Setanta anys de 'Rondalles valencianes'

LA RODA DEL TEMPS

per Joan Borja

La Veu dels Llibres

Ronadelles Valencianes
Ronadelles Valencianes | Edicions del Bullent

Enguany fa setanta anys de la publicació del primer volum de Rondalles valencianes d’Enric Valor. En efecte: l’any 1950 començava l’aventura editorial d’un dels projectes literaris més importants de les lletres valencianes contemporànies, amb la impressió del número 3 de la col·lecció «L’Espiga» de l’Editorial Torre. Es tractava d’un opuscle breu, de poc més d’una seixantena de pàgines, amb la literaturització de quatre rondalles: «Joan-Ratot», «Home roig, gos pelut i pedra redona», «Les velletes de la Penya Roja» i «La rabosa i el corb». Difícilment podia imaginar ningú, en aquell moment, que la publicació d’aquest llibret, amb una discreta tirada de dos-cents exemplars, significaria una veritable fita històrica: un punt d’inflexió per a la trajectòria literària de l’autor; i també per al conjunt de les lletres valencianes contemporànies.

Quan parlem de les Rondalles valencianes, ens estem referint a un monument literari únic, icònic, de culte.

Quan parlem de les Rondalles valencianes, ens estem referint a un monument literari únic, icònic, de culte. I és el cas que, a aquell primer volumet publicat l’any 1950, seguiria un segon volumet, també d’una seixantena de pàgines, l’any següent, amb tres noves rondalles. I encara un tercer volum, l’any 1958, amb quatre rondalles més. En total, per tant, l’aventura editorial d’Enric Valor en l’Editorial Torre durant la dècada dels cinquanta se saldava amb la publicació d’un total d’onze de les trenta-sis narracions que, al final, integren el corpus rondallístic valorià. Després, com se sap, les vint-i-cinc rondalles restants van anar apareixent, successivament, en els volums Meravelles i picardies. Rondalles valencianes I (L’Estel, 1964, set rondalles més), Meravelles i picardies. Rondalles valencianes II (L’Estel, 1970, quatre rondalles noves), Obra literària completa I (Gorg, 1975, vuit rondalles noves) i Obra literària completa I (Gorg, 1976, sis rondalles noves).

Tot va començar en aquell primer volum publicat en l’Editorial Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert, el 1950.

Tanmateix, tot va començar en aquell primer volum publicat en l’Editorial Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert, el 1950. El mateix Enric Valor en recordava la importància en les Converses amb un senyor escriptor, de Rosa Serrano (1995): «Jo n’estic molt agraït, perquè a partir d’aquí vaig començar a posar en pràctica la meua innata vocació: escriure prosa seriosament. Aquelles notícies crítiques sobre la importància i el valor de la literatura oral i tradicional dels pobles, em va convèncer i il·lusionar per a literaturitzar un volumet de rondalles recorrent a les que ja havia sentit contar d’infant. Llavors, per iniciativa i consells de Sanchis [Guarner] i, davant la conformitat de Casp i Adlert, vaig provar a redactar tres volumets de rondalles d’unes 60 pàgines cadascun, que l’editorial Torre va tenir la gentilesa de publicar-me a partir de 1950».

Enric Valor | Foto: Fototeca.cat

Durant els vint-i-sis anys que transcorren entre aquell any 1950 i el 1976 (que és quan Gorg publica el segon volum de l’Obra literària completa, amb les últimes rondalles), Enric Valor va mantenir una continuada i constant dedicació a recrear les «meravelles i picardies» del patrimoni etnopoètic valencià. Costa de creure, però ni tan sols durant la penosa experiència del presidi no va interrompre Valor l’escriptura de les Rondalles. Fet i fet, la meitat de les trenta-sis narracions —«la meitat, la meitat, o siga divuit», s’hi refermava Valor— van ser redactades «en aquella trista oportunitat».

Hi ha prou a representar-nos mentalment l’escena del senyor Enric Valor i Vives, amb uns 55 o 56 anys, redactant les rondalles dins la presó Modelo de Mislata —«vaig disposar-hi de la meua màquina d’escriure, dels meus diccionaris i de tot el paper necessari», recordava— per a copsar quin era el paisatge cultural, quines les facilitats per a la creació i quines les ajudes i les subvencions institucionals per al conreu de la literatura en vernacle...

En L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951) (1991) Maria Josepa Gallofré transcriu les anotacions que el llibret de Valor va meréixer per part de la censura: «Nada que oponer»; «En catalán» ratllat i substituït per «En valenciano»; i, finalment, «Suspendido».

Ni tan sols la publicació d’aquell primer volum de Rondalles valencianes en Torre, l’any 1950, no va ser exempta de dificultats. En L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951) (1991) Maria Josepa Gallofré transcriu les anotacions que el llibret de Valor va meréixer per part de la censura: «Nada que oponer»; «En catalán» ratllat i substituït per «En valenciano»; i, finalment, «Suspendido». Aquestes breus observacions, datades l’11 de juny de 1949, evidencien que, tot i que les rondalles no oferien continguts objectables, només pel simple fet de ser prosa en català (o en valencià: la vacil·lació del censor és del tot bona) es decidia la suspensió del permís d’edició. En idèntica situació es trobava el recull de contes Raïmet de pastor, de Josep Sanç Moia. Però, al final, sortosament, Xavier Casp va poder fer servir l’antiga amistat que l’unia al senyor Joan Beneyto i Pérez, signatari de les Normes de Castelló, ressituat després de la Guerra Civil com a falangista de pro i home d’influències decisives a Madrid. Ell va aconseguir que en un parell de dies se’n capgirara la decisió i que, en últim terme, la censura autoritzara la impressió de Raïmet de pastor (efectivament imprés el mateix 1949, com a número 1 de la col·lecció «L’Espiga») i de Rondalles valencianes (el 1950, com a número 3 de la col·lecció).

Ara que fa setanta anys d’aquell primer volum de Rondalles valencianes potser resulta pertinent preguntar-se què hauria passat si no s’haguera produït aquella xamba històrica de l’amistat —i la concessió de favors— entre Xavier Casp i Joan Beneyto. Potser Enric Valor no hauria pogut veure publicat aquell primer volum de Rondalles valencianes? Potser la frustració l’hauria desencoratjat de prosseguir en el projecte de la literaturització de rondalles durant els vint-i-sis anys següents? Potser la censura hauria generalitzat, a partir d’aquest precedent, el criteri de prohibir totes les obres en prosa de la col·lecció «L’Espiga»? Potser tot hauria estat diferent? Qui ho pot saber, això!

La bona qüestió és que, ara fa setanta anys, en aquella històrica ocasió, els daus de l’atzar van voler ser favorables. I la roda Fortuna —com la roda del temps— va atorgar una oportunitat per a la creació d’una de les més admirables obres de la literatura catalana contemporània: les Rondalles valencianes d’Enric Valor.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací