Vint-i-quatre justos: les 'Biografies parcials' de Xavier Serra

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Salvador Vendrell

La Veu dels Llibres

Xavier Serra
Xavier Serra

Ara que tenim moltes hores per a llegir i rellegir és el moment d’encarar la sèrie de Biografies parcials de l’escriptor Xavier Serra. Quatre volums amb una edició molt acurada, marca Afers, i que han comptat, des de l’inici, amb els retrats fotogràfics de Francesc Vera i el disseny de les portades de Manuel Boix: Els anys setanta, Nascuts després de la guerra, L’època crítica i Impuls. Un treball elogiable sobre uns personatges que l’autor ha triat d’acord amb seu cànon particular i per la seua aportació al país. Cosa que aprofita per explicar aspectes fonamentals, de vegades poc coneguts, de la nostra història i, sobretot, per fer literatura de la bona.

“Li diuen que Sodoma i Gomorra mereixen l’extermini i ell va regatejant: si hi trobem deu justos, no els perdonareu a tots? Doncs jo em vaig posar a buscar si hi havia valencians que tingueren cara i ulls, que fossen presentables”.

Xavier Serra començà el seu projecte l’any 2006 en una època “negra” al País Valencià —de rajola i corrupció— en què es va adonar que “els mitjans de comunicació, que són nefastos, només treuen gent… nefasta. I passa com en aquell diàleg entre Lot i els àngels, que li diuen que Sodoma i Gomorra mereixen l’extermini i ell va regatejant: si hi trobem deu justos, no els perdonareu a tots? Doncs jo em vaig posar a buscar si hi havia valencians que tingueren cara i ulls, que fossen presentables”. En va trobar un bon grapat i va fer la seua tria per fer un projecte que segur que ajuda a omplir un buit de la nostra tradició literària. Tot un treball que cal completar i que ens obliga a fer-nos preguntes com ara: on són les biografies “completes” fetes amb els millors dels estils d’altres tradicions literàries de personatges “imprescindibles” com ara, Andreu Nin, Joan Fuster...

Els personatges sobre els quals ha escrit Serra són de les generacions anteriors a la seua. Són “homenots” que han tingut una positiva i eficaç repercussió en el camps on treballaven sobretot en la cultura, però també en altres àmbits de la vida valenciana com ara en la política. Hi apareixen retratats noms com ara Francesc Pérez Moragon, en el món poc conegut i desagraït de bastir una enciclopèdia per al nostre país; Lluís Aguiló, en l’àmbit jurídic; Josep Lozano, en la irrupció de la novel·la moderna; Josep Antoni Comes, en la revista Saó esdevinguda ja un clàssic; Josep Iborra, en la crítica literària; Germà Colon, en el delicat treball de la romanística; Vicenç Rosselló, en el de la geografia; Vicent Olmos, en el món editorial; Vicent Partal, en el periodisme digitalitzat i més modern... En conjunt són vint-i-quatre biografies agrupades cronològicament per generacions. “La sèrie està completa, si més no des de la meua parcialitat”.

Editorial Afers
Tot un món, el nostre món, des de la nostra visió, la dels vençuts, la de la resistència o la d’aquells que, en un primer moment, apostaren pels guanyadors i acabaren distanciant-se’n.

No són, però, únicament les biografies, “parcials”, d’uns personatges concrets. Amb ells obtenim testimonis sobre aspectes fonamentals que ens ajuden a conèixer la nostra història: la maleïda guerra, la repressiva postguerra, la transició escassa, i... A través d’aquests retrats es van construint petites peces d’un trencaclosques que ajuntant-les construeixen tot un món, el nostre món, des de la nostra visió, la dels vençuts, la de la resistència o la d’aquells que, en un primer moment, apostaren pels guanyadors i acabaren distanciant-se’n. Mitjançant les biografies de Serra, podem conéixer com era l’ensenyament en la guerra i la postguerra, els paràmetres en què es desenvolupaven l’art i la literatura, el paper que va jugar el Partit Comunista durant la transició, com actuava l’església oficial i no oficial, la universitat, el pensament i els corrents filosòfics, la irrupció del nacionalisme, el naixement de la novel·la moderna, l’aparició de les arts plàstiques homologables, la filosofia... Hi assistim també a la transformació del paisatge d’un país d’oliveres, de garroferes, d’ametlers, de figueres i de vinya convertit en un amuntegament de ciment despersonalitzat per una explotació turística salvatge.

És clar com l’aigua que les biografies de Serra tenen antecedents en la nostra literatura, però no hem de buscar-los en els papers enyoradissos de memòries tan de moda ara, ni en el gènere de l’entrevista llarga a personatges d’una certa rellevància. Per trobar els seus referents, hem d’escorcollar en les pàgines dels Homenots de Josep Pla, en les de les Memòries de Josep Maria de Sagarra, que són per a sucar-hi pa, o en les de Tots els camins duen a Roma de Gaziel. Però també en les pàgines de Joan Fuster. En les biografies de Serra hi ha molt de Fuster. Serra coneix molt bé tota aquesta literatura i la incorpora al seu estil, molt propi, en què combina una narració eficaç amb l’assaig més pur i dur. Una combinació que va des de l’anècdota més divertida a l’opinió més contundent. Hi trobem anècdotes sucoses per a riure o per a emocionar-nos al costat d’opinions tan agres i tallants com un colp de destral. Tot, amb una prosa elaboradíssima, descarada i atrevida, però molt clara i assequible.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací