'Música i pols', de Pere Rovira

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Jordi Segura

La Veu dels Llibres

Pere Rovira
Pere Rovira

Existeix un lector de dietaris així com n’hi ha de novel·la o d’assaig? Potser sí, però no crec que de manera exclusiva, imagine que deu llegir amb idèntica fruïció memòries, biografies, epistolaris... En qualsevol cas, aquesta ressenya va adreçada al lector accidental d’aquest gènere o, encara més, al lector accidentat a qui l’absència de ficció l’ha fet enrere en alguna ocasió. No debades, tenim al davant l’exponent màxim d’allò que interinament anomenarem realisme literari: quina altra consideració hi cap quan es disposa la veu damunt el calendari, i el calendari el proposa l’avenir? Permeteu-me la boutade: és el text literari amb la pell girada.

La veu de Música i pols no s’imposa al calendari, l’acompanya sense artifici; perquè no és la mirada d’un observador moral o la d’un esteta, sinó, repetesc, una veu que proposa d’acompanyar-la al llarg d’un itinerari incert i quotidià alhora.

Música i pols és la veu d’un escriptor, però també la d’un ciutadà espòs, pare, professor, traductor, activista cultural, caçador, naturalista, bon vivant i d’altres pells amb què l’avenir del 2017 el vestirà. El lector de Música i pols, accidental o no, se les emprovarà sense grans ajustaments. Confortable no és la definitiva, però sí la primera sensació, entre altres raons perquè la veu de Música i pols no s’imposa al calendari, l’acompanya sense artifici; perquè no és la mirada d’un observador moral o la d’un esteta, sinó, repetesc, una veu que proposa d’acompanyar-la al llarg d’un itinerari incert i quotidià alhora. El lector s’hi sent convidat, no s’estranya, per això la confortabilitat des d’on partirà.

Una cita de Gramsci, passat l’equador del dietari, subratlla allò que el lector ha intuït des de les primeres pàgines: que el misteri hi és i quina l’actitud de Pere Rovira en l’intent de destapar-lo, tant si és rutina d’aparença inofensiva o un embat contumaç. Pessimisme intel·lectual i optimisme de la voluntat. Damunt el calendari del 2017 s’entomen els cops de la malaltia, de la vellesa, de la mort o de la política intoxicada, i amb l’agilitat d’un pes wèlter i el directe de Mohamed Ali, es retornen amb la vindicació de l’amor, del paisatge, de la música o, no menor, de la gastronomia. O, si voleu, per reunir-los tots amb un hiperònim; amb la reivindicació de la poesia. Pere Rovira és un escriptor de raça poeta, i fa seues les paraules de W. Hazlitt: «Qui sent menyspreu per la poesia, sent menyspreu per si mateix i per la humanitat».

Edicions Proa (2019)
La vindicació de l’amor, del paisatge, de la música o, no menor, de la gastronomia. O, si voleu, per reunir-los tots amb un hiperònim; amb la reivindicació de la poesia. Pere Rovira és un escriptor de raça poeta.

És en aquest aspecte que el lector s’investirà a Música i pols únicament de voyeur quan assisteix a la producció dels poemes que Rovira escriu al llarg del 2017, des de la gènesi, a partir de les coordenades que la realitat disposa, fins a la destil·lació, disciplinadament carneriana, de la tinta en versos. O en l’alquímia de la traducció, per exemple, de la poesia de Baudelaire.

Una última consideració del poeta dietarista, la d’outsider, perquè les coordenades de Música i pols tracen repetidament l’eix Lleida-Delta de l’Ebre. Un eix que mira amb recel justificat, que no desdeny, la metròpoli barcelonina, i que redunda de cultura. Com si no, ha de prendre forma l’anhel republicà? A l’horitzó del dietari, el lector divisa inevitable la grandesa de l’1 d’Octubre.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací