El nostre estimat professor

per Manel Costa , Les esferes punxegudes

Societat

El nostre estimat professor
El nostre estimat professor

Tenim un professor d’història al qual no coneixem, tanmateix l’admirem i, en alguns moments molt concrets, fins i tot l’estimem. Ell mai s’ha deixat veure per l’aula, ni tan sols pel col·legi; malgrat tot això, com déiem abans, l’estimem. El sentim entre nosaltres, i quan això succeeix una immensa felicitat i saviesa ens inunda. La seua absència ens ensenya les lliçons molt millor que qualsevol altre professor que estigués present. Sabem que, més tard o més aviat, el director, un home recte i estricte, de tota la vida, s’adonarà d’aquesta eventualitat i probablement desaprovarà tal actitud i, per tant, serà destituït immediatament. Desitgem poder opinar davant aquesta circumstància tan especial, si és que es donara el cas; al cap i a la fi hi pertanyem, som una part important del problema, i no se’ns pot defugir així com així.

Entenem que, tal volta, el professor d’història hauria de, almenys un cop a l’any, fer-se present a l’aula. La veritat és que mai ho ha fet, emperò també és veritat que ningú, absolutament ningú, s’ha preocupat del perquè de la seua absència. Pot ser que tinga raons molt poderoses per a obrar de tal manera. Molts dels nostres pares varen ser deixebles seus i varen rebre exactament la mateixa educació de l’esmentat professor, i ja aleshores era molt apreciat malgrat que mai havia estat vist.

Preguntem: Després de tants anys de donar classes mitjançant l’absència, sense haver-li cridat l’atenció cap autoritat de la institució, a què ve fer-ho ara? És molt probable que el professor es trobe molt a gust a sa casa i crega més convenient, per a la seua salut, quedar-s’hi. És just que a una persona se la force a treballar quan, possiblement, es trobe malalta? Pot ocórrer, també, que haja oblidat l’adreça del col·legi i estiga esperant que algú li ho indique, encara que això és poc probable, atés que un professor de la seua posició sembla impossible que se li oblide quelcom tan senzill com una direcció.

Alguns companys del preat educador sostenen que tots aquests anys ha estat preparant una lliçó magistral. Sembla que aquesta és la hipòtesi més creïble i la millor fonamentada. Coneixent, com coneixem, l’il·lustre professor desconegut, estem segurs que quan acabe d’engiponar la lliçó, aquesta serà exalçada per tot el cos universitari de tot arreu. I el benvolgut professor serà guardonat amb els més importants premis acadèmics del món.

Mentrestant, nosaltres, els nostres fills i, probablement, els nostres néts, continuarem i continuaran rebent, a través de la seua absència, la millor educació que pot rebre un deixeble amb ganes de convertir-se en un home de bé.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací