El proveïdor del rei

per El conte del diumenge, Josep Casals Arbós

Societat

El proveïdor del rei
El proveïdor del rei

La noia de Vlithalia és alta, em passa un cap. El seu cos s’ajusta als paràmetres d’esveltesa i voluptuositat més ben valorats. La pell és extremadament negra i, en canvi, els cabells, les celles i el borrissol del pubis són d’un ros blanquinós i els ulls... l’iris dels ulls és d’un blau tan clar que es veu transparent com l’aigua quan fon la glacera. A diferència dels espècimens de sang calenta que he conegut fins ara, les ninetes no se li contrauen ni dilaten amb els canvis d’intensitat lumínica. Tot plegat li confereix una mirada enigmàtica que pot arribar a semblar absent i distant, fins i tot freda. Però aquesta sensació s’esvaeix tan bon punt se li sent la veu, tan dolça que fascina i sotmet com un cant de sirena.

Són les 06.35 i a les 07.00 hauria de tenir la noia a punt per si al rei li ve de gust copular quan es desperti. Però avui no ho penso fer. He proporcionat a la jove un amagatall i queviures per uns mesos. També li he donat un sensor d’espai i un mapa detallat perquè pugui tornar a Vlithalia quan tot s’hagi calmat. Tanmateix, i perquè ella no té la culpa de res, li he deixat una carta per si li cal donar explicacions.

N’hauria de tenir una de reserva, tal com especifica el Procediment, però he estat tan ocupat amagant la de Vlithalia que no he tingut temps per a res més. Sé que això tindrà conseqüències.

Soc un MCVX-DGF. Les sigles MCVX indiquen que conformo un androide amb cent estructures mecanotubulars i seixanta graus de llibertat, fabricat per a ser utilitzat al servei exclusiu de l’emperador. DGF és indicatiu de la meva especialitat: proveïdor de concubines puntuals. El monarca només vol copular una vegada amb cadascuna. Diu que no hi ha res que limiti tant el poder de la ment com l’aparellament sine die. També afirma que el fet de gaudir d’una diversitat de cossos i idiosincràsies li reforça el sentiment de superioritat que ha de ser propi de la seva condició. Jo he estat dissenyat, doncs, per proporcionar-li dones joves, belles, cultes i sensuals; a voltes exòtiques i sempre complaents (em consta que l’emperador, que té una extensa i profunda formació tecnològica, va intervenir personalment en la configuració dels meus components d’especialització en la fase DGF).

No hi ha cap més tràmit. Se suposa que el meu nivell d’Intel·ligència Artificial em fa coneixedor infal·lible dels gustos i necessitats del rei. I és cert, perquè en més de sis anys de servei mai no he tingut ni una sola queixa del monarca. Ni una. Quan localitzo la dona que m’han assenyalat els rastrejadors, l’examino segons criteris predeterminats, complimento el formulari i, si el Programa aprova la candidata, me l’enduc al pavelló annex a palau. La faig rentar, que la depilin i la porto als metges. Ells li fan anàlisis i una bona revisió, l’esterilitzen i, si resulta que és verge, li eliminen l’himen per tal que la penetració reial es produeixi sense dificultat ni efectes que poguessin resultar desagradables. Finalment, l’alliçono segons els gustos, costums i perversions de l’emperador i m’asseguro que no li quedi cap dubte respecte com s’ha de comportar en cada moment.

Encara no tinc gens clar què m’ha passat amb aquesta noia, però no la vull pas portar a la cambra del rei. Ignoro quin és el destí de les noies quan ja han copulat amb l’emperador i, de cop i volta, això m’amoïna i m’importa. Quan he explicat a la de Vlithalia les raons per les quals l’amagava, ella m’ha dit que segurament me n’havia enamorat, i que estava perdut.

Si miro enrere, crec que el trasbals es va originar quan vaig voler escrutar aquells ulls i alguna cosa intangible va penetrar dins meu fins a un lloc que desconec, però segur que va afectar alguns circuïts de la placa principal. I tot s’agreuja si tenim en compte que el meu sistema electroneurològic no ha estat dissenyat per reaccionar davant d’aquestes circumstàncies. Perquè en teoria no s’havien de produir. Això em fa pensar, també, en la possibilitat que el meu constructor, per ajustar els costos, m’hagués instal·lat un disc dur reciclat sense comprovar si hi havia fitxers ocults que, d’executar-se, em permetrien desenvolupar reaccions humanes de primer, segon i fins i tot de tercer nivell. Només això explica que pugui sentir por, alegria i aquest estar enamorat que diu la noia. I també deu ser el motiu pel qual, quan la noia m’ha tocat el recobriment de carboni del braç, s’hagi produït una alteració perceptible de la freqüència d’emissió del corrent que prové de la font d’alimentació i hagi sentit una sobretensió, gens desagradable, en el lloc on se m’ajunten les dues extremitats subtroncals. M’hauria d’haver presentat immediatament al laboratori de guàrdia però no ho he fet ni ho penso fer.

Ja són les 06.57 El sol s’enfila decidit, esborra les restes de nit i fon la boira. Quan el rei no trobi cap noia al llit es llevarà contrariat i convocarà a crits els directors i els enginyers. Faran una investigació ràpida, em desconnectaran a l’acte a través del control remot i activaran el substitut que sempre tenen a punt. Jo m’apagaré a poc a poc a mesura que s’esgoti la petita bateria de reserva. No em repararan: extrauran la informació que creguin necessitar de la memòria RAM i després em destruiran. Ho tinc tot assumit.

Sé que buscaran la noia de pell negra i iris transparent, i que jo mai no sabré si han trobat l’amagatall. Ja vaig esborrar totes les pistes i res més puc fer, ara. Ara m’ajauré d’esquena entre l’herba alta mentre espe... es-pe-roque...que...quem-deeesc

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací