Vilafamés i el seu museu

per Vicultura, Màriam Calduch i Ferreres

Cultura

Foto de Joan Callergues
Foto de Joan Callergues

Vilafamés, població de l’interior de la Plana Alta, acull un dels museus d’art contemporani pioners al País Valencià i a tot l’estat espanyol: el MACVAC. Enguany ha fet 50 anys que Vicente Aguilera Cerni, historiador i crític d’art nascut a la ciutat del Túria, va passar per Vilafamés per saludar el seu oncle. I, quan va arribar, es va quedar embadalit pel que va veure. Com si d’un viatger del segle XVIII es tractara, es va deixar dur per l'halo romàntic embriagador que envolta les runes del nucli antic i per la bellesa, tant natural com patrimonial, que aflorava de tot el conjunt històric. Mesos més tard, una mostra de quinze obres seria l’inici de l’ambiciós projecte museístic que obriria les portes l’any 1972 i que, actualment, coneixem com a Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés.

Avui dia, el MACVAC dona a conéixer una col·lecció de més de set-centes obres de fins a cinc-cents artistes diferents, molts d’ells i d’elles valencians, però també hi són presents grans noms de l’art nacional i internacional. I, com va fer-se açò possible? Doncs amb la sort de poder exposar tres-centes peces en les antigues estances d’un palau gòtic del segle XV: el Palau del Batlle. Aquest edifici va ser el lloc idoni per a representar les primeres pintures, escultures, tapissos i instal·lacions dels artistes que van arribar a Vilafamés moguts per l’ideal de formar part d’una nova museologia duta a terme en una zona rural envoltada d’oliveres, ametllers i vinyes. El MACVAC es comprometia en els seus inicis, i així continua sent en l’actualitat, a documentar l’evolució històrica a través de l’art contemporani. Per aquest fet, el seu fons està en constant moviment i les obres roden per les 29 sales i per les exposicions temporals amb què, any rere any, el museu ens sorprén. Com ben bé deia l’artista Beatriz Guttmann, el Museu de Vilafamés sempre ha volgut reformular i preservar uns valors estètics duradors.

Foto de Joan Callergues

Costa de creure que de les no més de quinze obres de l’any 1969 que es van exhibir en el Museu del Vi de Vilafamés, actual Sala Quatre Cantons, s’haja passat, l’any 2019, a tantes representacions artístiques que dialoguen entre elles en les estances de l’emblemàtic edifici d’arcada de mig punt i dovelles de pedra roja. I és que el propòsit del MACVAC no era econòmic, sinó de compromís amb una cultura sòlida i representativa. És un centre que mai no ha comprat obra, i és que han sigut els mateixos artistes els que, d’una manera completament voluntària, han donat o cedit les seues peces. Per això, cal no oblidar que la participació dels artistes ha estat importantíssima per a poder nodrir aquesta institució. Ells tenien fe en un projecte diferent, que fugia de la mercantilització de l’art i que confiava en el propòsit de la creació artística. De fet, molts artistes van ajudar a rehabilitar el nucli antic comprant cases i establint allí els seus tallers. Vilafamés estava preparat per a obrir-se cap a l’exterior i ser conegut per moltes personalitats del món de l’art i la cultura.

Sota la direcció de Rosalía Torrent, el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés continua treballant per a seguir els passos innovadors i visionaris del seu director-fundador, Vicente Aguilera. Tota persona que vulga visitar-lo trobarà un espai dinàmic amb visites, tallers i activitats culturals fixes i eventuals, on la didàctica i la conservació de fons documentals són la prioritat del centre, juntament amb la mostra i la incorporació d’obres d’artistes consolidats i emergents a la seua col·lecció.

Vilafamés | Foto de Gabriel Ahís
 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací