'La llàntia de Psique', de Marcel Schwob

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Francesc Signes

La Veu dels Llibres

Marcel Schwob
Marcel Schwob

Quatre llibres conformen el volum La llàntia de Psique de l’autor francés de finals del XIX Marcel Schwob: Mims (1894), La croada dels infants (1896), L’estrella de fusta (1897) i El llibre de Monelle (1895). La croada dels infants i El llibre de Monelle havien estat traduïts el 1999 i el 2008 per Vicent Josep Escartí i per la curadora i traductora del volum, Marta Marfany, respectivament. Són novetat, doncs, per al lector en català, Mims i L’estrella de fusta. Si tenim en compte la traducció que de Vides imaginàries feu Ferran Esteve el 2001, resten per traduir algunes obres de Schwob que solen aparéixer, per la seua brevetat, en un o pocs volums: Coeur double, Espicilège, o Le Roi au masque d’or.

Ens du al territori de l’aventura, d’allò sòrdid i pertorbador, de l’extraordinari i del senzill com a cares d’un mateix fenomen, d’allò terrorífic i poètic, del subjectivisme més arravatat.

És Marcel Schwob un autor que segons J. L. Borges “No buscó la fama; escribió deliberadamente para los happy few, para los menos. [...] En todas partes del mundo hay devotos de Marcel Schwob que constituyen pequeñas sociedades secretas”. (Pròleg al volum dedicat a Schwob de la seua Biblioteca Personal). Erudit i apassionat, Schwob pot ser adscrit a l’estètica simbolista (amb la munió d’ismes de final de segle: parnassianisme, decadentisme, etcétera) oposada al naturalisme de Zola, autor en ple auge llavors. Si Borges escollí Schwob com a precursor, aquest feu igualment amb Baudelaire, Poe, William Defoe (de qui traduí Moll Flanders), i sobretot Stevenson, amb qui mantingué una extensa correspondència. Tos aquests configuren els punts cardinals on s’orientarà la seua escriptura. I això ens du al territori de l’aventura, d’allò sòrdid i pertorbador, de l’extraordinari i del senzill com a cares d’un mateix fenomen, d’allò terrorífic i poètic, del subjectivisme més arravatat, en definitiva.

Tot el que sembla en Schwob un rebuig a retratar el món coetani i a refugiar-se romànticament en fantasies historicistes esdevé un mecanisme de relació amb la realitat. La veritat i la ficció esdevenen categories poc aptes per atényer la realitat i resulten difuminades en un joc d’espills, constant en els seus textos: personatges reals reportats per d’altres inventats o anècdotes reals atribuïdes a personatges de dubtosa existència, ens duen a l’ús de l’erudició com a mecanisme literari. Com encertadament diu Marfany al pròleg del volum “Per a Schwob la literatura és un palimpsest, sempre còpia de textos previs, sempre un quadre fals l’original del qual no trobarem mai”.

Quid Pro Quo (2019)
La veritat i la ficció esdevenen categories poc aptes per atényer la realitat i resulten difuminades en un joc d’espills, constant en els seus textos: personatges reals reportats per d’altres inventats o anècdotes reals atribuïdes a personatges de dubtosa existència, ens duen a l’ús de l’erudició com a mecanisme literari.

Un altre tret que fa únic l’autor és el retrat del moviment anímic més pur, innocent i honrat dels seus personatges: xiquets i xiquetes disposats a travessar Europa a peu per redimir-nos dels pecats (La croada dels infants), un nen a la recerca de l’estrella que déu li té reservada (L’estrella de fusta), o la prosa poètica, tenyida de profunda melancolia en què es narra la història de Monelle (El llibre de Monelle), jove prostituta de qui l’autor va estar enamorat. Una mirada a la infantesa que malda per no perdre la innocència. La col·lecció de mims que presenta Schwob ens submergeix en el món clàssic del segle III a. C., car l’autor afegeix vint mims seguint l’estil del poeta hel·lenístic Herondas, de qui en conservem vuit peces. El mim fou un subgènere en què es retratava un personatge o una situació, mitjançant una al·locució seua o amb un diàleg; d’extensió breu, sovint tenia un caràcter humorístic. Una mena d’estampa de regust popular que posteriorment reelaboraren poetes clàssics com ara Teòcrit o Virgili. Els mims de Schwob tenen un nivell de detall, de gràcia i de profunditat que resulten una delícia per a tot amant de la literatura clàssica grecollatina: “mims nous amb l’olor de les dones de Cos i l’olor de les flors pàl·lides de l’infern i l’olor de les herbes flexibles i salvatges de la terra” (pàg. 26).

És Schwob un autor que tot lector atret pel món clàssic ha de conéixer. Lluny del pastitx, el refregit o el cartró-pedra, la seua literatura projecta llum en zones poc explorades de la literatura antiga, la fa reviscolar i ens la torna per a un nou gaudi. Així mateix fou un autor capaç d’obrir el camp de joc literari a autors com ara Borges, Calvino o Tabucchi. És aquest volum La llàntia de Psique una bona porta d’entrada al club dels happy few. No sabem de ningú que se n’haja volgut eixir.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací