Clos d’Esgarracordes, una visió integradora de l’enologia amb el paisatge i el turisme

per Vicultura, Alba Saura

Territori

Clos d’Esgarracordes, una visió integradora de l’enologia amb el paisatge i el turisme
Clos d’Esgarracordes, una visió integradora de l’enologia amb el paisatge i el turisme

El Penyagolosa s’alça imponent i dibuixa una línia al final del paisatge calm del Pla de les Useres. Els nostres ulls són incapaços de veure més enllà de la muntanya màgica, com la definia Jason Webster al seu llibre Sacred Sierra, ja que aquesta és fita i bandera de les comarques del nord de Castelló. Avui plou i ha començat a fer fred, però el sol es deixa veure de tant en tant i ens regala una escalfor momentània que ens fa tindre ganes d’eixir a passejar entre els ceps. Les gotes de pluja esvaren fulles avall fins que arriben a la terra, que ja està farta de beure. Unes vegades tant i d’altres tan poc, deu pensar. Al fons, a l’antiga casa del masover, ens espera Sergio Garrido, propietari del Clos d’Esgarracordes. Li preguntem l’origen del nom; la paraula esgarracordes ens crida poderosament l’atenció. Ens explica que el nom del celler, Clos d’Esgarracordes, té al darrere la simpàtica història d’un vell campaner amb una força prodigiosa. L’home que vivia al mas on s’alça l’actual celler tenia tanta força que cada tres dies tocant les campanes en trencava les cordes. L’anècdota li l’han contada al propietari els veïns i masovers de la zona, amb els quals es troba molt connectat. Sergio és una persona oberta, li agrada parlar i connecta amb la gent. Amb les seues paraules demostra que coneix pam a pam el territori on ha decidit alçar el seu celler.

El Penyagolosa

La finca, d’unes 20 hectàrees, va ser adquirida per la seua família l’any 1999. «Açò eren tot ametlers», ens explica assenyalant la zona que es troba just enfront de la botiga de vins, ara completament coberta de vinya. L’antic propietari, un home de les Useres, els va vendre el terreny amb la condició de cuidar-lo durant un any, «fins que arribara el temps de la verema, a finals de l’estiu». Sergio va començar aleshores a pensar en la transformació de la finca, a canviar els cultius d’ametler per raïm i a formar-se en el món de l’enologia. Va estudiar llavors Enologia i Màrqueting del vi, i va estar completant la seua formació a Requena i a Sud-àfrica. Entremig, es dedicava a cuidar el seu raïm. L’èxit del vi va ser quasi immediat i, tot i que no sap ben bé com, assegura que va arribar de rebot: «Fèiem vi per a casa amb tanta sort que ens va eixir excepcional». Van començar a donar-lo a tastar als amics, als familiars, a portar-lo a celebracions…, «sempre conscients que la gent que t’estima no et diu que el teu vi no val res», però les reaccions positives de fora del seu entorn tampoc no van tardar a arribar. Animats i contents pel resultat, van continuar treballant fent més i més vi, fins al punt de no poder arribar a beure-se’l tot. Deu anys més tard, el 2009, van eixir al mercat amb una gran resposta per part del públic general.

Sergio Garrido

El primer vi que va eixir al mercat era negre: Clos d’Esgarracordes Tinto Crianza. Un vi cupatge de les varietats merlot, cabernet sauvignon, monestrell, ull de llebre i syrah. A poc a poc, el vi negre primitiu va deixar espai a nous vins negres i també als vins blancs i rosats, fins arribar a fer-ne 10 de diferents. Actualment, els 10 vins del celler són cupatge, és a dir, mescla de diferents varietats de raïm. Tot i estar de moda el vi monovarietal a causa de la capacitat expressiva de les qualitats pròpies de cada varietat de raïm, a Sergio li agrada mesclar, provar, investigar… I els resultats no deixen lloc a la indiferència. Dins d’eixe vessant innovador, Sergio també elabora un vi escumós amb el mètode tradicional. El seu caràcter innovador l’ha dut també a ampliar la seua visió del celler tradicional i a veure’l no només com un lloc on s’elabora i es tasta vi, sinó també com un espai per gaudir amb amics i familiars de visites guiades; d’experiències enològiques i gastronòmiques, i, fins i tot, d’esdeveniments socials. Conscients de la necessitat de diversificar el negoci, al Clos d’Esgarracordes podem ara gaudir dels millors vins i lligar-los amb l’entorn i la gastronomia típica de la zona de l’Alcalatén. Durant tot l’any celebren esdeveniments, des dels tasts que es poden fer cada dia de la setmana fins a les torrades de verdura i de carn a l’aire lliure o els concerts de guitarra o violí; tot això maridat amb un bon vi.

Quan li preguntem pel secret del seu caldo, no ho dubta ni un moment: paciència, estima i sort. La sort d’haver plantat la vinya al territori que els seus avantpassats ja van descobrir i estimar, una zona a mig camí entre les muntanyes rocoses del Penyagolosa i la Rambla de la Vídua, feta de cudols rodats, pedres de riu. Podria semblar qualsevol bajanada, però la pedra de riu, segons ens conta Sergio, atorga al terreny les qualitats essencials per a un bon conreu de la vinya, ja que actua com a drenatge natural i fa que l’aigua caiga al fons fins trobar roca llisa –tapàs–, on s’acumula. El cep busca aquesta aigua i en fa créixer l’arrel cap al fons, tot trobant sempre la saó necessària per poder sobreviure a la sequera i continuar produint un raïm d’excel·lent qualitat, com els vins que en resulten. El binomi és fantàstic: vi i experiències. Gastronomia, paisatge, cultura, natura…, apostes d’un turisme que vol oferir un producte que va molt més enllà del tradicional check list de llocs visitats, que busca moments significatius que queden en la memòria.

 

Article publicat en el número 3 de Vicultura. Hivern’19

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací