'Cos': el mosaic literari d’Olga Tokarczuk

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Víctor Crespo Ribot

La Veu dels Llibres

Olga Tokarczuk
Olga Tokarczuk | Fotografia de Martin Kraft

L’editorial Rata ha publicat recentment la traducció al català de Cos (2019), una obra polièdrica i fragmentària que consolida la trajectòria literària d’Olga Tokarczuk. L’any 2018, l’Acadèmia Sueca concedia el Premi Nobel de literatura a aquesta escriptora, psicòloga i activista polonesa. La singularitat del seu treball presenta una combinació acurada d’històries i veus, elaborada en cada cas amb el llenguatge, la construcció gramatical i el ritme adient. A més, Tokarczuk té la qualitat especial de trobar l’equilibri entre la novel·la i l’assaig, un atribut que l’aproxima a Sebald o Milan Kundera però que la distingeix per un estil narratiu atrevit i intrèpid.

Tokarczuk té la qualitat especial de trobar l’equilibri entre la novel·la i l’assaig, un atribut que l’aproxima a Sebald o Milan Kundera.

Quant a l’estructura i composició, Cos s’allunya del desenvolupament lineal i presenta l’experiència més semblant a un mosaic literari. Diversos relats independents, d’extensions distintes –d’unes poques línies a un gran nombre de pàgines–, i amb cadències denses o lleugeres, se succeeixen entre si i dibuixen, en paraules de l’autora, una mena de constel·lació. Ara bé: aquesta diversitat no degenera en la dispersió. El lector s’hi troba en tot moment ubicat gràcies als grans temes que articulen la novel·la, això és, la reflexió del cos a través de l’anatomia i l’anàlisi del moviment amb el fenomen del viatge. Qüestions que, en última instància, es deriven del seu caràcter inquiet i de la condició nòmada de la seua família: “pel que es veu, em falta algun gen que provoqui que quan estic algun temps en un lloc, comenci a fer-hi arrels”. I afegeix: “la meua energia prové del moviment –dels sotragueigs dels autobusos, del brogit dels avions, del balanceig dels ferris i dels trens”. En aquest sentit Cos canalitza estèticament l’energia vital de l’autora a través de l’escriptura. L’observació encuriosida i detectivesca, tant d’objectes com de situacions humanes, esdevé la font d’inspiració principal.

Editorial Rata (2019)
Cos canalitza estèticament l’energia vital de l’autora a través de l’escriptura. L’observació encuriosida i detectivesca, tant d’objectes com de situacions humanes, esdevé la font d’inspiració principal.

En el llibre confessa la seua inclinació per allò rar i estrany, per aquelles coses imperfectes o fetes malbé, per detalls diminuts o insignificants, els quals bé són producte d’un error, d’una extravagància, o simplement s’aparten de la norma. Per aquest motiu trobem en la literatura d’Olga Tokarczuk escenaris de ficció que s’alcen a partir d’una base real. Cos mostra l’esforç intel·lectual de l’autora per desenvolupar històries a partir de gestos o circumstàncies concretes: un viatger que preferiria canviar les bíblies dels hotels d’Europa per llibres de Cioran; una dona que desitja viatjar en línia recta resseguint el meridià zero; l’estremidor relat de Philip Verheyen, un famós anatomista del segle XVII que dissecciona meticulosament la pròpia cama amputada, capa per capa en infinites parts, a fi de trobar “la veritat del cos”; o les cartes de Josefina Soliman a l’emperador d'Àustria implorant clemència pel cos del seu pare, dissecat i exposat en el Gabinet de Curiositats de la cort per ser de pell negra. A més a més, la seua formació com a psicòloga –considerada deixebla Carl G. Jung–, dota de major profunditat el seu enfocament. Allunyant-se de la psicologia tradicional, d’aquella concepció que entén l’individu des d’un context immòbil, fix i familiar, Tokarczuk fa servir l’anomenada psicologia del viatge. Analitzar la psique de les persones a partir del moviment del seu cos, ens condueix a pensar el subjecte en clau relacional, és a dir, a través d’una identitat marcada pel contacte i la interacció amb qualsevol forma d’alteritat. Per aquest motiu, els espais cobren una importància central en Cos. Especialment aquells que l’antropòleg francés Marc Augé va anomenar “no llocs”: espais dominats pel trànsit i l’anonimat, com ara estacions de trens, autopistes o aeroports. En ells hi predomina l’evanescència, el canvi i la disgregació, però com diu l’escriptora polonesa “la vida autèntica té lloc en el moviment”. Marcada per aquest vitalisme i pel seu esperit cercador, Tokarczuk aconsegueix amb un sentit agut fer de persones personatges i de cada vivència una experiència literària.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací