No és natural

per Cristina Muñoz , Associació de Dones Amelia Jover

Societat

No és natural /Flickr
No és natural /Flickr

Dissabte 15 de juny de 2019. Una dona està passant el seu temps lliure a la platja nudista de Cullera.  En un moment determinat se sent observada des de les dunes del voltant. Intimidada, decideix arreplegar i tornar a casa. El camí de la platja a l’aparcament implica creuar una estreta passarel·la, allí es veu acorralada per dos individus als quals en poc de temps es sumen altres tres. Comencen a increpar-la amb comentaris vexatoris de contingut sexual, que acaben amb tocaments. Veu una parella a l’aparcament i demana ajuda, aprofitant per a escapar. Tot i això encara és envestida pel vehicle en la seua fugida.

Un episodi més, un com tants. Un dels agressors, de fet, manifesta públicament,  que es van adreçar a ella sense cap ànim d’ofensa. No entén, i segurament així és, el perquè d’aquest rebombori ni perquè estan denunciats. Ells sols volien divertir-se i consideraren que una dona sola en una platja nudista no mereixia cap mena de respecte. En l’imaginari d’aquests individus, la víctima, hauria de mostrar-se afalagada que la miraren, feren referència a parts del seu cos i inclús li efectuaren tocaments.

No hi ha cap mena de consideració cap a la dona. Es vista com objecte, com un tros de carn al que es defineix el tot, fent referència a determinades parts del seu cos. Emparats pel grup, pel ramat, la responsabilitat es difumina i contribueix a difuminar també a la dona com a ens amb substantivitat pròpia.

Entrem així en la naturalització de la violència, física, sexual o verbal, que estructura la forma de percebre la realitat. En un moment socioeconòmic en el qual, el poder com a tal, no es veu, el poder patriarcal es percep de forma cada vegada més difusa, fins al punt en què moltes vegades es pensa que no existeix.

Ja no tenim a “senyoros” que ens diuen què hem de fer. Tenim un sistema de drets i llibertats que s’esgrimeixen cada vegada que el feminisme alça la veu.

Però aquests drets i llibertats, no es tradueixen en un sistema de garanties. Si anem al text constitucional, l’article 47 fa referència al dret a un habitatge digne i adequat. Excel·lent, però aquest dret no s’equipara a cap garantia, com tothom sap. Fent un paral·lelisme, és fàcil veure on es queden els nostres drets i la nostra llibertat. Eixa llibertat que la dona de la platja no va poder exercir perquè un grup de personatges la va intimidar, la va  acorralar i la va vexar tant de fet com de paraula.

I una vegada més es va naturalitzar la violència.

Aquesta violència que fa que malgrat els avanços, continuem sentint-nos vulnerables.

Ara bé, si ho pateix una, ho patim totes. Aquest estiu, l’Associació de Dones Amelia Jover hem anat, com l’any passat, a la platja, fent una acció de pegada de cartells amb diversos missatges, “EL MEU COS ÉS MEU I NO ES TOCA”, “PLATGES LLIURES D’ASSETJADORS”, “SI ERES VÍCTIMA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE CRIDA AL 016”, “NO TENS DRET SOBRE MI, NO SÓC CAP OBJECTE” O ”ESTEM VIGILANT-VOS”, entre d’altres. No ha estat una acció aïllada, estem treballant per a visibilitzar aquesta violència continuada que s’exerceix sobre les dones. Per tant, seguirem anant a la platja cada mes de juny per a posar cartells i recordar que aquestes coses segueixen passant, però que cada vegada som més, més fortes i més unides, per a fer-los front.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací