Què en diria Montserrat Roig? (Als 50 anys de ‘Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen’)

LA RODA DEL TEMPS

per Isabel Canet

La Veu dels Llibres

Montserrat Roig
Montserrat Roig

A Montserrat Roig, lucidesa mai no li’n va faltar. En un dels seus articles periodístics, recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre, va escriure: “La música, les paraules, res de tot això no atura el desordre del món”. La reflexió li l’havia inspirada la malenconiosa Sonata per a viola i arpa composta per un Debussy malalt enmig de la Primera Guerra Mundial.

Segurament tenia raó. Què poden les paraules i les notes musicals contra el gran caos que, de tant en tant, esclata en un racó o altre del planeta i fa estralls tota construcció d’ordre social més o menys ben organitzada? Massa mostres n’ha donat la història. En conseqüència, caldria pensar que les arts resulten tan benintencionades com inútils per fer front a les envestides dels grans factors que operen al món? A l’hora de la veritat, només serveixen de consolació?

Permeteu-me que us confesse que ara mateix no hi trobe respostes. I reconec que hauria de sentir-me’n avergonyida, però no acaba de ser ben bé així. Vull dir que tinc un d’aquells dies que no acabe de lligar caps perquè tot se m’esmuny amb una mena d’indolència balsàmica. Ho podreu entendre millor si penseu que fa un dia canicular. Potser siga la calor apegalosa de viure en una casa sense aire condicionat, o la llum tan groga i líquida que reverbera al mur de calç del pati, o fins i tot la netedat d’un cel com si l’hagueren raspallat amb un batidor metàl·lic, que m’abalteixen el cos i m’estoven els pensaments. No us sabria dir amb rigor d’on em ve aquesta sensació tan tova que m’impedeix fer cabal de grans reflexions, però no us amagaré que les paraules i la música són en gran part responsables.

Aquesta vesprada m’he embriagat de cançons. Em passa que, quan els tentacles d’una cançó m’encalcen, soc incapaç de fer-me’n escàpola. No qualsevol cançó, és clar, sinó aquella que em llança el garfi directament al pit, en aquell punt, ja sabeu: touché. Quin poder únic i formidable el d’una conjunció de notes i lletres ben avingudes per produir emoció! En aquest sentit, cal dir que estem d’enhorabona amb la floració de tants artistes valencians com avui dia excel·leixen, amb melodies seductores i lletres plenes d’insinuacions poètiques.

Embriagant-nos de goig jugarem amb el foc;
entre espurnes de llum la tristesa s’allunya.
Si l’ahir es el hui i el demà ja vindrà,
mirarem a la nit, brindarem amb la lluna.

Tanque els ulls, afue l’oïda i deixe que l’afortunat còctel de música i poesia em penetre lentament. Una escuma flonja de bombolles juganeres em desperta ben a dins del cos sensacions atuïdes pels feixucs obstacles que m’entrebanquen les rutines de cada dia. Amb el deliciós transport de la música, les paraules cobren significats més rotunds, adquireixen densitat i capacitat d’evocació, s’embelleixen. De sobte, l’amor recupera el tron del desitjos humans elevant-se sobre tot sentiment amb aquella força indeleble dels anys de joventut.

En el tàlem d'heura fresca
on s’enreden els plaers
hem desencriptat missatges,
hem fet nostre l’univers

Aquella potència que ens empentava a fondre’ns a cada racó del cos estimat, dies i nits sense mida com onades pletòriques de vida cristal·lina, es va convertir en pols i cendra amb el desconhort del trencament i l’absència. Què ens va passar? Com ens vam perdre l’un a l’altre?

He despertat del somni i soc conscient que aquestes mans mai no et podran acaronar.
Però ni tu seràs capaç de fugir de la història que m’invente en soledat
per satisfer desitjos improbables, mentre sol autogestione el meu plaer.
Dispost a compartir-te, aquí estaré!

Tard o prompte, és inevitable tastar el fracàs amorós que ens parteix l’ànima a cops de tralla. Aquest turment de l’esperit esdevé una inestimable font d’inspiració per escriptura i música, que l’han convertit en tema clàssic en composicions de tots els temps. El desamor es presenta com una ombra d’ecos antics en vesprades com de les d’avui, esblaimades per la mandra estival. Tant el desamor com l’experiència àrdua de la superació.

T’has quedat mirant les teues flors
que ara naixen del ventre fins al cor
Solta’t els cabells, no plores més avui.
Que la set de viure cure aquestes cicatrius
.

Sí, confesse que m’he embriagat de records volàtils, notes dansaires i mots colpidors mentre avançava la vesprada, la calor afluixava amb l’embat d’un vent crepuscular, la llum minvava exhausta i del cel es despenjaven les primeres ombres d’estrelles mortes. Posseïda per la intensitat del fenomen natural, finalment m’ha vingut un d’aquells pensaments que per impossibles no resulten menys estimulants. És cert que la música i la poesia no són prou per aturar les guerres. Ni les que enfronten les grans potències mundials, ni les petites i miserables que naixen dels nostres cors mesquins i arrugats. Però, com podríem construir la pau sense elles, sense paraules belles de conciliació i música que ens elevara sobre la nostra condició d’humans contradictoris?

Em pregunte què en diria la nostra estimada Montserrat Roig. Vull imaginar que s’avindria amb mi. Que la seua sensibilitat s’excitaria escoltant aquestes cançons d’El Diluvi, Mireia Vives i Borja Penalba, Andreu Valor, Smoking Souls i tants altres excel·lents músics, i que tots plegats li esvairien la malenconia. Fins i tot —continue somniant desperta— faria un article ben bonic sobre tot plegat i ens adelitaríem de llegir-lo en la premsa de l’endemà.

Benvolguda Montserrat, fa molts anys que et trobem a faltar, però els teus textos continuen omplint les nostres vides perquè no han perdut ni un bri d’actualitat. Si alguna malenconia sentim és, sobretot, la d’haver-te perdut. Amb els teus pensaments de sal i els pessics de pebre ens assaonaven uns dies que massa vegades ens semblen insípids.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací