«Eucaliptus despentinats que regalimen tristesa»: 'El quadern gris', de Josep Pla

LA RODA DEL TEMPS

per Enric Balaguer

La Veu dels Llibres

Josep Pla
Josep Pla | Real Academia de la Historia

“Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”: amb aquesta frase comença El quadern gris de Josep Pla, en una anotació que data el 8 de març de 1918. La pandèmia del coronavirus actual ens fa tristament pròxim el motiu. El llibre seguirà amb anotacions durant tot l’any divuit i el dinou amb una extensió que s’acosta a les vuit-centes pàgines i per on desfilen tot tipus d’observacions, comentaris, retrats, transcripció de diàlegs, micro-relats, anècdotes, digressions, anotacions literàries, confessions... El resultat el converteix, sens dubte, en un dels llibres més fascinants de la literatura catalana de tots els temps.

La forma desimbolta amb què parla de tot: de llibres, d’idees, de persones, de llocs, de l’oratge... Ho fa com un conversador brillant amb una ocurrència infinita. I en tots els camps.

Quin és l’encant d’El quaderns gris? És difícil explicar el magnetisme que irradia el llibre de Josep Pla. Podem apuntar alguns dels elements peculiars sense a arribar a la totalitat. Un n’és la forma desimbolta amb què parla de tot: de llibres, d’idees, de persones, de llocs, de l’oratge... Ho fa com un conversador brillant amb una ocurrència infinita. I en tots els camps. Un és, sens dubte, el paisatge on trobem mil maneres, entre el lirisme i la descripció material, d’encabir-lo en imatges: “els eucaliptus despentinats regalimen tristesa”, escriu en un moment donat, i en un altre: “tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom”.

Però la inventiva de Pla sembla inesgotable i va de la mà de la seua visió del món: realista, antimetafísica, amant de les coses pràctiques i amb una capacitat sensorial extraordinària. Les anotacions que l’autor escriu sobre la pluja en diversos moments del dia, èpoques de l’any i llocs on es troba, conformen un inventari fabulós d’esborranys sensitius. Fet i fet, el seu esforç se centra en la defensa d’una vida ordinària, amb una perspectiva que els clàssics anomenaven aurea mediocritas i que l’autor simbolitza amb el gris. El quadern gris exposa una weltanschauung, eficaç i coherent, que es revolta contra la gent (infantilment) romàntica, els impulsos èpics o wagnerians, el barroc, les “frases mudades”, les escenografies tumultuoses i grandiloqüents... En canvi, malda per traure-li punta a la vida ordinària i a una quotidianitat ben assaborida. “La mediocritat —declara en un moment donat— té el mateix gust i el mateix color del cafè amb llet”.

L’amplitud del món que presenta Josep Pla és admirable. En la primera part del llibre, des de Palafrugell estant, ens descriu des de personatges tan primaris com és ara l’Hermós, fins a pescadors, metges, escrivans... Un conjunt extens, divers i espectacularment divertit. Pla és molt hàbil en el retrat. Té una gràcia especial —sovint acostant-se a la caricatura— que fa de cada personatge una figura que de seguida la veiem com si la tinguérem al davant. En la segona part, des de Barcelona estant, el conjunt de personatges coneguts es decanta més pel costat intel·lectual, sobretot escriptors de l’entorn de l’Ateneu, on trobem un formigueig de gent interessant i, de vegades, extravagant o poc convencional. La diversitat de personatges s’ajunta a la diversitat del llibre que va botant de les observacions psicològiques, a les culinàries, les paisatgístiques, les literàries o del caire que siguen. Igual aborda un dinar com comenta l’obra de Rousseau. Per cert, les notes sobre literatura són lluminoses, directíssimes, sinceres. Amb l’agudesa d’un gust personal cultivat i d’un esperit ben lliure.

Es revolta contra la gent (infantilment) romàntica, els impulsos èpics o wagnerians, el barroc, les “frases mudades”, les escenografies tumultuoses i grandiloqüents... En canvi, malda per traure-li punta a la vida ordinària i a una quotidianitat ben assaborida.

Hi trobem també un conjunt de confessions personals, on entren explicacions del seu tarannà i el de les persones dels seu entorn, sempre comprensiu de les peculiaritats humanes, siguen vicis o virtuts. I, sobretot, encisa la seua filosofia. Per al de Palafrugell, “l’home no és un animal racional. És un animal sensual”. I aquesta percepció l’exemplifica amb escreix al llarg de les pàgines del quadern.

A l’energia vital de l’autor segueix una escriptura fresca, atrevida, irreverent, plena de mots espurnejants. D’un color arriba a dir que és “de merda líquida” i d’un personatge que “és anterior a Plató”. Pla sembla que tinga sempre a punt el símil robust, l’adjectiu prodigiós, l’observació aguda i l’opinió audaç. També és important el temps. La prosa de Pla ens submergeix en un tempo dilatat, remot, arcaic, on la pressa resta fora. Gaudim, a poc a poc, de les coses que ens conta, de les opinions que exposa, de les vivències, de les idees... L’autor ho fa amb la cadència —una frase sempre melòdica— del bon conversador.

L’únic handicap que trobe a QG és el resultant de les quasi vuit-centes pàgines que ocupa. Algunes no són —no poden ser— del tot gustoses, però, sobretot: no en són massa? Em pregunte això des de la perspectiva del nostre temps accelerat i amb tanta oferta de tot. Sempre, però, tindrem l’opció de llegir QG a trossos i de fer-hi un seguit de visites sense la necessitat d’arribar al final. Un diari generalment no en té, de final. Ni li cal. Com en bona part dels restaurants, podem menjar el menú o tapejar. El diari, sovint, i el de Pla en particular, ens recomana aquesta segona opció.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací