El 'nostre' Sherlock Holmes: 'Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat', d'Oriol Molas i Ferran Grau

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Àlex Martín Escribà

La Veu dels Llibres

Oriol Molas i Ferran Grau
Oriol Molas i Ferran Grau | Josep Maria Fabregà

Si preguntéssim als lectors més àvids de novel·les policíaques quin és l’investigador més famós de tots els temps, ràpidament sortiria el nom de Sherlock Holmes. Durant anys, el públic català va llegir amb devoció les aventures del detectiu de Baker Street, tot un superhome de masses –com diria Umberto Eco–, extravagant, elegant, intel·ligent, sensible, lúcid i superdotat.

Existí en la vida real. Es deia Enric Cazeneuve i Cortés i fou el primer detectiu privat de la ciutat de Barcelona. De fet, l’investigador fundà la primera agència de detectius a la ciutat comtal l’any 1910, anomenada “Detective Office”.

Vés per on que aquest arquetip existí en la vida real. Es deia Enric Cazeneuve i Cortés i fou el primer detectiu privat de la ciutat de Barcelona. De fet, l’investigador fundà la primera agència de detectius a la ciutat comtal l’any 1910, anomenada “Detective Office”–ubicada al número 6 del carrer Balmes –, on tingué tanta notorietat i popularitat que fins i tot publicà un manual intitulat Detectivismo práctico, tot un assaig sobre l’ofici, una declaració d’intencions sobre les competències de l’investigador privat que, fins i tot, en aquells temps s’encarregava de diversos casos d’homicidis.

Val a dir que ja d’entrada la idea de recuperar un personatge tan singular i emblemàtic ja és tot un encert. Els culpables són l’editor Oriol Molas i el periodista Ferran Grau. La parella d’escriptors prenen com a punt de partida tota la idiosincràsia d’aquest detectiu tal com era a la vida real: atractiu, atlètic, conqueridor, elegant (amb canotier i paraigua) bon vivant i intel·ligent, que recorda al personatge sherlockià i també a Arsène Lupin, el lladre de guant blanc de Maurice Leblanc. De moment ja tenim dos títols i en vindran més: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (2018) i l’actual Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat (2019).

Capital Books (2019)

En aquest cas, el detectiu –acompanyat novament de l’amic i periodista Cinto (els paral·lelismes amb el dr. John H. Watson són molt més que evidents i voluntaris) i la polifacètica Filo (que recorda també a la Sra. Hudson)– haurà d’investigar –amb paciència, discreció i sense perdre el control dels nervis– diferents assassinats (un mort en pijama, un músic...) i desaparicions misterioses envoltats de sospitosos, policies i polítics de segona fila, pinxos i sicaris de tota mena i una amant que pot donar sorpreses ben inesperades.

La parella d’escriptors prenen com a punt de partida tota la idiosincràsia d’aquest detectiu tal com era a la vida real: atractiu, atlètic, conqueridor, elegant (amb canotier i paraigua) bon vivant i intel·ligent.

Un altre dels elements més interessants és la fusió entre la novel·la negra i la història retrospectiva, en aquest cas ambientada a principis dels segle xx. La fórmula no és pas nova. Hi destaquen ja títols com La mala dona (2009) de Marc Pastor, Una vida en joc (2010) d’Albert Salvadó o Cabaret Pompeia (2012) d’Andreu Martín, només per citar-ne alguns dels més paradigmàtics. Si la primera entrega s’ambienta l’any 1909 –uns mesos abans de la Setmana Tràgica– per esclarir una sèrie d’assassinats “aparentment” inconnexos i misteriosos fent un salt cronològic al 1913, a la Barcelona del progrés, que corria a mig camí entre els carruatges i els automòbils, entre el Modernisme i el Noucentisme en plena remodelació de la Via Laietana, recreada amb tota mena de pinzellades històriques: des de noticiaris; radiografies de les classes socials des de la burgesia i l’aristocràcia emergent fins als gitanos de Montjuïc; crònica negra com el succés de l’Enriqueta Martí “la Vampiressa del Raval” i diaris de l’època, “La Puntual” amb l’Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Els Quatre Gats, en Ramon Casas, en Puig i Cadafalch... Totes aquestes ambientacions acurades destaquen per ser descrites amb una gran habilitat i destresa narrativa amb tota mena de detalls atmosfèrics –esperits, dimonis i cases encantades, així com les inclemències meteorològiques que ajuden a contextualitzar una història tan versemblant com encertada, farcida d’una prosa (quin lèxic!) diríem que exquisida.

Si Catalunya fos un país normal, Cazeneuve ja tindria una sèrie televisiva i seria un dels personatges icònics de la nostra cultura popular. Voilà! Això si fóssim un país normal.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací