Mural d'un país muixeranguer (II). Les muixerangues del sud

per Pau Chacon, muixeranguer del sud

Cultura

El Campello
El Campello

Al País Valencià hi ha més de 2.000 persones que practiquen amb regularitat les muixerangues. Però, d’on són les colles amb què gaudim per places i carrers arreu del territori? Continuem desgranant-les i en aquest article us presentarem les muixerangues de les comarques del sud.

La Renaixença de les muixerangues es produeix entre finals del s. XX i principis del s. XXI, gaudint del període més dolç a partir de 2011, any en què la Mare de Déu d’Algemesí és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que té entre les seues expressions culturals més reconegudes la participació de les muixerangues d’Algemesí.

Hui ens centrarem en les muixerangues de les comarques sud. A diferència d’altres zones del país, al sud no existix constància de grups que organitzadament i regularment realitzaren Ball de Valencians. Sí que existixen, però, referències gràfiques i orals de construccions de torres humanes, algunes d’elles fetes de manera espontània, unes altres realitzades per «quintos» en les festes majors de poblacions. Torres que es feien de manera puntual i sense pràcticament assajos previs només per fer festa. En la ciutat d’Alacant, per exemple, era habitual en les primeres dècades del segle XX trobar jóvens fent torres humanes per diversió a la platja del Postiguet o en barris antics com el de Carolines.

Alacant

En les comarques del sud, per tant, no es recupera un fet muixeranguer distintiu i propi del sud, sinó més bé es recupera i canalitza un costum comú amb la resta de l’antic Regne.

Els primers moviments per tractar de posar en marxa una muixeranga en el sud van ser de la mà de l’antic Casal Jaume I d’Alacant, que en 2008 va intentar crear la Muixeranga de l’Alacantí. Aquell intent no va quallar, i no va ser fins 2014 quan va aparèixer la degana de les comarques del sud, i la més nombrosa en aquests moments amb uns 80 socis, la Muixeranga d’Alacant. Després d’un estiu de contactes, l’11 d’octubre d’aquell any la colla alacantina va fer la seua presentació en societat. Vestits de carrer i amb només una dotzena de membres van muntar un parell de figures de 3. Posteriorment a la presentació la colla va adoptar com a uniforme camisa blava i pantaló blanc, com els colors de la ciutat, fins desembre de 2017 quan van passar a l’actual vestit muixeranguer que conserva els colors originals però és arlequinat i a ratlles, com els de les colles d’Algemesí. La Muixeranga d’Alacant és una colla molt activa, en 5 anys acabats de complir porta 130 actuacions i més de 900 figures en 45 poblacions diferents. Des del primer any organitza una Trobada de Muixerangues pròpia, primer en el mes de juny al voltant de les festes de Fogueres de Sant Joan i des de la cinquena edició en el mes d’octubre. En 2018 van alçar la seua primera figura de 5, i durant 2019 n’han sigut dos, l’Alta Clàssica i la Morera, el que els convertirà en Muixeranga de 5 davant la Federació de Muixerangues durant l’exercici 2020.

Quasi dos anys després d’aparèixer la Muixeranga d’Alacant va ser el torn de la Muixeranga del Campello, que va començar a moure en juny de 2016. Ràpidament van adoptar el seu uniforme de camisa negra i pantaló blanc en el qual destaca la faixa teixida amb els colors de la Senyera, única en el fet muixeranguer. Actualment són al voltant de 30 membres i Muixeranga de 3 en la Federació. Així i tot han fet algunes figures de 4, com ara la Torreta Sense Desplegar, el Castell de Quatre o el Pilotó. Actuen sobretot en dates assenyalades de la seua localitat, i des que van fer el primer any de vida organitzen una original Trobada de Muixerangues al mes de juliol, la «Marxeranga», en la que acaben fent figures dins la mar.

En octubre d’aquell mateix 2016 naix la tercera colla del sud, la Colla Corball de l’Alacantí, nascuda no només com a muixeranga sinó com a colla aglutinadora de cultura popular. Malauradament en l’actualitat han realitzat una aturada temporal en la seua activitat mentre esperen recuperar forces. En les seues actuacions es podia vore muixeranga, però també ball de bastons i Falcons. També formaven part de la Federació com a Muixeranga de 3, però igual que El Campello tenen figures de 4 en el seu repertori. Torreta Sense Desplegar i Aixecat de Quatre. El seu uniforme és camisa blanca d’estil valencià, pantaló negre i faixa roja.

Al llarg de 2017 apareix la Muixeranga de la Marina Baixa, encara que la seua història ve de més arrere. En 2014 un grup d’amics ja va començar a intentar ajuntar un grup suficientment gran per començar a assajar amb el nom de Muixeranga d’Altea. Durant 3 anys van assistir a actuacions i tallers i a poc a poc van crear la base per moure una colla comarcal que es va reunir per primera volta en Callosa d’En Sarrià. La uniformitat original consistia, tal com expliquen ells, en un pantaló negre, «la terra dels llauradors», la faixa roja, «la sang de les persones», la camisa blaveta «el cel», i el casc groc de la xicalla «el Sol». Posteriorment, i per diferenciar-se de la Muixeranga de Barcelona que vestia igual, van canviar el pantaló negre per un blanc. Tenen dates importants en juliol i setembre per les festes de Callosa i Altea però també d’altres poblacions per considerar-se una colla comarcal. Actualment són uns 50 membres i acaben de demanar l’entrada a la Federació. Han fet algunes figures de 4, com el Fadrí, la Torreta i la Torreta Sense Desplegar.

Marina Baixa

La darrera colla en arribar al Sud ha sigut la Muixeranga de les Valls del Vinalopó, que es va fundar en maig de 2019. De moment són uns 30 membres però estan en procés de creixement i consolidació. Tampoc han adoptat encara color propi de camisa i encara que ja ho tenen decidit, de moment gasten una blanca. Han fet algunes actuacions amb figures de 3 i ja han aconseguit fer una figura de 4, la Torreta Sense Desplegar. En novembre de 2018, encara sense haver creat la colla, el grup impulsor va organitzar el I Aplec de les Comarques del Sud, que esperen repetir i que es consolide com la seua pròpia cita anual. Ells també han demanat l’entrada a la Federació de Muixerangues.

A poc a poc el fet muixeranguer va fent camí al sud, amb cada volta més presència en actes i esdeveniments. Els ajuntaments i altres entitats promotores en sol·liciten la participació en actes molt variats: festes majors, fires, 9 d’Octubre, presentacions, inauguracions... El temps dirà si vorem nàixer alguna muixeranga més per aquestes comarques. En tot cas, la presència d’aquesta màgica tradició sembla garantida per molt de temps.

 

[Article publicat a Diari La Veu el 6 de desembre del 2019]

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací