40 anys de 'Crim de Germania' de Josep Lozano, i sumant...

LA RODA DEL TEMPS

per M. Jesús Francés Mira

La Veu dels Llibres

Josep Lozano
Josep Lozano | nuvol.com

El concepte tan intrínsecament valencià de la germanor és definit en els diccionaris com a “lligam entre germans". I és un concepte que es relacionaria amb un altre de caire històric com és el de les Germanies, que si ja no remet a la bonhomia completa del primer, precisament per ser un període bèl·lic de la nostra història, sí que té al seu si la unió entre persones que lluitaven per uns mateixos ideals. I si parlem de les Germanies, hem de fer parada obligatòria en l’obra Crim de Germania de l’alginetí Josep Lozano. Amb ella podrem viatjar al segle XVI, a la lluita dels agermanats contra els mascarats; podrem conéixer la figura emblemàtica de Vicent Peris, així com la de l’Encobert, però també la d’Úrsula Germana de Foix; podrem viure l’escrutini per part de la Inquisició o ser conscients de l’existència d’un desig anhelat però prohibit; podrem saber les formes que adopta la lluita per la supervivència o viure la venjança de primera mà.

L’èxit i el reconeixement de Lozano com a escriptor i així ho avalaren el Premi Andròmina que guanyà l’any 1979 en la huitena edició dels Premis Octubre, el Premi de la Crítica del País Valencià (1980) i el Premi de la Crítica Serra d’Or (1981).

Ja fa 40 anys que aquesta obra es va materialitzar dins de les lletres valencianes gràcies a la manufactura precisa i concisa del seu autor, que va saber conjuminar tots aquests ingredients i molts més en la que seria la seua obra capdavantera. I és que aquest tità literari va suposar l’èxit i el reconeixement de Lozano com a escriptor i així ho avalaren el Premi Andròmina que guanyà l’any 1979 en la huitena edició dels Premis Octubre, el Premi de la Crítica del País Valencià (1980) i el Premi de la Crítica Serra d’Or (1981). Però, a més, dins del món de l’educació s’establí com una lectura imprescindible. I no era d’estranyar: agafava les arrels, el passat, i ho combinava amb una recerca de l’imaginari popular valencià en la seua màxima potència (hi havia un treball lingüístic aprofundit per tal d’expressar-se, però també d’identificar-se i hi havia la plasmació de costums, creences, llegendes, cançons, etc., pròpies de la cultura valenciana); i alhora aportava modernitat amb l’ús de tècniques innovadores. Una fórmula, aquesta, que possibilitava conéixer la pròpia història i comprendre, així, el present més concret.

Bromera

Crim de Germania és catalogada com a novel·la històrica, però presentada de manera fragmentada mitjançant els diferents integrants de les Germanies —tant històrics com ficcionals— que fan ús de la seua veu per a erigir-se enmig d’un Regne de València convuls, on el cap i casal predomina absolutament. Compta amb un inici que realment és un final, construït, a més, a través d’una venjança ficcional sobre la virreina Úrsula Germana de Foix que reclama la funció del lector per a entendre els motius d’aquesta revenja. Són aquests i altres factors, com ara l’aparició de fitxes “policials” fidels a un esquema controlador que feia servir la Inquisició o la narració de les vicissituds de dos col·lectius marginats per la societat com són el morisc i l’homosexual, per posar uns exemples, els que fan d’aquesta obra una lectura que no deixa impassible.

Un inici que realment és un final, construït, a més, a través d’una venjança ficcional sobre la virreina Úrsula Germana de Foix que reclama la funció del lector per a entendre els motius d’aquesta revenja.

L’any 2005, a més, a través de l’editorial Bromera, Josep Lozano filà més prim com a bon perfeccionista que és i la reedità amb la incorporació de dos relats publicats amb anterioritat i indubtablement coherents amb la temàtica i l’estructura, com eren «El dia de la sang», de caire més realista, i «El Senyal Evident o la Prova Clara», de fons més fantàstic. El resultat, per tant, torna a ser ben rebut i referma la novel·la com l’obra magna de l’escriptor.

Més de vint anys després de la primera edició, Lozano tornà a fixar la seua atenció en el món de la novel·la històrica amb el títol El Mut de la Campana (2003), que, si ja no tenia la intensitat identitària i didàctica de l’esmentada Crim de Germania, continua perseguint el retrat d’una societat valenciana acudint a un segle tumultuós com és el segle XVII de la mà del frare Bernat Crestalbo. Així doncs, queda clar que Josep Lozano se sent còmode amb aquest format de la novel·la històrica, que sap explotar fins a l’última gota i que forma part del projecte literari valencià que es proposa.

Comptat i debatut, és d’orgull poder celebrar que una obra de les lletres contemporànies valencianes com és Crim de Germania continue vigent quaranta anys després de la seua aparició, allà per l’any 1980, i que tant antics com nous lectors la puguen assaborir i delectar-se amb el seu sabor.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací