'Els titelles al País Valencià', de Jaume Lloret i Esquerdo

LA LLIBRERIA: TEATRE

per Lliris Picó

La Veu dels Llibres

Jaume Lloret i Esquerdo
Jaume Lloret i Esquerdo

Jaume Lloret i Esquerdo (La Vila Joiosa, 1953), Doctor en Filologia Catalana, ha exercit de mestre i ha sigut professor a la Universitat d’Alacant. Estudiós de referència en la investigació sobre les arts escèniques i, sobretot dels gèneres teatrals populars, ha publicat diversos llibres com ara Cent anys de Teatre Valencià a Alacant, Personatges de l’Escena alacantina, El teatre a Alacant 1833-1936 o Teatre foguerer, entre altres. Quant a l’espectacle de titelles en concret, és coautor de volums com ara El titella a Alacant i Documenta títeres. A més a més ha participat en publicacions col·lectives amb diferents treballs d’investigació sobre teatre popular i ha col·laborat en l’Enciclopédie Mondiale des Arts de la Marionnete.

Un exhaustiu recorregut sobre la història del teatre de titelles des de l’Antiguitat, moment en el qual aquest tipus d’espectacle es basava fonamentalment en els rituals magicoreligiosos.

Al llibre Els titelles al País Valencià, prologat per Gabriel Sansano, Catedràtic de la Universitat d’Alacant, i publicat a finals de 2019 per Publicacions de la Universitat d’Alacant, Jaume Lloret fa un exhaustiu recorregut sobre la història del teatre de titelles des de l’Antiguitat, moment en el qual aquest tipus d’espectacle es basava fonamentalment en els rituals magicoreligiosos, fins a la renovació teatral dels anys 1976 a 2018, quan a partir de la nova gestió cultural generada per les institucions democràtiques, es va possibilitar en gran part la professionalització i la formació dels titellaires gràcies a la creació de festivals i d’espais escènics, públics i privats, dedicats a les representacions teatrals, i centres especialment adreçats al teatre infantil i de titelles.

Així, l’estudi, que s’estructura en un pròleg, una introducció i quatre capítols més diversos annexos, s’ocupa tant de la vessant religiosa com de la profana d’aquest tipus d’espectacle, en tant que els titelles tenen el mateix origen que el teatre en general: les diverses manifestacions religioses que parteixen dels rituals màgics dels pobles prehistòrics i de les primeres civilitzacions, i que comencen a convertir-se ja en un divertiment teatral profà a Grècia i a Roma. Aquestes dues branques, com afirma l’autor, tenen continuïtat durant l’Edat Mitjana, per una banda, per part dels joglars ambulants a les places de les ciutats i als principals castells, i també per part de l’Església, que tot i que en un principi condemnava aquest tipus d’espectacles, acabà per adaptar-los a misteris i drames sagrats, ja que oferien grans possibilitats de seducció per emocionar i adoctrinar els creients.

Publicacions Universitat d’Alacant (2019)

Amb tot, cap al segle XV i especialment a partir del Barroc, ens diu Lloret, les dues vessants comencen a fusionar-se en processons públiques arran del desenvolupament urbà i la proliferació de les festes i processons ciutadanes tant per celebrar festejos reials com per commemorar fets religiosos com ara el Corpus. Tanmateix, a partir del segle XVI el titella se separa de l’Església i pren una orientació més laica i popular fins a arribar al segle XX, moment en què prendrà fins i tot els platós del cinema i de la televisió, sobretot gràcies a les noves tècniques d’animació visual. En aquest sentit, cal destacar, que aquest rigorosíssim estudi no se centra únicament en els titelles, sinó que ho fa, com comenta Gabriel Sansano en el seu pròleg, “en totes aquelles manifestacions escèniques que no es basen en la interpretació sinó en l’animació: titelles, és cert, però també bultos, gegants, màquines reials, ombres i llanternes, retaules, jocs de mans, algunes formes primigènies del circ” i fins i tot ens parla de ventrílocs, com ara el valencià Paco Sanz.

Gran quantitat de documentació que aporta tant des del punt de vista onomàstic, com de grups de teatre, i de títols i de comentaris d’obres.

Un altre dels encerts de Jaume Lloret en Els titelles al País Valencià és la gran quantitat de documentació que aporta tant des del punt de vista onomàstic, com de grups de teatre, i de títols i de comentaris d’obres. No debades un dels últims apartats que tanca el llibre és precisament un índex estructurat des d’aquest tres punts de vista. A més a més, tota aquesta informació va acompanyada d’un excel·lent corpus d’imatges referents als diversos tipus d’espectacles que s’hi tracten. Així trobem des de màscares de cerimònies antigues a les més innovadores animacions de plastilina, passant per balls de dimonis o cartells de circ i de teatre, entre moltes altres. És per això que no volem acabar sense remarcar que el volum no solament resulta interessant des del punt de vista històric i literari, sinó que, a més a més, té un gran valor etnològic, perquè com el mateix autor afirma a la introducció, “el titella és un art dramàtic mil·lenari, universal i de profundes arrels populars, raó per la qual la seua història, que és part de la història del teatre, té també un gran valor antropològic i sociocultural”. El teatre, per tant –afegim nosaltres– forma part la nostra identitat i de la nostra evolució com a poble.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací