'Ignis, furca, aurum', una lluita absurda contra un enemic invisible: 'Cristofano i la pesta', de Carlo M. Cipolla

LA RODA DEL TEMPS

per Carmel Ferragud

La Veu dels Llibres

Carlo M. Cipolla
Carlo M. Cipolla

Carlo Cipolla (1922-2000), un cèlebre historiador de l'economia, però obert a molts altres temes, i entre altres l'estudi de la salut pública i de les epidèmies, va publicar en 1976 a l'editorial bolonyesa Il Mulino un dels seus coneguts assajos breus, que portava per títol: Cristofano e la peste. L'editorial Afers va tenir la bona idea de publicar-ne una traducció en 2013. Un llibre d'un investigador insigne com Cipolla sempre s'ho val. Es tracta d'un estudi documentadíssim a partir de les fonts exhumades de diversos arxius. Però d'entre tot el material analitzat, cal destacar el llibre que va redactar el protagonista del relat, Cristofano di Giulio Ceffini, un individu de família acomodada, acostumat a ocupar nombrosos càrrecs en l'administració, a qui va correspondre per decisió de les autoritats ocupar el càrrec de "procurador sanitari" l'11 de desembre de 1630. La complexitat de la situació exigia un coordinador general de totes les accions que s'havien d'emprendre.

Prato era una vila de 6.000 ànimes (amb 11.000 habitants més, dispersos extramurs), satèl·lit de la tot poderosa Florència.

Prato era una vila de 6.000 ànimes (amb 11.000 habitants més, dispersos extramurs), satèl·lit de la tot poderosa Florència, de la que a penes la separaven 20 quilòmetres, i amb uns estàndards de vida bastant deficients, com també ho era la seua economia. El 19 de setembre de 1630, les autoritats locals confirmaven el que era el primer cas de mort per pesta. Les sospites ja existien, però hi va haver una certa resistència per claudicar enfront del que era inevitable. Una vegada més, una epidèmia planava sobre Europa, i en la vila de la Toscana se sentia la remor del que una vegada més seria un terratrèmol de conseqüències devastadores. Durant gairebé un any, es veieren colpits pels estralls epidèmics. Sempre amb l'ai al cor.

El 19 de setembre de 1630, les autoritats locals confirmaven el que era el primer cas de mort per pesta.

La labor titànica desenvolupada per Cristofano es resumeix en el títol que he posat a aquesta ressenya, estret de dos passatges del llibre de Cipolla i que expliquen clarament quines foren les seues accions durant l'epidèmia. No era metge, ni tenia cap formació mèdica, que sapiguem. Simplement era un bon gestor i administrador. Hagué de prendre una gran quantitat de decisions en contra de l'opinió de buròcrates matussers, sovint condicionats per interessos personals; s'hagué d'enfrontar a una manca permanent de recursos econòmics; i a la falta de col·laboració dels habitants de Prato a quedar reclosos en les quarantenes o a romandre en el llatzeret. Cremar robes i béns dels afectats i tornar-los a abastir del necessari, punir als incomplidors de les ordinacions i cercar recursos foren els seus maldecaps durant tot aquell temps. Tants esforços personals per a aconseguir ben poca cosa. Els càlculs afinats de Cipolla donen una mortalitat del 25% dels pratencs, i això fa considerar que aquests reberen un tracte benèvol de la terrible malaltia. Ni els cordons sanitaris, ni les quarantenes en institucions que tant li costaren de crear i mantenir serviren de gran cosa. I amb tot, cal dir que la mortalitat dels ingressats al llatzeret només fou del 50%. I per acabar-ho d'adobar les conseqüències econòmiques foren terribles, amb el tall de les comunicacions i la paralització dels intercanvis.

Afers (2013)
La labor titànica desenvolupada per Cristofano es resumeix en el títol que he posat a aquesta ressenya, estret de dos passatges del llibre de Cipolla i que expliquen clarament quines foren les seues accions durant l'epidèmia.

L'estudi es troba estructurat en dues parts. Tres capítols amb epíleg, i un llarg apèndix. Cipolla va fer un relat molt àgil i clar del que va estar la reacció comunitària amb l'arribada de la pesta, l'acció directa i gestió de Cristofano i com va anar impactant la malaltia aquella comunitat. En ocasions sembla més aviat un documental televisiu, si no fos perquè al peu de pàgina es van recollint minuciosament totes les peces arxivístiques que van possibilitar el relat primmirat dels esdeveniments. Però molt oportunament, l'autor va separar la part més analítica de les fonts, necessàries per als professionals de la història, en una sèrie d'apèndixs finals. Ací les taules numèriques i les anàlisis detallades d'aquestes mostren la formació i la consideració del que en el fons era Cipolla: un historiador dels fets econòmics. No de bades la seua obra més cèlebre seria la Storia economia dell'Europa pre-industriale (1974).

Els estudis sobre les epidèmies pretèrites, i la història de la medicina en general, ha avançat notablement des dels temps que Cipolla va confegir el seu Cristofano. De fet, la seua aproximació als fets des d'una perspectiva mèdica és minsa. Es limita a referir-se a la medicina del moment com a "racionalització primària". Tanmateix, el grau de racionalització que havia assolit la medicina galenista a inicis del segle XVII era molt remarcable. Era el producte d'un llarg camí iniciat en temps medievals, quan les doctrines del metge romà Galè s'havien anat incorporant a través de nombroses traduccions, comentades i difoses als Estudis Generals i que penetraren la societat de manera inexorable. Totes les decisions que es prengueren en temps de Cristofano foren inspirades en aquest sistema de pensament, i aplicades sota el consell dels metges. El presentisme va trair Cipolla. Només una taca en el que és un relat fabulós que ens serveix de mirall i reflexió en els temps que ens han tocat viure.

 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací