Roders de llegenda: El Bato (Vilallonga)

per Manel Arcos

Cultura

Bandits assaltant uns viatgers a Sierra Morena (François Constant Mes, ca. 1800, © Biblioteca Nacional de España, Madrid)
Bandits assaltant uns viatgers a Sierra Morena (François Constant Mes, ca. 1800, © Biblioteca Nacional de España, Madrid)

Agraïments a Andrea Escrivà Vicedo

Conten a Montitxelvo, poble de la Vall d’Albaida, que el Bato va ser un roder que es caracteritzava per ser una persona recelosa. Mai no se’n refiava i, per això, sempre volia anar a la cua de la filera, quan ell i els seus companys caminaven per la serra. La resta de la quadrilla, òbviament, n’estava farta i desconfiava igualment d’ell, per ser-ne venjatiu i delator... Així que, finalment, va decidir trair-lo. Tot va ocórrer a la Planissa, tot just als peus de les penyes de l’Ullastre, molt a prop de la Sima i de la serra d’Aielo de Rugat. Era un dia de marxa habitual per la muntanya i, com sempre, el Bato tancava l’expedició. Tanmateix, un dels membres de la colla es va parar intencionadament i va fer com si es nugara l’espardenya, per tal que el Bato deixara de ser l’últim. Aleshores, aquell va aprofitar per a disparar-li per darrere. El Bato va caure estés a terra i els altres bandolers van acabar de rematar-lo. Temps després, i en memòria del difunt, algú va gravar en una pedra una creu que, encara hui, simbolitza la venjança contra el Bato. El paratge on es troba la dita pedra és conegut com l’Escaló del Bato. Les restes d’aquell bandit jauen al cementeri municipal de Montitxelvo, les quals van ser traslladades allí per Nicolau Martínez, qui llavors vivia a la Casa del Collado, tal com em detalla la seua besneta Andrea Escrivà Vicedo. Aquell bon home va arreplegar, amb la seua burreta, el cadàver del roder perquè fora enterrat dignament. Val a dir que el Collado està situat en la fita dels termes municipals de Montitxelvo i Aielo de Rugat, molt pròxim a la zona on el Bato va exhalar el darrer sospir.

L’Escaló del Bato, a Montitxelvo (Andrea Escrivà Vicedo, 12 d’abril de 2010).

El Bato era el malnom del vilallonguer Pasqual Ribes Garrigós. Batejat el 16 de maig de 1820 a l’església de Sants Reis de Vilallonga, era fill dels també vilallonguers Vicent Ribes Cardona i Agustina Garrigós Morell; i net, per línia paterna, dels vilallonguers Baltasar Ribes i Bàrbara Cardona i, per línia materna, del vilallonguer Gaspar Garrigós i la fornera Maria Morell. Va tindre els primers problemes amb la justícia quan va començar a ajuntar-se amb el també vilallonguer Vicent Ascó Roig, sobrenomenat el Negre del Ferrer, qui ja havia estat tancat a la presó per relacionar-se amb la cèlebre Quadrilla de Bandits de Vilallonga (veg. Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), València: PUV, 2009, pp. 149-158). Tots dos van ser processats en 1839 per l’homicidi de Salvador Mascarell Escrivà, tot i que al novembre d’aquell any eren indultats. Anys més tard, el Bato era enjudiciat per amenaçar en dues ocasions el vilallonguer Baptista Roig, la primera d’elles, amb una destral —juliol de 1840—, i la segona, amb una carrabina —juny de 1841—, fet pel qual va passar un temps reclòs als calabossos de Pego. Al març de 1843, era condemnat, juntament amb els també vilallonguers Francesc Vicent Rosselló, Josep Garrigós «menor», Josep Garrigós «major» i Josep Ros, per amenaçar diversos individus amb armes de foc. Per a més detalls, a ell li queia una pena d’un any de presó, que va haver de complir en un correccional d’Alacant.

Al juny de 1871, el cos sense vida del Bato era localitzat amb signes de violència, a la mina de Montitxelvo, tot just dos dies després que un xiquet de tretze anys, natural de Terrateig, fos mort accidentalment per un altre xiquet que jugava amb una escopeta molt a prop d’allí, concretament al lloc que ocupava el molinar de Baptista Climent a la mina del poble. Mesos més avant, a mitjan octubre, efectius dels posts de la Guàrdia Civil d’Albaida, Benigànim i l’Olleria detenien a l’Orxa Joan Baptista Climent; a Montitxelvo, Miquel Climent; i a Aielo de Rugat, Vicent Jàfer, per ser els presumptes autors de l’homicidi del Bato. Llavors, Amadeu de Savoia era el rei d’Espanya i feia a penes una setmana que el militar andalús José Malcampo y Monge, marqués de San Rafael, havia sigut nomenat president del Consell de Ministres.

Bandits assaltant uns viatgers a Sierra Morena (François Constant Mes, ca. 1800, © Biblioteca Nacional de España, Madrid).

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací