret, igual que la sanitat i l'educació encara que no universal, destinat a les persones amb ingressos per davall del "llindar de la pobresa" (el 60% de l'ingrés mitjà). Aquest dret, en l'estat espanyol, només existeix a Euskadi, Nafarroa, Catalunya i el País Valencià. A diferència d'altres rendes de protecció, sent un dret, si es compleixen els criteris no es pot negar per falta de pressupost. És a dir, no és "graciable". Segons va declarar Oltra en la seua presentació, a l'abril de 2018, la RVI "aspira a protegir a uns 45.000 titulars (llars) i 119.700 beneficiaris enguany, (la renda actual arriba a 15.000 titulars i 45.000 beneficiaris) i a 94.200 titulars (llars) amb un total de 244.000 beneficiaris en 2020 mitjançant el reconeixement del dret subjectiu a una cobertura única per a persones i famílies sense ingressos, i que engloba totes les prestacions, redueix la burocràcia i es manté indefinidament mentre persistisca la situació.”2

Com totes les altres lleis que regulen les rendes mínimes, emmalalteix d'un diagnostique clar de les causes de la pobresa, és a dir dels motius de les desigualtats d'ingressos, de perquè una minoria acumula una bona part de la riquesa social en detriment del seu just repartiment. Per això, la seua funció és la de gestionar la pobresa per a evitar conflictes socials. Per a això, cerca disminuir les situacions de pobresa greu -el que no manca d'interés- però no està dissenyada per a afrontar el repartiment social de la riquesa ni per a modificar les raons socials que ho impedeixen.

Però en el que ens centrarem és un balanç del compliment de les aspiracions que la vicepresidenta del Consell va anunciar fa 2 anys.

El passat 8 d'abril, la Vicepresidenta i Consellera de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives (CIPI) va declarar que les ajudes a la dependència i a la renda valenciana d'inclusió, "arriben a 135.215 famílies que, aquest mes, han cobrat les diferents prestacions, la tramitació de les quals s'ha garantit des que s'iniciara l'estat d'alarma per la pandèmia de COVID-19. Els pagaments, que es van fer efectius dins dels cinc primers dies hàbils de mes, tal com estableix el compromís adquirit per la Conselleria, beneficien a 42.213 famílies en el cas de la renda valenciana d'inclusió i a 93.002 persones en situació de dependència, que són ateses a través d'un servei o una prestació econòmica.”3 Que la RVI arribe a 42.213 famílies suposa una mica més de la meitat del que va ser previst fa 2 anys. El que no va dir és que hui hi ha milers de sol·licituds de RVI que fins i tot no han rebut la prestació mentre porten esperant entre 9 i 18 mesos, un temps que supera amb escreix els 6 mesos previstos en la llei i que està generant multitud de situacions d'intens dolor.

Què pot haver evitat que hui dia s'estiga tan lluny de complir aquelles previsions? Vàries són les raons causants d'aquesta situació de desemparament i bloqueig, raons que intentarem aclarir.

La primera està relacionada al pressupost. S'ha dotat la RVI amb el pressupost suficient? Els diners pressupostats ha sigut clarament inferior al que es destina a Euskadi a la Renda de Garantia d'Ingressos. Euskadi destina el 0,4% del seu PIB a la RGI. Amb respecte dels 111 mil milions d'€ del PIB (2018) del País Valencià, els 121, 139,9 i 229,2 (amb l'ampliació del 30 d'abril) milions d'€ dels pressupostos dels anys 2018, 2019 i 2020, suposen, respectivament, el 0,11, 0,13 i 0,21% d'aquest. Aquesta falta de dotació d'un pressupost suficient pot ser deguda, potser, a raons internes del Govern de la Generalitat en la distribució dels pressupostos entre les conselleries, al cada vegada major pagament anual del deute que pateix el País Valencià, així com a l'infrafinançament al qual està sotmesa aquesta autonomia pel govern estatal. El deute total del País suposa el 50% del seu PIB i el pagament anual del servei del deute (l'amortització del deute vençut més els interessos totals d'aqueix any) suposa el 25% del pressupost. D'altra banda, el País Valencià és l'autonomia pitjor finançada de l'estat. Infrafinançament que ja ningú discuteix perquè les dades són clares i precises. És potser aquesta falta de pressupost una de les raons de l'entestament de la conselleria a incomplir la seua pròpia llei i no aplicar el silenci administratiu que figura en l'article 28.2B de la llei (aplicació que exigeix el mateix Sindic de Greuges4). Deficiència pressupostària que és un “runrún” que sona cada vegada més, quelcom que algunes treballadores socials manifesten amb afirmacions com aquesta “Ja ens han avisat la setmana passada des de Conselleria que no demanem que se'ls pague a les famílies amb sol·licituds posteriors a octubre de 2019 perquè no hi ha consignació pressupostària”5 o que algunes afectades denuncien amb asseveracions com que “aquest matí em vaig posar en contacte amb la meua assistenta social i em va dir que sobre la renda valenciana d'inclusió l'única cosa que sabia era que València s'havia quedat sense fons per a pagar les noves rendes i que els havia demanat a elles que feren una avaluació de les persones més vulnerables per a poder pagar aqueixes rendes”. No obstant això, alts càrrecs de la CIPI neguen que hi haja un problema de pressupost. Tant de bo fóra així. En aquest sentit, una molt bona notícia és l'ampliació del pressupost per a la RVI que ha fet la Generalitat de 50 milions d'euros, aprovada aquest 30 d'abril6.

La segona té a veure al fet que l'afirmació que la RVI “redueix la burocràcia” no s'ha complit. Quan Mónica Oltra va fer aquesta afirmació fa dos anys desconeixia amb antelació les situacions que podien alentir o bloquejar la seua aplicació? La realitat és que la tramitació de la RVI ha comportat una nova i intensa burocràcia, alguna cosa que del que alts càrrecs de la seua conselleria eren conscients i que han reconegut en reunions amb persones de l'Assemblea d'Afectades pel Caos en la RVI. Infinitat de documents a presentar i tres revisions dels mateixos (una per la treballadora social, una altra per la regidoria municipal i una tercera per la direcció territorial de la Generalitat) testifiquen l'enutjosa burocràcia de la tramitació de la RVI. Múltiples bloquejos poden aparéixer en aquesta cadena de revisions, i un només d'aquests ja és suficient per a bloquejar la recepció d'una ajuda que permetria sobreviure a una família.

La tercera es deriva d'haver enquadrat aquesta llei dins d'un projecte d'inclusió social centrat en els serveis socials municipals, quan aquesta renda té a veure amb un problema merament econòmic, un problema de repartiment de la riquesa que no s'ha volgut abordar. Per això aquesta llei, en primer lloc, encara les situaciónes de pobresa com un suposat problema individual que han de gestionar els serveis socials. I, en segon, s'ha configurat, en part7, com una eina amb la qual dur a terme un procés de reeducació laboral i social sometiéndo a "itineraris" a les persones perceptores de la renda. Implícitament, l'ús del treball social i dels "itineraris" suposa assumir que els qui estan en situació de pobresa són responsables d'aquesta, i que necessiten ajuda professional especialitzada per a superar-se i incorporar-se al lliure mercat (al mateix temps que als amos de les empreses l'estat els allibera, col·lectivament, de càrregues fiscals). A partir d'aquestes premisses, la llei va delegar la gestió de la RVI en els serveis socials dels ajuntaments. Aquesta delegació, entre altres coses, ha suposat una font imprevista de bloqueig en la cadena de la seua aplicació ja que molts ajuntaments, tant per interessos polítics de confrontació amb els partits de govern de la Generalitat com per una oposició frontal al reconeixement de les prestacions socials com a drets, han boicotejat l'aplicació de la llei. Aquest bloqueig, com s'ha citat a dalt, ha provocat retards de més de 10 mesos en la fase de revisió municipal de la RVI.

Es requereix voluntat política per a afrontar l'única mesura capaç d'eliminar les bosses de pobresa cada vegada més insostenibles i que, com detalla l'informe FOESSA, són cada vegada més cròniques, el repartiment just de la riquesa generada socialment.

Ademas de la pobresa generada pel funcionament del sistema econòmic, amb l'epidèmia del Covid19 ha sorgit un nou focus d'augment de la pobresa. El control de l'epidèmia ha suposat, i suposarà durant un temps, la paralització de la vida econòmica. Aquesta paralització ha generat que la vida de milers de valencianes, ja sotmeses a condicions laborals extraordinàriament precàries en, per exemple, el treball domèstic, treballs precaris, el treball no declarat o en la prostitució, s'haja vist colpejada fortament en perdre els seus escassos ingressos. Per això, al costat de l'aplicació de la RVI són necessàries noves ajudes d'emergència social d'aplicació immediata com les senyalades per Marea Blanca8, ajudes que, en gran manera, s'estan duent a terme a través de xarxes de suport mutu9 que intenten suplir el buit que l'actuació de les institucions ha deixat.

Per a fer front a aquesta emergència, per part seua, el govern estatal ha fet una proposta denominada Ingrés Mínim Vital. No és clar que aquesta mesura simplifique el panorama dels subsidis, si no que bé pot complicar-lo més encara si cap. D'altra banda, no aporta res nou perquè “a més del requisit de manca de rendes suficients (el llindar de les quals encara es desconeix), el cobrament d'aquesta ajuda tindrà altres 'condicionants' com complir amb l'itinerari que l'Administració dissenye per als seus beneficiaris. Concretament, es tractaria de vincular l'ingrés mínim vital a 'itineraris d'inclusió' que podran ser en el terreny laboral, guiant als beneficiaris a trobar un treball, “però pot haver-hi itineraris d'un altre tipus” per a persones amb malaltia mental, problemes de drogues o 'analfabetes o sense cap qualificació'10, va indicar el ministre Escrivá.

Aquest projecte del govern estatal és “un puzle en el qual han que encaixar moltes peces: ha de ser eficaç per a mitigar la pobresa, ha de ser acceptable socialment, ha de ser 'aprobable' pels partits polítics, ha d'integrar-se amb el sistema de rendes mínimes de les autonomies i ha de ser finançable.”11 el “cost total del qual s'estima en prop de 5.500 milions d'euros anuals, que s'anirà rebaixant al llarg del temps, a mesura que la renda mínima vaja absorbint altres ajudes socials, algunes a càrrec de les Comunitats Autònomes.”12. És encara una mesura que no aporta res nou a l'existent però que suposa una centralització que generarà un conflicte amb les rendes autonòmiques, rendes deficients en gran manera per la falta de finançament que el disseny territorial sotmet a les autonomies.

Potser un plantejament que reforçara la descentralització, que derivara el seu cost (els 5.500 milions estimats) més el cost d'altres subsidis com el Prepara o la Rai, a reforçar els pressupostos de les rendes autonòmiques amb el criteri de reformular-les sota les premisses d'estar dirigides a les persones i no a les unitats familiars, de no tindre contraprestacions, d'abonar una quantitat suficient i digna, de ser gestionades fora dels serveis socials i tramitades de manera àgil amb la mínima documentació necessària, seria una proposta més seriosa. Una proposta d'un dret social d'aplicació immediata i sense burocràcia. Una proposta que gestionada des del País Valencià fora, per la seua proximitat, senzilla de ser supervisada i controlada en la seua dotació i aplicació pels col·lectius als qui afecta. Una proposta que, en definitiva, obrira el camí cap a la implantació de la Renda Bàsica de les Iguals. Però ni la supervisió i el control, ni l'avanç que suposaria aquesta reformulació es podran materialitzar sense la mobilització social.

 

3 de maig de 2020

Assemblea de Persones Afectades pel Caos en la RVI

 

1. Valencia, VIII Informe FOESSA, pdf

2. Adolf Beltran. Un nuevo modelo de renta protegerá a 120.000 valencianos con una cobertura única contra la marginación, el diario.es, 21/4/2018

3. Igualdad abona las ayudas de renta de inclusión y dependencia a 135.215 familias en el mes de marzo, elperiodic.com, 8/4/2020

4. Vicente Useros. El Síndic de Greuges da un ultimátum a Oltra por su colapso con la Renta Valenciana de Inclusión. El Mundo, 18/2/2020

5. Virginia Tovar Martinez, facebook, 9/4/2020

6. ACORD de 30 d’abril de 2020, del Consell, pel qual s’autoritza una ampliació de crèdits en la línia de subvenció S5226, «Renda valenciana d’inclusió», del capítol 4 del programa 313.50, Inclusió social, de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, mitjançant la transferència de crèdit disponible en el capítol 7 dels programes 422.20, Ensenyament Primari, i 422.30, Ensenyament Secundari, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per un import global de 50.000.000,00 d’euros (exp. 06.008/20-037). DOGV 8806, 7/5/2020, p. 14896

7. Es diu "en part", perquè la RVI també prevee la percepció d'una renda econòmica sense necessitat de seguir un "itinerari". És una opció correcta, no obstant això, optar per aquesta via significa percebre una renda que és significativament inferior.

8. Carta oberta a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud. Nosaltres la Veu, 8/5/2020

9. Apoyo mutuo, solidaridad vecinal, unidad... el lado más humano de la crisis. Conoce la historia de la Colonia Requena y sus vecinos. Eh! facebook, 7/5/2020

10. Raquel Pascual. El ingreso mínimo vital se vinculará a la reincorporación laboral o social del beneficiario, Cinco Dias, 17/4/2020

11. El ingreso mínimo vital tendrá en cuenta la renta y el patrimonio de los hogares. La Verdad, 29/4/2020

12. Cristina Monge. Renta básica, renta mínima y el ingreso mínimo vital que prepara el Gobierno. Infolibre, 20/4/2020

Font: lamareasevuelveroja.blogspot.com

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací