La discoteca de Madrid amb platja

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

La discoteca de Madrid amb platja
La discoteca de Madrid amb platja | Wikipedia

Una de les coses que més m’han sorprés de la nova normalitat aquesta en la qual ens anem endinsant amb vacil·lacions és el que té a veure amb el que s’anomena “oci nocturn”, i en concret amb la resistència a tancar-lo. Em sorprén fonamentalment perquè està clar que és un espai de contagi i de dispersió del virus, per la quantitat de gent que es junta en espais reduïts i tancats, i per la dificultat posterior de fer el rastreig.

Tots els pobles del nostre país han cancel·lat les seues festes d’estiu. A Sollana, que és el poble des d’on escric, la banda municipal anava a fer un passacarrer el dia de la patrona per marcar la festivitat i finalment van decidir suspendre’l també perquè no es podien garantir les mesures de distanciament social i l’ús de les mascaretes. Em sembla molt bé i un gest de responsabilitat important. Ara, la pregunta és evident: per què mentre les revetles i fins i tot els passacarrers, tots els esdeveniments de les nostres festes populars, es cancel·len, les discoteques poden obrir cada nit i organitzar l’equivalent a una macrorevetla massiva quotidiana en molts casos en espais tancats? I després d’un rebrot, com en Gandia, a la mínima oportunitat les tornen a obrir. Fins I tot podem veure el president de la Generalitat i diversos consellers defensant la necessitat i la conveniència de mantindre-les obertes.

Em sorprén i em sembla preocupant. Perquè crec que el que es demostra és l’enorme poder que la patronal d’aquest sector té a hores d’ara al País Valencià. No només som depenents del turisme, sinó que som depenents d’un tipus concret de turisme, el que altres vegades he anomenat el turisme de la burrera, el que ni veu el lloc que visita, el que l’utilitza sense respectar-lo. I depenem d’ell fins al punt de comprometre la salut de tots i de totes, i per cert també el sector turístic sencer, per garantir els guanys dels amos de la nit.

No es tracta ja que el turista puga anar a la platja o fer-se unes canyes en una terrassa. O de visitar museus i monuments i fer excursions per l’interior. El que és fonamental, el que ha de garantir-se a qualsevol preu, és el dret dels turistes a agafar bufes i vandalitzar les nostres costes. El dret al balconing per damunt de tot. Festes populars ni una, però a esta penya que no li falte la farra, no siga cosa que no vinguen. L’atac de pànic de Ximo Puig davant les perspectives d’una davallada en el turisme anglés després de les darreres restriccions per viatjar a l’estat espanyol van ser molt expressives en aquest sentit.

No parle per no estendre’m del fet que una d’aquestes discoteques, la famosa Mya, a la Ciutat de València, continue a més ocupant el que se suposava que era un espai públic com és l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Però l’esmente perquè és una altra prova de l’enorme poder d’aquest sector.

Es tracta d’un sector molt lucratiu, però per a uns pocs, per a la seua patronal, perquè és una font d’ocupació precària i estacional. No és casualitat que a hores d’ara el País Valencià siga una Comunitat Autònoma pobra en el context espanyol. Potser la nostra dependència del turisme, i d’aquest turisme, tinga alguna cosa a veure.

I és que depenem del turisme de la bufa i del pet. Som la discoteca de Madrid amb platja i volem ser-ho d’Europa també. I o ens afanyem -els poders polítics els primers- a canviar açò o serem encara més pobres i més precaris. Però per a això cal valentia per enfrontar-se a un sector amb l’immens poder que cada dia comprovem que té.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací