Ser antifeixista hui

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

Ser antifeixista hui /flickr
Ser antifeixista hui /flickr

Llig a twitter que Donald Trump vol que es considere l'antifeixisme una organització terrorista internacional. Immediatament, Santiago Abascal li riu la gràcia i aprofita per tornar a anomenar terroristes a membres d'un govern legalment constituït. Cayetana Álvarez de Toledo anomena terroristes i criminals als qui lluitaren contra el franquisme, atorgant així legitimitat a una dictadura imposada sobre les armes i l'assassinat en massa dels enemics polítics. Podria continuar, i descendir a fets que semblen anecdòtics però són indicis d'aquest clima d'opinió. Fa unes setmanes un membre del govern madrileny, un tal Pedro Castaño, s'adreçava al compte de twitter del Auschwitz Memorial per retreure'ls que mai parlen d'Stalin.

Amb ocasió de l'afer Zozulya i la manera com els mitjans esportius naturalitzaven les seues opcions polítiques, ja vaig dedicar una columna a aquestos signes nazis que ens envolten i que en les xarxes socials prenen la forma d'un vertader allau d'odi, d'immundícia humana, d'exaltació de la violència, de confusionisme patètic. I des d'aleshores, amb una pandèmia pel mig, les coses no han fet més que empitjorar. El feminisme apareix estigmatitzat i culpat de tots els mals. La dreta va al parlament a proferir exabruptes de caserna i exaltacions clares del franquisme. I en aquest oceà de fem naden còmodes els equidistants entre víctimes i botxins, entre la democràcia i la seua destrucció total, entre feixistes i antifeixistes, Santiago Segura, Ana Pastor, i companyia, que semblen estar esperant a veure qui guanya per prendre aleshores partit. I és que eixos al remat sempre guanyen, però nosaltres no hem d'oblidar mai la seua tebiesa, el seu nivell moral.

Es parla estos dies sense parar de l'honor de la Guàrdia Civil, i jo no puc deixar de pensar en el romanç que els va dedicar Federico García Lorca i que tan bé recordaven els seus botxins: "Tienen, por eso no lloran / de plomo las calaveras". Recorde també el passatge de Doña Perfecta on Benito Pérez Galdós narra l'aplicació de la llei de fugues, els assassinats impunes amb l'estat al darrere, sense testimonis, entre la terra eixuta i pobra i el cel inclement. I pense en la repressió dels maquis durant la postguerra. I pense en el cas Almería, del que ningú sembla recordar-se ja. I del crim de Cuenca i aquella pel·lícula implacable de Pilar Miró quan semblava que sí, que per fí s'anaven a traure els comptes i hi havia esperança. I recorde les seues tètriques capes i la lluentor enxarolada dels seus tricornis entre la boira abans d'assassinar l'anarquista Oriol, company de Puig Antich, interpretat per Ovidi Montllor a La fuga de Segovia d'Imanol Uribe. I del comandant Rodríguez Galindo a Intxaurrondo. I dels informes que portaren a activistes pacífics catalans a la presó. Conspirar per derrocar un govern i de pas criminalitzar el feminisme no és honorable, ni a Catalunya ni a Madrid. L'honor de la Guardia Civil seria esdevindre vertaderament i completa un cos al servei de la democràcia i la pluralitat, al servei de la gent, de la societat, orgullosament superador del seu passat més fosc. Eixe seria el vertader honor.

Estem a un moment molt preocupant, a les portes d'una crisi, perquè tot ens recorde més als anys trenta. I sembla que no pots condemnar el nazisme, el feixisme, el franquisme, sense que gent de la dreta suposadament democràtica es trobe incòmoda i responguen atacant. Els lluitadors contra el franquisme són anomenats terroristes, com els anomenava Franco, com anomenaven els col.laboracionistes francesos a la resistència. Hui, el president dels Estats Units, insultant l'honor i la memòria de la Abraham Lincoln Brigade, dels qui desembarcaren a Normandia, dels qui alliberaren Mauthausen, diu que ser antifeixista és ser terrorista i així legima la repressió contra la gent indignada perquè la policia dels Estats Units (Tienen, por eso no lloran / de plomo las calaveras) ha tornat a assassinar un afroamericà. I de pas beneix urbi et orbe tots els feixistes del món.

Per això ara, més que mai, o tant com quan més calia, és una qüestió de dignitat i de civilització, una indefugible necessitat ètica, ser antifeixista.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací