Els premis 'València negra', amb regust valencià

ENTRE-VEUS

per Àlex Martín Escribà

La Veu dels Llibres

El prestigiós festival literari València Negra, dedicat a la difusió i promoció del gènere criminal, anuncia –com ja és habitual en cada edició– les candidates a la millor novel·la negra en la nostra llengua. Enguany ja no sorprèn el que és un secret a veus: de les cinc finalistes, tres pertanyen a la geografia valenciana i la casualitat no és atzarosa. La gran proliferació de narrativa de gènere que ha patit el País Valencià aquestes darreres dècades ve condicionada per les nombroses problemàtiques socials i polítiques que han afavorit tota una literatura de caire realista amb un humor faller, una riquesa lingüística desinhibida i una renovació generacional digna d’esment.

D’entre els cinc títols que opten al guardó destaca el nom d’Isabel-Clara Simó, que implica no només homenatjar la trajectòria de l’escriptora alcoiana sinó també la d’una generació que va obrir un difícil camí d’aquest tipus d’escriptura durant la transició. La sarbatana (2019) és el seu darrer títol de gènere, ambientada en un indret rural i bucòlic, tota una tragèdia grega farcida amb els ingredients que sobresurten en bona part dels seus textos policíacs: des del joc de les aparences (“res no és el que sembla”, màxima de la novel·la policíaca), mentides amagades sota la imatge de la respectabilitat, o bé com es de manipulable l’ésser humà. Però també la feminitat, amb el protagonisme en aquest cas d’una dona forta amb capacitat de decidir, enfrontar-se a les circumstàncies, inclús per manipular o per assassinar, que contrasta amb la dona sotmesa i resignada davant la figura del mascle i també una denúncia de les injustícies socials que marquen tota una línia ideològica de l’escriptora.

Isabel Clara-Simó

El segon candidat és el suecà Joan Carles Ventura, per a mi –juntament amb el malaguanyat Agustí Vehí– el gran descobriment literari d’aquests darrers deu anys. El seu debut es produeix a Camins dubtosos (2018) i ja ens delecta amb una literatura carregada de gran qualitat i alt voltatge. Em diuen Fletxa (2019) és la novel·la candidata al premi i recrea un pintoresc detectiu privat anomenat Fletxa, amb sang d’orxata, cosí germà de Toni Butxana, envoltat de personatges rocambolescos (imperdible la tieta Ampariues), de riallada assegurada, tot un reportatge sobre un dels moviments frenètics col·lectius de modernitat, creativitat i llibertat més importants del segle xx –amb permís de la Movida madrilenya–, com va ser la famosa Ruta del Bakalao, on a València començà a florir la imatge del postmodernisme, en definitiva, una manera d’entendre la vida, musicalment i culturalment.

Joan Carles Ventura

Tanmateix, i com a valenciana d’adopció, Núria Cadenes mereix el guardó per allò de “qui no arrisca no pisca”. La seva literatura –ja ho va demostrar a Tota la veritat– és compromesa i arriscada, valenta i extravagant, i mereix tota mena d’elogis. Guillem (2020) és el seu darrer títol, a mig camí entre el documental i la (no) ficció, on conta un dels casos reals més esgarrifosos d’impunitat del feixisme com va ser el brutal assassinat –a ganivetades– de Guillem Agulló a Montanejos, la matinada de l’11 d’abril del 1993. L’escriptora pretén a través d’aquesta narració recuperar la memòria d’una mort absurda que es podia haver evitat. És així com reivindica un cas oblidat pels mitjans de comunicació i com, davant d’uns fets tan greus, decideixin actuar amb aquesta fugacitat evitable, que desgraciadament banalitza i oblida. “Ni oblit, ni perdó”.

Núria Cadenes

També Barcelona, epicentre del gènere, no podia deixar de tenir alguns candidats. El primer nom és el de Marc Moreno amb Escapisme (2020), ambientada als baixos fons de la Verneda, protagonitzada per ciutadans corrents amb vides truncades i famílies problemàtiques que han de sobreviure abocats al fracàs, la desesperació i també la possibilitat d’escapar, d’evadir-se davant dels problemes vitals. La narrativa de Moreno destaca per oferir una sortida dels clixés habituals, ben allunyada de tocs costumistes i procediments policials. I per últim, i no per això menys rellevant, el barceloní –encara que resident a les terres de Ponent– David Marín i la novel·la Appletown (2020), un homenatge a la literatura negra clàssica nord-americana amb diferents plans de realitat: d’una banda, la investigació del detectiu Johnny Pelegrí que haurà de resoldre els violents conflictes entre dues famílies lleidatanes enfrontades al barri de Manhattan (vaja! Lleida convertida en Nova York) i, de l’altra la investigació també d’un cas rutinari d’homicidi a la ciutat de la terra ferma a càrrec del periodista de successos Marcel Riera. Jazz, boxa, gratacels, gàngsters, drogues i sexe colpegen amb força per fer una reescriptura d’una de les èpoques daurades del gènere, que l’autor aconsegueix amb un estil i escriptura dignes d’esment.

Marc Moreno | Foto: Ana Portnoy

Cinc finalistes, un guanyador/a que sabrem el proper mes de novembre, que confirmen l’excel·lent estat de salut del gènere a casa nostra, però amb un (re)gust valencià que excel·leix, perquè la millor literatura de gènere s’escriu des de fa temps des de la capital del Túria i bona part dels seus territoris.

David Marín

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací