'Moments estel·lars de la humanitat', de Stefan Zweig

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Lourdes Boïgues

La Veu dels Llibres

Stefan Zweig
Stefan Zweig | Wikipedia

Quaderns Crema és una editorial catalana nascuda l’any 1979 que compta amb més de set-cents títols. A més de publicar llibres d’autors i autores catalanes, té traduccions d’obres que considera «cabals del patrimoni universal», com ara de Dante, Kafka, Dorothy Parker, o el mateix Stefan Zweig.

L’escriptor austríac Stefan Zweig (Viena, 1881–Petrópolis, Brasil 1942) va ser molt popular en les dècades 20 i 30 del segle XX. Per sort, algunes editorials com ara Quaderns Crema estan aconseguint que el seu llegat no desaparega en un oblit immerescut. Aquest autor va ser un gran intel·lectual, tant per la seua formació com per la varietat dels gèneres que conreava. Zweig va ser poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i biògraf. D’origen jueu, les seues obres van ser prohibides pel règim nazi i es va haver d’exiliar, passant per diversos països i recalant en Brasil. Allí es va suïcidar perquè estava convençut que el nazisme s’apoderaria del món. Així ho va escriure: "Trobe que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra."

Ens endinsa en el cor i en la ment dels vertaders protagonistes de la història, que deixen de ser simples personatges i esdevenen éssers humans, amb les seues virtuts i defectes.

Moments estel·lars de la humanitat és una de les obres més venudes de Stefan Zweig. Ha sigut traduïda al català per Maria Pous (Mataró,1975). Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va cursar un postgrau en Filologia Alemanya en la Julius-Maximilians-Universität Würzburg. Sens dubte, la qualitat de la traducció és un atractiu afegit a l’obra de què parlem. Maria Pous ha sabut respectar perfectament la capacitat narrativa i la delicadesa descriptiva de l’autor, de manera que llegir aquest llibre es converteix en un plaer.

Moments estel·lars de la humanitat, subtitulat “Catorze miniatures històriques”, tracta de diferents episodis de la història que, a simple vista, no tenen cap nexe comú. Tanmateix, cal llegir atentament el pròleg per trobar el lligam que agermana els relats. Stefan Zweig ha assolit el que pocs autors i autores aconsegueixen: enganxar al públic des del pròleg. En aquesta part no solament mostra l’ànima del seu llibre, sinó que desperta la curiositat dels lectors i les lectores que hagen fet una llambregada a l’índex.

Quaderns Crema

Deixe clar que Moments estel·lars de la humanitat és un homenatge a la història, o al «misteriós Taller de Déu», com així l’anomena Goethe. Tanmateix Zweig no es limita a contar com un estudiós asèptic eixos catorze moments universals que han resultat decisius durant segles i segles. La seua visió és la d’un observador curiós i minuciós, omniscient, que sense prejudicis socials, culturals ni polítics va teixint uns fets i esdeveniments que conformen part de la història humana. Com a gran narrador, i no cronista oficial, es permet barrejar la prosa, la lírica i el teatre; com també usa la imaginació per tal que el públic visca aquests moments amb més intensitat. D’aquesta manera ens endinsa en el cor i en la ment dels vertaders protagonistes de la història, que deixen de ser simples personatges i esdevenen éssers humans, amb les seues virtuts i defectes.

La caiguda de Bizanci en mans dels turcs; el descobriment de l’oceà Pacífic; la creació d’El Messies de Händel; el naixement de l’himne La Marsellesa; la derrota de Napoleó; l’indult de Dostoievski poc abans de l’execució; la instal·lació del telègraf per sota l’Oceà Atlàntic; la conquesta del Pol Sud...

Sense voluntat de reproduir l’índex del llibre, aquest són alguns dels episodis amb què el públic s’encararà: la caiguda de Bizanci en mans dels turcs; el descobriment de l’oceà Pacífic; la creació d’El Messies de Händel; el naixement de l’himne La Marsellesa; la derrota de Napoleó; l’indult de Dostoievski poc abans de l’execució; la instal·lació del telègraf per sota l’Oceà Atlàntic; la conquesta del Pol Sud... Tot un ventall de relats, que poden ser gaudits d’una tirada, com un festí; o a poc a poc, per a tastar-los amb més profunditat. A l’autor sols li va faltar afegir un moment estel·lar a l’obra: el seu propi suïcidi induït per uns ideals tan justos com poderosos.

En conclusió, aquells i aquelles que llegisquen el llibre, sens dubte adquiriran una visió diferent del món. Allò que els havia semblat una simple casualitat, no els ho pareixerà tant; allò que havien cregut precipitat, resultarà haver sigut un llarg i laboriós procés; allò que els havia paregut una quimera sense sentit, els semblarà una proesa; etc.

Finalment, diré que a pesar que coneixia el nom de l’autor, aquest llibre s’ha convertit en una gran revelació per a mi. Zweig m’ha fet reflexionar sobre un tema apassionant: la història de la humanitat, de la qual tothom formem part i que construïm cada dia activament i passivament.

Com diu l’autor, els humans tenim una força creadora que venç l’espai i el temps, que pot portar-nos a la unitat, però que si s’usa de manera funesta, pot arribar a exterminar-nos. Nostra és l’elecció.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací