'Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera', de Tono Fornes

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Francesc Signes

La Veu dels Llibres

Tono Fornes
Tono Fornes

Sota la disfressa de novel·la juvenil o novel·la d’aventures, Tono Fornes, poeta amb una trajectòria consolidada, ens presenta uns materials de gran valor literari i de profunda bellesa. La novel·la sembla ser el producte d’un Fornes que, adormit llegint les aventures d’Ulisses, somia convertir-se en el capità Boira, navegant, mariner, pescador eventual de qui només sabem que escriu un Tractat sobre la invisibilitat, i que, tot acaçant una esmunyedissa lletxola de 40 kg., entra en el regne màgic de l'aventura amb regust de sal, olor d’Epicur i vistes a unes Pitiüses lliures de turistes, on tot esdevé possible.

Una galeria de personatges memorables, des de l’Home de Can Sac, pagès-dissenyador, el nàufrag vocacional Ningú Von Ranken, a d’altres menys dibuixats.

Els diversos encontres de Boira i el seu gos Tu, gos sentimental i artístic, amb una galeria de personatges memorables, des de l’Home de Can Sac, pagès-dissenyador, el nàufrag vocacional Ningú Von Ranken, a d’altres menys dibuixats, com ara Maria Lupita Virtudes de la Presentación, fotògrafa de selfies involuntaris, o el reporter afroalacantí Ruiz-Senyor, sempre fugint de la notícia, permeten estructurar la narració.

Cada personatge esdevé, en un moment o en un altre, narrador d’una història, de la seua pròpia o no, tot convertint la novel·la en un contenidor de contes amb ecos en moltes direccions (Les mil i una nits, El decameró, etc., quant a l’estructura; quaderns de navegació, rondalles, fantasies científiques, mites, quant a la tipologia).

Cada personatge esdevé, en un moment o en un altre, narrador d’una història, de la seua pròpia o no, tot convertint la novel·la en un contenidor de contes amb ecos en moltes direccions.

Els materials amb què treballa Fornes són molt diversos: en primer lloc la cultura catalana, que els segles d’exclusió de les altures dels estats han reclòs en la cambra d’allò popular, en la valoració del món preindustrial (no podré calar mai més un palangre a ses meves illes? –diu un indignat Home de Can Sac); una vasta cultura literària: d’Homer a Ausiàs March, de Daniel Defoe al Gènesi, la novel·la de Fornes té vocació de vincular-se a un món que entra i ix de la ficció com un més de la família (l’aventura del capità Galiana, o el mateix nàufrag foll-lúcid en serien exemples); el retratisme precís del paisatge i del clima, segurament deutor de Josep Pla, especialment atent a la descripció de les atmosferes creades pels diferents vents, que són una delícia; i finalment el món científic (Fornes és catedràtic de ciències naturals), que li nodreix, des del moll d’alguna de les històries (com ara la de la Iaia Bernarda, o l’aparició de la tortuga babaua en la narració, o de com fer un rellotge de sol) a elements més superficials, terminològics o simplement curiosos.

Drassana (2018)

Aquesta cientificitat del text permet fer un recorregut botànic, zoològic, paisatgístic, geològic i antropològic per les Pitiüses en què el turisme (del que la novel·la n’és un blasme indirecte) resta exclòs. A tot això cal afegir la precisió i propietat del llenguatge mariner: Fornes fa “calar i xorrar el palangre”, o “pren rissos a la vela major”. El tractament de la mar que hi apareix retorna als valencians la veritable cara del nostre país: la mar, els fruits que ens dona i els camins que ens obri.

El tractament de la mar que hi apareix retorna als valencians la veritable cara del nostre país: la mar, els fruits que ens dona i els camins que ens obri.

Dos elements més donen caràcter a aquest llibre “juvenil” (tan juvenil com juvenil pot ser un meló d’Alger): el sentit de l’humor i el lirisme. Quant al primer, es fa molt difícil de llegir l’obra sense abandonar un mig somrís: el trobem en l’ús paròdic de la tradició literària, en la literalitat insospitada de les coses o en la impossibilitat transformada d’altres. En el terreny poètic Fornes exhibeix un gran domini de l’eina: volent o sense voler l’autor adjectiva, talla frases, recol·loca seccions amb una finor que és un goig de llegir (“el lànguid ballet translúcid de les meduses”, “el subratllat emfàtic d’uns màrgens blanquíssims de sal”, “podencs aborígens / amb pinta de gais / saltaven atlètics” –les barres són meues).

Per acabar, no volem deixar d'assenyalar la profunda humanitat que desprén la novel·la, humanitat apassionada, sàvia quan cal ser-ho, senzilla i arrelada, marinera. Estem davant, doncs, d’aventura, d’acció i de seducció. En paraules manllevades a l’autor: “...m’embolique al teu velam / i òmplic de cants els somnis del matí”.

Tono Fornes és autor dels poemaris Diapasó amerat (1986), Vol de mans (1989), Periscopi (1999), Vestigis, filogènies i desficis (2005), Dones que caminen de pressa (2010), i és coautor amb Joan Gargallo del llibre De mar estant (2008), singladura literària per la costa valenciana.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací