Què va passar el 17 de juny de 2018?

per Pilar Medrano Lujan, Portaveu de PENSE PENSIONS DIGNES

Societat

Què va passar el 17 de juny de 2018?
Què va passar el 17 de juny de 2018?

No sé quantes persones recordaran el que va passar el 17 de juny de 2018. Jo tampoc ho recordava, fins que vaig rebre la convocatòria de la concentració per la REGULARITZACIÓ, a la plaça de Patraix, dissabte 20 de juny de 2020, dia internacional de les persones REFUGIADES, junt a un cartell de samarretes “ SUPERVIVENTS  AQUARIUS”.

Recordareu que tots els mitjans es feien ressò de la “política humanitària” del govern espanyol, encapçalat pel seu President, Pedro Sánchez, que havia permés atracar al port de València, al vaixell AQUARIUS, de la ONG METGES SENSE FRONTERES, amb 629 persones supervivents a bord, rescatats a la Mediterrània, després d'haver-li-ho negat Malta i Itàlia.  Què va passar després del  gran espectacle mediàtic? Doncs, com al teatre, s'apagaren els focus i l'escenari esdevingué fosc, la “gesta humanitària” es convertí en un “suceso humanizador”, segons Teresa Díaz, en el seu informe “del tratamiento informático de los Medios escritos”

A  mesura que ha passat el temps, dos anys ja, l'esperança d'un futur millor ha anat esvaint-se per als supervivents de l'Aquàrius, quasi oblidats per a la major part de nosaltres que hem estat capficats en els nostres problemes quotidians, agreujats en els darrers mesos per la crisi de la COVID19.

Però, com ha recordat en el manifest el portaveu de l'Associació Supervivents de l'Aquàrius, Moses Von Kallon, les persones refugiades són persones que han fugit de la guerra, de la violència, del conflicte, de la persecució; que, sovint, han hagut de fugir, tal i com anaven vestits; que han deixat treballs, escoles, llars, família, els seus éssers estimats, sense saber si els tornaran a veure;  uns viatges llargs i perillosos, sense accés a les necessitats bàsiques: menjar, aigua, un refugi, a mercé de les màfies i de la mar i quan aconsegueixen arribar a bon port, buscant la pau, es converteixen en refugiats.

A la seua arribada, els van donar un permís extraordinari de 45 dies i una sol·licitud de Protecció internacional acompanyada d'una tarja roja que els acredita com a sol·licitants durant 18 mesos. Com que s'han revisat molt poques sol·licituds d'asil, la tarja roja cal renovar-la cada 6 mesos.  ¿S'ha plantejat el Govern espanyol que tan “generosament” els va acollir, el patiment psicològic i l'angoixa vital que  s'agreuja amb els obstacles amb què es troben cada dia? Condemnats a la incertesa constant  que pesa sobre les seues vides, com podran llogar un pis, trobar feina, obrir un compte bancari, amb un document que caduca aviat? No poden accedir a ajudes com l'Ingrés mínim vital, perquè el govern espanyol ha exclós els demandants d'asil internacional. Durant el temps de confinament, de les poques sol·licituds resoltes la majoria s'han denegat. Han tingut l'ajuda d'advocats i advocades durant 18 mesos, però després res. Això significa que passen a una situació administrativa irregular, sense treball, per sobreviure, treball en l'economia submergida per una misèria, vivint al carrer, amb la violència de la Llei d'estrangeria poden acabar en un Centre d'Internament d' Estrangers (CIE) o  ser deportats al seu país d'origen.

Com pot un govern, que en el seu dia  va demostrar “generositat política”  a tothom, oblidar-se de la regularització promesa a uns éssers humans? No pot faltar al seu compromís polític. Ha de demostrar l'empatia a unes persones que aspiren a integrar-se, formar part de la nostra comunitat, de les nostres vides, com diu Moses Von Kallon, portaveu de l'Associació Supervivents de l'Aquàrius” “volem tenir una vida digna, no viure al carrer, volem viure i treballar, però no podem respirar”.

Cal que el Govern valencià acabe aviat amb el malson d'aquestes persones i que s'implique en la regularització dels refugiats. Per imperatiu polític i moral.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací