'Ximena', de Mercé Viana

LA LLIBRERIA: NARRATIVA INFANTIL

per Vicent Vidal

La Veu dels Llibres

Mercé Viana
Mercé Viana

He de confessar que el primer que em va atraure de Ximena, de Mercé Viana (Andana, 2018), és la il·lustració de la coberta. I sí, ja que hi som, ho admet: em deixe seduir per les cobertes. Tant si el llibre és per a infants i joves com si és per a adults. Digueu-me superficial, però la coberta decideix per mi si agafe el llibre, li faig la volta i em mire la sinopsi o no. Hi ha col·leccions senceres d’editorials ben solvents que s’emporten la meua indiferència més sincera. I és una llàstima, perquè els autors no en tenen la culpa. Però això, en Andana, encara no m’ha passat mai. Andana és conscient que el llibre és un producte valuós. En la coberta de Ximena els personatges d’un món fantàstic es miren una flor argentada amb un somriure que sembla dir: «aquesta és la flor». I aquesta imatge suscita tot de preguntes: per què es miren així la flor? Quins poders deu tenir? Per què un dels personatges és una granota amb americana i corbata? La dona amb l’abric violeta és algú important o és una més? I necessitem llegir per esbrinar què hi passa.

Per què es miren així la flor? Quins poders deu tenir? Per què un dels personatges és una granota amb americana i corbata? La dona amb l’abric violeta és algú important o és una més?

Per això... sí: gire el llibre i em mire la sinopsi. Comença així: «A Càgima, el país de la fantasia, estan atemorits. Cada dia, un dels seus habitants perd l’alegria, el somriure o la il·lusió de viure». Dins meu, alguna cosa fa «clic» i, de sobte, pense en La història interminable. I en com Bastian i Atreiu, amb l’ajuda de l’AURYN i l’Emperadriu Infantil, recorren Fantasia per salvar-la del no-res que l’està destruint. El paral·lelisme és inevitable i ens fa pensar en aquells lectors que volen màgia, però que comencen a descobrir que alguna cosa falla i que fades, monstres i bruixots poden deixar d’existir en qualsevol moment. I cal salvar-los perquè no ens abandonen per sempre.

Entre els personatges de Càgima en trobarem alguns de ben coneguts en l’univers de l’autora que hi fan un cameo, com ara la fada Brunilda. Mercé Viana sap que la fantasia és molt important, i per això ha de ser coherent. En aquest món fantàstic reconeixerem els personatges d’altres obres de l’autora perquè el món és el mateix, encara que la història en siga una altra. En Ximena la història comença centrada en la maga Aldara, que ha de trobar el primer ésser que pot salvar Càgima: una famaga. Però no vull avançar res més. Ni tan sols us explicaré què és una famaga.

Andana (2018)
Descobrir que alguna cosa falla i que fades, monstres i bruixots poden deixar d’existir en qualsevol moment. I cal salvar-los perquè no ens abandonen per sempre.

La il·lustració delicada de David González completa el món de l’autora. Barrets punxeguts, monstres suaus amb cara de gos preocupat, barbes recaragolades, branques que fan de bastó, galtes rosades... tot delimitat per línies fines i corbes, pintat de colors clars i atenuats, que conviden a creure en la meravella perquè és natural, amable i casolana.

Aquest món fantàstic, però, no és l’únic que ens capta de seguida. Hi ha, també, l’estil literari. Perquè es nota que Mercé Viana es diverteix quan escriu. Rimes, anagrames i jocs lingüístics es donen la mà ara i adés dins d’un riu de frases que brollen una darrere de l’altra, directes i clares. No dubte que els més joves no tindran problemes de seguir-les, engrescar-se i continuar llegint. I jugar amb les paraules i trobar, potser, que darrere d’aquest nom propi o d’aquell altre s’amaga alguna cosa més.

Amb Ximena, Mercé Viana va guanyar el Premi de Literatura Infantil de Meliana de 2017, un premi que havia estat interromput durant vuit anys. No trobe una millor manera de recuperar un premi que reconeixent una autora d’una trajectòria llarga i prolífica. L’autora té motius per estar-ne orgullosa. I el país de Càgima, també.

Llegiu-ne un tast: Ximena

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací