Lesa humanitat

per Aràdia Ruiz, sòcia d'El Rogle Coop. V.

Societat

Membres d'ArqueoAntro realitzant treballs d'excavació en la fosa comuna 81-82 del cementeri de Paterna / Foto: Eloy Ariza
Membres d'ArqueoAntro realitzant treballs d'excavació en la fosa comuna 81-82 del cementeri de Paterna / Foto: Eloy Ariza

Les Nacions Unides o Amnistia Internacional han instat en diverses ocasions l’Estat Espanyol perquè s’ajuste als principis d’un estat de dret i repare els crims de lesa humanitat -contra la humanitat- que s'hi van produir durant el franquisme.

Malgrat que aquest tipus de crim constitueix un dels tipus penals més greus, la judicatura espanyola mai no ha condemnat ningú per aquests delictes.

Concretament, és arran de la sentència del Tribunal Suprem 101/2012 que es tanquen les portes al fet que qualsevol jutjat puga investigar els crims franquistes. S’hi al·leguen, principalment, quatre arguments: la vigència de la Llei d’Amnistia, el principi de legalitat penal, la prescripció dels delictes i la mort dels presumptament responsables.

Ara bé, diversos informes com, per exemple, el del relator especial de l’ONU Pablo de Greiff, Sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, del 22 de juliol de 2014, rebaten aquests arguments que porten a l’arxiu judicial les iniciatives de les víctimes per a jutjar els crims.

En relació a la vigència de la Llei 46/1977 d’Amnistia de 15 d’octubre de 1977, els informes que hem anomenat anteriorment expliquen que aquesta llei és incompatible amb les obligacions internacionals que va contreure l’Estat espanyol amb anterioritat, ja que havia ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en abril de 1977. És a dir, sis mesos abans de publicar la Llei d’Amnistia, l’Estat espanyol ratifica aquest Pacte, el qual no contempla l’existència de lleis d’amnistia en un context de crims contra la humanitat. Per tant, és una llei que neix nul·la de ple dret.

Membres d'ArqueoAntro realitzant treballs d'excavació en la fosa comuna 91-92 del cementeri de Paterna / Foto: Eloy Ariza

El principi de legalitat penal és aquell que garanteix que, en el moment que es produeix un delicte, existeix un tipus penal que el tipifica. Quant a aquesta causa d’arxiu, la judicatura espanyola diu que els crims contra la humanitat no estaven regulats per cap llei en el moment de la comissió dels crims i que, per tant, no es pot condemnar cap persona per açò, atenent al principi d’irretroactivitat. Però, segons el compendi d’argumentació internacional, la judicatura obvia que l’Estat espanyol sí que estava vinculat al costum internacional expressat en les Convencions de la Haia de 1899 i 1907 i en els principis de Nuremberg, confirmats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946.

Per altra banda, diversos instruments de dret internacional, com l’Estatut de Roma, de la Cort Penal Internacional, consideren que els delictes de lesa humanitat són imprescriptibles.

Finalment, en relació a la mort dels presumptament responsables, cal recordar que, si no hi ha una investigació, no es pot saber si alguna persona de la cadena de comandament continua viva. A més a més, els processos penals pretenen una sanció penal, però no solament això: es pretén denunciar els crims i establir la veritat judicial sobre el propòsit amb què hi foren comesos i els efectes que van causar en el conjunt de la societat. I no sols això, sinó que amb tot allò que s’haja pogut esbrinar en el procés penal que se sobreseu es podria exigir en un procediment, davant la jurisdicció civil/contenciosa administrativa, les anomenades responsabilitats civils pels danys materials i morals causats (econòmiques o d’altres tipus), que podran ser exigides a l’Estat, si s’acredita que el delicte fou comés per funcionaris en exercici de les seues funcions o per ordre d'aquests.

La conclusió de les Nacions Unides és que la conseqüència de no jutjar els crims franquistes portarà a no complir el dret a la veritat, a la justícia, a la memòria i, el més preocupant, no es podran assegurar les garanties de no repetició.

 

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací