'La noia de blau', de Susan Vreeland

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Caterina Valriu

La Veu dels Llibres

Susan Vreeland
Susan Vreeland

He de confessar que tinc una especial predilecció per les novel·les que creen un univers de ficció entorn d’una obra d’art que resulta fascinant o especialment atractiva o enigmàtica. La primera novel·la que vaig llegir en aquesta línia va ser Una primavera per a Domenico Guarini (1981), de Carme Riera, quan jo encara era estudiant universitària i va ser la meva primera ressenya publicada. Dècades més tard, la novel·la La dama i l’unicorn (2004) de l’escriptora nord-americana Tracy Chevalier em va agradar especialment –entre altres coses perquè el conjunt de tapissos medievals que representen diverses escenes on apareix una dama i un unicorn i que es poden visitar al Museu de Cluny de París fa anys que em tenen seduïda–, va ser a partir d’aquesta lectura que vaig arribar al gran èxit de l’autora, La noia de la perla (2008) que descabdella una colpidora història a partir del famós quadre de Vermeer, pintat entorn a 1665 i que vaig llegir amb molt de gust. Amb aquests precedents, quan va caure a les meves mans la novel·la La noia de blau (2001) de l’autora també nord-americana Susan Vreeland (1946-2017) i que també gira entorn de l’obra del reconegut pintor holandès Vermeer, no vaig dubtar ni un segon en iniciar-ne la lectura, que no em va decebre gens i és per això que ara en faig aquesta ressenya, que convida a acostar-s’hi als futurs lectors.

Edicions 62. El Balancí (2001)
No hi ha cap quadre de Veermer que s’ajusti a aquesta descripció i que es tracta d’una fabulació entorn d’un quadre que mai no va existir, un quadre imaginari.

Susan Vreeland va ser escriptora i professora de literatura anglesa, va publicar relats curts i novel·les i alguna de les seves obres es portaren a la televisió. Sens dubte, el seu llibre de més èxit és La noia de blau. Qui inicia la lectura d’aquest relat el primer que fa és buscar el quadre que n’és el nucli central, perquè hom s’adona tot d’una que el de la coberta del llibre no es correspon amb la descripció que en fa l’autora. És aleshores quan descobreix que no hi ha cap quadre de Veermer que s’ajusti a aquesta descripció i que es tracta d’una fabulació entorn d’un quadre que mai no va existir, un quadre imaginari que recull, d’alguna manera, tots els quadres en els qual Vermeer va pintar la joventut, la innocència, la llum, el misteri, la mirada, les mans, la transcendència de l’ésser humà més enllà de les concrecions de la quotidianitat. A partir d’aquesta descoberta, un tant desconcertant, ens podem endinsar en aquesta novel·la que fon l’art amb la ficció literària i ho fa mitjançant una estructuració del relat original en el seu plantejament i rendible des del punt de vista literari. El llibre és format per vuit capítols, cada capítol és independent de l’anterior però cada un conta la història d’un dels propietaris del quadre, des de l’actualitat fins el moment en que va ser pintat per l’artista. Així, en aquest compte enrere, ens acostem a vuit vides diferents unides per la passió que el quadre desperta en qui el posseeix i veurem com el quadre esdevé un eix entorn del qual pivota bona part de la història personal de cada personatge, immers en el seu moment històric. Al final, arribarem a la gènesi, el moment en que el pintor decideix pintar la seva filla Magdalena i com articula els diversos elements que conformen el quadre: “La va estirar fins a la taula del costat de la finestra i la va fer seure, va acostar el cosidor i li va posar a la falda una camisa del seu germà amb botons per cosir, va moure la vidriera fins que va descobrir que a un cert angle, la seva cara s’hi reflectia. –Si t’asseus aquí a cosir, et pintaré… (…) Es va estremir en pensar que totes aquelles coses que ella havia tocat, que li eren familiars com la seva pròpia pell, poguessin ser contemplades, admirades, i potser fins i tot estimades per la gent que un dia es miraria aquell quadre.” (p. 166).

Cada capítol és independent de l’anterior però cada un conta la història d’un dels propietaris del quadre, des de l’actualitat fins el moment en que va ser pintat per l’artista.

A més del tema elegit i l’originalitat de l’estructura, l’obra de Vreeland és notable també per la capacitat que té de crear atmosferes que atrapen el lector. És cert que dels vuit capítols n’hi ha uns de més reeixits que els altres, però en conjunt és destacable el detallisme de les descripcions, la correcció dels diàlegs i el punt just de pinzellades històriques que emmarquen les accions però no les destorben. En conjunt, una obra molt recomanable que, a més del plaer que ens proporcionarà la lectura, ens pot encuriosir a descobrir més coses entorn d’un dels grans artistes flamencs que ha esdevingut universal.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací