'Marcs de guerra. Quines vides plorem?', de Judith Butler

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Tobies Grimaltos

La Veu dels Llibres

Judith Butler
Judith Butler | Miquel Taverna

Com ens diu À. Lorena Fuster en la introducció, aquest és el primer llibre de Judith Butler que es tradueix (complet) al català. Són cinc assajos que provenen de versions publicades prèviament i que han sigut revisats substancialment per al llibre. Foren escrits, ens diu l'autora "com a resposta a les guerres contemporànies", les guerres nordamericanes "contra el terror" que s'impulsaren i es volgueren justificar arran de l’11 S.

En contexts de guerra, els estats fan el possible per controlar i imposar uns determinats marcs, tot eliminant-ne d'altres i la seua possibilitat, perquè els convé justificar les seues accions.

Quin n'és el fil conductor? Els "marcs" que aquestes guerres han potenciat, estimulat, imposat. Perquè, des de la concepció de l'ontologia que té l'autora, podríem dir que el marc fa la cosa. Què són aquests marcs? Les categories, convencions, normes que guien la nostra percepció de les coses i que alhora les construeixen. Si fem una fotografia, per exemple —com les que es feren de les tortures a la presó d'Abu Ghraib i que s'analitzen al segon capítol—, emmarquem, això és, incloem una part de l'espai que serà reproduïda i n'excloem tota la resta. I el que es queda fora no és, no pertany a la categoria que el marc selecciona i crea. Els marcs governen la nostra manera de veure, aprehendre, reconéixer les coses, o, més encara, segons la manera que té Butler d'entendre aquesta qüestió, possibiliten l'existència o no de la cosa. Ells, si no determinen, almenys condicionen en un grau ben alt què considerem vida i què no, quines vides dels altres reconeixem com a vides i sobretot, com a vides precàries, fràgils, que poden ser ferides i són dignes de ser plorades. En contexts de guerra, els estats fan el possible per controlar i imposar uns determinats marcs, tot eliminant-ne d'altres i la seua possibilitat, perquè els convé justificar les seues accions.

Angle Editorial (2019)

Si, com defensa Butler, no som autònoms, si som essers essencialment interdependents, si necessitem les altres vides per viure, és molt i molt rellevant quines són les vides que reconeixem i en les quals ens reconeixem. Perquè, en la mesura que necessitem els altres per viure com a humans, som precaris, vulnerables. L'altre pot ser, doncs, una ajuda o una amenaça, els meus afectes poden ser ben distints segons com el conceba; "el subjecte que soc jo està lligat al subjecte que no soc jo —ens diu Butler—, cadascun dels dos té el poder de destruir i ser destruït", i l'Estat pot tenir tot l'interés en el fet que jo veja d'una manera o una altra segons a qui. Veuré com a meus els qui se m’assemblen quan aplique un marc, les seues vides em dolen, per elles manifestaré el meu dol, les altres no son vides del tot i no mereixen el meu plor si són ferides, anihilades. I aquestes concepcions de les vides "impregnen i justifiquen de manera implícita la guerra contemporània". Cal regular les nostres aprehensions i afectes, perquè d'ells depén la nostra resposta moral.

Si el que sentim ve condicionat per com interpretem el que ens envolta i el que sentim determina la nostra resposta moral (com hem dit), com interpretem el que sentim pot canviar aquest sentiment mateix.

També es preocuparan per com veig el meu propi Estat, els meus conciutadans i les accions violentes dels meus i dels altres, quina imatge en tinc. Cal mostrar algunes coses i amagar-ne d'altres. Sobre tot, regular els afectes; posem per cas, fer veure amb horror i repulsió moral el terrorisme suïcida i no sentir el mateix davant la violència patrocinada per l'Estat. Així, per exemple, les vides dels presos de Guantánamo no estaran incloses dins d'aquelles vides susceptibles de ser protegides pel discurs dels drets humans.

Si els estats, en temps de guerra, tenen un interés especial a regular els afectes, establir marcs que creen un cisma entre diferents vides, cal emmarcar els marcs, traure a la llum les categories epistèmiques i emocionals que possibiliten la seua ontologia. Si el que sentim ve condicionat per com interpretem el que ens envolta i el que sentim determina la nostra resposta moral (com hem dit), com interpretem el que sentim pot canviar aquest sentiment mateix. Per això és tan important posar el focus en aquests marcs que ens possibiliten veure i sentir unes coses i ens n'amaguen altres. Per això "aprendre a veure el marc que ens cega respecte al que veiem no és una ximpleria". I veure'l també en les nostres concepcions del sexe, del gènere, del progrés, de la societat secular, de la modernitat, de la no-violència... I això és el que pretén aquest llibre. Una lectura densa, exigent, però molt il·luminadora.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací