'Conversa amb els morts: El perill dels ideals', de Vicent Riera i Escrivà

per Carmina Gómez

Cultura

Conversa amb els morts: El perill dels ideals
Conversa amb els morts: El perill dels ideals

«Conversa amb els morts: El perill dels ideals» (Edicions del Sud, 2020), de l’escriptor d’Oliva, Vicent Riera i Escrivà, és una obra que invita a la reflexió. Pertany al gènere assagístic i és un compendi d’aforismes organitzats amb una estructura clàssica, és a dir, a través de cada un d’aquests aforismes i capítols breus, l’autor va endinsant-se en tota una sèrie de conceptes universals com el llenguatge, l’educació, la lògica, l’economia, la literatura, les ciències, les humanitats, els ideals polítics i un llarg etcètera.

Tot com va fer en el seu llibre anterior intitulat «Gotes de saviesa» (Edicions del Sud, 2017), Vicent Riera hi realitza una apologia de les humanitats i en la seua prosa utilitza un estil discursiu que fonamenta amb l’ús d’expressions llatines i vocables grecs; amb tot això expressa la utilitat de l’estudi de les llengües clàssiques que, a pesar d’allò que molts creuen, estan molt vives en el nostre llenguatge i constitueixen una base insubstituïble per a l’aprenentatge sintacticosemàntic, filosòfic i científic.

L’erudició de l’autor es plasma en les contínues cites clàssiques (Aristòtil, Plató, Virgili, Sèneca, Ovidi, Columel·la, Juvenal, Petroni) i en els seus coneixements enciclopèdics. Conversar amb aquests clàssics i amb els filòsofs i poetes d’èpoques posteriors, escoltant amb els nostres ulls les seues sentències i reflexions, ens enriqueix i ens ensenya a conviure amb respecte i moderació en una societat en la qual la voràgine, el soroll, la competitivitat, el materialisme i l’estrés ens han fet perdre allò que és el motor de la vida, allò que ens fa ésser humans: les relacions socials, les converses, la família, l’amistat, en definitiva: «Ubi concordia, ibi victoria» (On hi ha concòrdia, està la victòria).

El llenguatge de l’autor és clar i concís, combinat amb múltiples referències i paratextos de filòsofs, poetes, científics, escriptors i economistes. S’hi tracten temes ben actuals, del màxim interés per al lector i, aquest, pot començar a llegir per qualsevol dels 117 capítols de què consta el llibre.

Edicions del Sud (2020)

L’estructura de l’obra, aparentment tancada, propicia un debat posterior, per l’actualitat dels assumptes que hi són tractats i per la crítica social, política i econòmica que planteja.

Així mateix, inclou anècdotes de la seua experiència personal, laboral i acadèmica amb les quals aconsegueix crear un vincle més íntim amb el lector i, alhora, demostrar que en la vida la «vocatio» o «àgape» (άγπη en grec, amor) resulta crucial: «Si vis, potes, quia vocatio iter homini monstrat» (Si vols pots, perquè la vocació mostra el camí a l’ésser humà), tot és qüestió de voler i estimar. En el capítol 32, mitjançant aquest concepte clàssic de l’«àgape», l’autor introdueix un fil conductor que marcarà quasi tota la seua obra: l’amor per una activitat, siga la que siga. I això, en definitiva, és el que hem de tindre en compte: cada persona ha d’elegir el seu camí a fi de fruir fent allò que realment vol fer i no deixar-se influir per la perspectiva utilitarista de les coses.

Vicent Riera, amb aquest llibre, estableix una sèrie de premisses i prepara el lector per a una reflexió profunda, tot fent que reflexione i elabore les seues pròpies conclusions.

En conclusió, es tracta d’un llibre fet per al pensament i la meditació, on veurem plasmats molts dels dubtes i preguntes que formen part de la nostra vida (dubtes sobre els quals no ens solem parar a reflexionar) i que ens pot ajudar a trobar la pau interior, tan necessària hui en dia.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací