El necessari antiracisme de proximitat

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

El necessari antiracisme de proximitat
El necessari antiracisme de proximitat | Pablo Ibáñez / Arainfo

Pepe Reina és un porter de futbol del qual l'actuació més destacada que es recorda no és cap aturada èpica sinó un seguit d'acudits que començaven amb allò de "camarerooooo!". Últimament s'ha convertit en un dels tuiters de referència de VOX i té a bé celebrar amb entusiasme el suposat èxit de les convocatòries feixistes a l'Estat Espanyol. L'altre dia, però, va donar tota una lliçó de cinisme i condició esmunyedissa en fer una piulada de suport a la campanya #blacklivesmatter.

Això és una prova de l'extraordinari cinisme d'aquest personatge, que pocs dies després, en una altra piulada, proclamava provocativament que no és cap intel·lectual. I tant que no, això no cal ni dir-ho. De fet ostenta el típic antiintel·lectualisme de l'extrema dreta. Però no és només això: ens recorda que hi ha gent al voltant nostre que pot perfectament penjar un quadradet negre en solidaritat amb George Floyd mentre continua criminalitzant els menors estrangers no acompanyats, demanant que els immigrats no tinguen accés a la sanitat o deportacions massives. La solidaritat amb causes de moda percebudes com a remotes no obliga a res ni té cap conseqüència en la vida quotidiana.

És clar que el que està passant als Estats Units és molt greu, i que el seu racisme estructural és repugnant. I més repugnant encara que tinguen un racista embogit com a president. Jo he donat classe molts anys a estudiants d'aquell país, afroamericans i afroamericanes també, i aquest problema no em ve de nou. Estos dies he observat les reaccions de molts d'ells i d'elles en les xarxes socials i els he expressat la meua solidaritat. Cal fer-ho. I tant que sí. Perquè la lluita dels oprimits ens ha d'interpel·lar on siga que es produïsca.

Però solidaritzar-nos amb els problemes dels demés no ens ha de fer pensar que el nostre país és un lloc exempt d'aquesta mena de problemes, perquè no ho és, sinó ben bé al contrari. Ho deia Alaadine Azzouzi, un xicot molt jove i molt lúcid i que sap molt bé del que parla, en una entrevista a Vilaweb que he llegit estos dies: "És evident que hi ha racisme als EUA. Però la millor manera de solidaritzar-te amb el moviment és donant suport a l’antiracisme local".

A Espanya hem tingut guàrdies civils llançant material antiavalots a persones que nadaven en el mar fins provocar el seu ofegament (ai l'honor de la benemèrita, del qual parlava la setmana passada!), hem tingut bombes llançades a centres d'acollida de menors estrangers, hem assistit a campanyes criminalitzadores i violència policial contra els manters, tenim a ma d'obra en condicions de semi-esclavitut treballant al camp i dormint al carrer, hem vist en qualsevol carrer en qualsevol moment policies identificant persones simplement perquè els semblaven estrangeres, i tenim deportacions arbitràries i inhumanes (llegiu a València per exemple les històries esgarrifants de primera mà que conta Javi Vilalta de l'associació Àmbit a les xarxes socials). I tenim eixos camps de concentració al costat de casa que són els CIEs.

Cal antiracisme de proximitat, conscient, ferm i persistent. Perquè Black lives matter. Allà i ací. I cap ésser humà és il·legal. I els drets han de ser de tots i de totes, perquè d'altra manera es converteixen en privilegis. Que no se'ns oblide.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací