Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats)

Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats)
Els balcons amb estenedors 1 (experiment fent parlar éssers inanimats) | Angel Abril Ruiz

 

We cannot change anything until we accept it.
Condemnation does not liberate, it oppresses.

Carl Jung

Primera part

En un matí assolellat d’un diumenge d'hivern les cordes de polipropilè o d’acer plastificat continuen lligades amb nucs a unes barres d'acer galvanitzat en les baranes dels balcons. En la gelor entre les dos claroretes del nou dia, els estenedors emprenen un debat.

–Perdoneu-me si no esteu d’acord. Penseu en els pares que ausades que van lluitar per aconseguir llibertats i benestar. Hui en dia, no estem pengim-penjam ni fent panxa en una paret qualsevol –diu l'estenedor del balcó amb geranis intentant de convèncer altres veïns.

–Tanmateix, a l’hora de la veritat tots els estenedors van quedar submisos a les mestresses, eh? –diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

–Bé, el que vulgues. No em diràs que no van aconseguir alguna llibertat física i emocional. Està clar que, si callem a tot, ja no tindrem remei. No ens hem d’acoquinar. Estaria bé per defensar-nos crear una associació de balcons amb cordes per a la roba. He passat fred tota la nit a serena. Quines ganes tinc que em cobreixen de roba les cordes i, si poguera, em calaria un abric. Per això, cal un horari fixe per a estendre la bugada de nit, d’eixa manera no n’hauria patit gens, de fred  –es queixa el del balcó amb geranis.

–No sigues capsot. Em fas riure, xe! Si amb prou feines he intercanviat tres paraules amb estenedors de balcons veïns. Hem de tenir més confiança i menys suspicàcies, ho hauríem de treballar entre nosaltres –diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

–Ací vaig jo, precisament. Cal obrir-nos perquè, sense confiança, no podrem fer res. Així organitzar-nos per alguna cosa, veritat? A mi la mestressa em va fotre un colp i també em va fotre una estirada de corda que em va deixar coent perquè ella creu que em van caure les agulles d’estendre quan de fet és una balòstia amb mans de mantega –diu el del balcó amb geranis.

Els balcons amb estenedors saben que no són balcons modernistes ni balcons amb vistes al mar en una cala de Xàbia, però donen molt de servei de manera submisa i aguanten el que calga, sense queixar-se, sense que ningú els ho agraïsca; es pot comptar amb ells a tothora. Sols exigeixen un respecte mínim.

Continuarà…