Les costures de la Constitució

Les costures de la Constitució
Les costures de la Constitució | Alberto Yoan Arego Pulido

Quan algú usa el llenguatge de forma tramposa i oportunista, tard o d’hora sovint cau en incoherències o contradiccions, introdueix confusió, o comet nyaps que mostren les grolleres costures amb què construí el relat. La constitució del 78 esta reblida d’aquestes costures, que encobertes per l’entusiasme inicial de la transició, s’han fet paleses amb el temps i amb les conseqüències de la interpretació del text i el comportament dels poders de l’estat. En Martingales constitucionals. Títol I ja mostrí algunes d’elles en la grandiloqüent proclamació de certs drets que resulta que no ho són (articles 35, 47 i 50 comparats amb el 53). També a la qüestió territorial es veuen les costures. Una d’elles en enfrontar l’article 2 al 96.

Efectivament, l’article 96 diu: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern...”. El 30/04/1977, poc abans de començar els treballs constitucionals, es publicà en el BOE la ratificació del PIDCP i del PIDESC, els pactes internacionals pels drets civils i polítics, i econòmics, socials i culturals, respectivament, que proclamen a l’article 1 –reproduït dues vegades en aquell BOE (pàg. 9338 i 9344)– el dret de lliure determinació dels pobles per establir, entre altres circumstàncies, llur condició política.

D’altra banda l’article 2 proclama la indivisibilitat de la nació espanyola; també ho fan quasi la meitat de constitucions dels 49 estats del Consell d’Europa (segons informe de la Comissió de Venècia-1999). Per si hi hagués dubtes, al mateix article 2 la unitat d’Espanya es declara també indissoluble una contundent propietat, estranya en aquest context, i rància, a poc que u ho pense. I llavors, heus ací una contradicció que no ho és menys perquè puga ser comuna a d’altres constitucions: si un dels “pobles d’Espanya” reconeguts al preàmbul i a l’article 46 desitja referendar una possible secessió, ho deuria poder fer legalment atenent l’article 96, i exercir el resultat, ja que els pactes internacionals, inclosos en la Carta Internacional de Drets Humans, formen part de la legislació espanyola, però no ho podria fer, segons l’article 2, que nega l’opció de la divisibilitat, es a dir, de la secessió.

La contradicció es pretén salvar amb els arguments que ja comentí als articles L’estratègia negacionista i El Colonialisme. A més, durant la gestació de la constitució el text fou assaonat i maquillat (açò es un fet que es pot estudiar) per facilitar (i açò és una sospita crescuda especialment durant la darrera dècada en relació a la qüestió catalana) que si calgués, i de forma aparentment inqüestionable, pogués apel·lar-se a la legalitat per tal de negar el dret d’autodeterminació més enllà de la modalitat interna exercida mitjançant el constructe de les autonomies. I així, l’embaràs constitucional deixà en el text grolleres costures, com la discrepància entre els articles 2 i 96.

El 15/06/1977 se celebren eleccions a Corts Constituents i l’1/08 es crea la Comissió Constitucional del Congrés, 36 diputats que trien una Ponència de 7 membres encarregada de dos fases del procés. Redactaren un Avantprojecte, que es publica el 5/01/1978 al Butlletí Oficial de les Corts (BOC). La resta de la Comissió tingué vint dies per a presentar esmenes. Els 7 “pares de la Constitució” debaten les esmenes i elaboren un Informe de la Ponència publicat al BOC de 17/04/1978, que serà la base per a les sessions de la Comissió que tenen lloc en maig i juny, i on els comissionats també poden presentar esmenes in voce. L’1/07/1978 es publica al BOC el Dictamen de la Comissió.

Després vingueren les revisions del ple del Congrés, comissió i ple del Senat, comissió mixta Congrés-Senat, aprovació en ambdues cambres i referèndum. Pel que fa a l’article 2, des del Dictamen de la Comissió ja no canvià la redacció; tampoc varià des de l’Informe de la Ponència el començament del que seria l’article 96. Estudiarem les seues històries amb cert detall.