'Roma i nosaltres', de Josep V. Boira

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Vicent Garcia Devís

La Veu dels Llibres

Josep V. Boira
Josep V. Boira | Verlanga

Fa dos-cent anys, les cavalleries tardaven vuit dies a arribar a Madrid i dotze si anaven amb molta càrrega. A Roma s'arribava en dos dies, a través de les 'autopistes' de la mar. Heus ací un exemple de com es bastien les relacions entre els diferents pobles i ciutats de la Mediterrània, el centre del món antic.

El llibre que tenim entre les mans és una autèntica joia per als amants de la història en sentit molt ample, des de la pintura, l'arquitectura, les lletres o l'urbanisme. Roma i nosaltres, de Josep Vicent Boira, fa un repàs a les relacions compartides entre la Corona d'Aragó i Roma ciutat i Estat.

Per l'escriptor i poeta català, Antoni Puigvert i Romaguera, autor del pròleg, de tot l'amplíssim talent que la capitalitat romana va atraure entre l'edat mitjana i el barroc, l'empremta més profunda és la que hi deixen, sumats, els personatges procedents de l'antiga corona aragonesa, una espècie de confederació d'estats units per la figura del rei.
L'autor deixa clar que el topònim Aragó actual no té res a veure amb la concepció política antiga d'aquest Estat d'estats, hui diríem confederats. Aragonesos, catalans, mallorquins o valencians eren conceptes que a la Itàlia premoderna es confonien sense cap intencionalitat.

Dotze rutes magnífiques farcides de tombes i pedres que recorden els valencians, catalans, balears i aragonesos que passaren per la ciutat eterna, en temps antics, però també contemporanis.

Per a Boira, com per a altres erudits com ara Joan F. Mira o Pere Maria Orts, l'ascens de la família Borja des de la Torre de Canals i Xàtiva a Roma marca l'inici i el cim d'aquestes relacions.

Boira ens endinsa en dotze rutes magnífiques farcides de tombes i pedres que recorden els valencians, catalans, balears i aragonesos que passaren per la ciutat eterna, en temps antics, però també contemporanis: Sorolla, Pinazo, Benlliure, Vicent López o Muñoz Degrain.

En el sostre de la basílica de Santa Maria Major, Santa Maria Maggiore, trobem els escuts de Calixt III i d'Alexandre VI, el bou Borja ennoblit ja sense el dòcil esquellot, amb el primer or arribat d'Amèrica, el nou continent acabat de descobrir. I a un costat, la tomba de Gian Lorenzo Bernini.

Pòrtic Edicions (2020)

A Santa Maria del Popolo es trobava l'antiga capella de Santa Llúcia on es feien soterrar els Borja... i Boira ens fa redescobrir on es troba ara la llosa funerària de Vannozza Cattanei, l'amant del Papa Alexandre i mare dels seus quatre fills. Una làpida difícil de trobar i reubicada cara per avall a dues passes del Palau del Campidoglio, on es va firmar el Tractat de Roma, el document base constitucional de la futura Unió Europea. L'autor ens mostra, amb tota classe de detalls, on van viure Vannozza i els seus fills, Joan, Cèsar, Lucrècia i Jofré, al costat de Campo de Fiori... i ens acosta a l'Església de Santa Maria de Montserrat, en origen l'església de la Corona d'Aragó hospitalis cathalanorum sive aragonie nationis et valentinorum i, en l'actualitat, efectes de la política exterior del primer rei borbó, una guerra europea que també va tindre dos bàndols a Roma, l'església de Santiago y Montserrat de los españoles, el túmul funerari dels dos papes valencians i on es troba la tomba buida del rei Alfons XIII, el monarca exiliat que va morir a Roma. Tres tombes amb una inscripció recent en un costat amb el nom de l'expresident Zaplana, el dit que ordenà la reforma de la capella perquè romanguera eterna la seua pròpia memòria.

Entrant a Sant Pere, trobem la Pietat, diu la llegenda que la mare de Déu és Vannozza Cattanei amb el seu fill Joan de Borja en braços, assassinat i llençat al Tíber pels enemics del pare.

Llenços en moltes esglésies de Sant Vicent, possiblement canonitzat per Calixt III a Santa Maria Sopra Minerva; les empremtes del pare Miquel Batllori, la tomba del pintor Marià Fortuny, el ponte Milvio amb l'escut d'Alfons de Borja, l'únic papa amb dos sepulcres, la tomba de la napolitana Lucrezia d'Alagno, l'amant d'Alfons el Magnànim, escultures i tombes de cardenals il·lustres com Joan Baptista Vives o Ausiàs Despuig.

Amb la guia Monumentos españoles en Roma y de portugueses e hispanoamericanos d'Elías Tormo en les mans, Boira segueix l'autor i a vegades el rectifica. La Piazza Navona era un simple mercat fins que el papa Alexandre VI el va reformar per fer-ne una mena de seu de teatre clàssic i líric. Ens endinsa en el gueto de Roma i ens porta al Vaticà, als apartaments Borja i al Castell de Sant Angelo, seus papals terrenals de la família de Xàtiva. El palau cardenalici dels Borja i el preciós balcó de Vannozza Cattanei al costat de San Pietro in Víncoli, la tomba de Juli II Della Rovere, el papa successor d'Alexandre i el seu gran enemic terrenal.

Per a Boira, passejar per Roma és com caminar per Xàtiva, recórrer els carrers de qualsevol ciutat valenciana.

A la capella Sixtina l'autor ens descobreix en un lateral la figura del cardenal Roderic de Borja, el futur papa Alexandre. Entrant a Sant Pere, trobem la Pietat, diu la llegenda que la mare de Déu és Vannozza Cattanei amb el seu fill Joan de Borja en braços, assassinat i llençat al Tíber pels enemics del pare. Alguns estudis apunten la possibilitat que el cardenal francès Jean Villiers encarregara l'obra a Miquel Àngel per al flamant Vaticà amb la intenció de pal·liar el dolor del Papa Alexandre per la dramàtica mort del seu fill.

Sants i pecadors, mecenes de l'art i urbanistes, aristòcrates il·lustrats, arrossegaren per la mar fins als estats vaticans un eixam de comerciants, artistes i alt clero que unirien la Corona d'Aragó i el Regne de València amb Roma per sempre.

Per a Boira, passejar per Roma és com caminar per Xàtiva, recórrer els carrers de qualsevol ciutat valenciana. Al llibre, un regal exquisit entre les mans, només li falta alguna recomanació per a gaudir de la cuina italiana, amb influències d'anada i tornada, sense oblidar que Nosaltres, valencians, catalans, balears i aragonesos no som turistes a Roma.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací