Per què cal posar en marxa els Consells de Salut Bàsics a la sanitat valenciana?

Per què cal posar en marxa els Consells de Salut Bàsics a la sanitat valenciana?
Per què cal posar en marxa els Consells de Salut Bàsics a la sanitat valenciana?

Els Consells de Salut Bàsics serien en el món de la Sanitat/Salut l’equivalent dels Consells Escolars en el món de l’Educació: una instància elemental de participació sanitària.

Encara que la llei General de Sanitat de 1986 permetia la seua existència, ací no és fins a l’agost de 2018 que la reforma de la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana reconeix per primera vegada que en cada zona bàsica de salut hi haurà un Consell de Salut Bàsic, que estarà format per representants de l’administració sanitària, dels professionals i treballadors sanitaris i per la població usuària.

El que no existeix encara és l’ordre que regule la seua composició i funcionament. Farà poc més d’un any va circular un esborrany de l’ordre que havia de regular-los, però la proximitat de les eleccions va interrompre el procés de creació de la norma; ara pareix que s’ha représ la iniciativa.

En alguns Departaments sanitaris i especialment al Departament Clínic-Malvarrosa de València, des de fa tres anys, estan funcionant de manera experimental una mitja dotzena d’aquests Consells de Salut i les autoritats del Departament recolzen la seua posada en marxa als Centres en què un grup de professionals i usuaris ho sol.liciten.

Però Consells de Salut Bàsics, per a què?

Actualment les democràcies complexes reforcen la seua legitimitat obrint canals de participació a la ciutadania, però a més, sobre el sistema sanitari actuen una sèrie de factors que no sols no milloren la qualitat de l’atenció sanitària sinó que la fan perillar: la longevitat més gran de la gent, el predomini d’un model bio-tecnològic d’atenció sanitària que augmenta la capacitat diagnòstica de malalties en detriment d’un model bio-psico-social i de medicina comunitària on la població es fa també responsable de la seua salut, la magnitud de les demores i les llistes d’espera, la necessitat d’augments pressupostaris en moments en què les polítiques neoliberals imposen retallades, l’infrafinançament autonòmic, la important despesa sanitària de butxaca, ... I en aquestes circumstàncies, tant l’Administració sanitària com els professionals i la ciutadania poden trobar motius per posar en marxa aquests Consells de Salut.

Actualment existeixen Consells de Salut de Departament i el Consell de Salut del País Valencià, el funcionament dels quals és molt deficient. Es tracta d’òrgans rígids pel que fa a les persones que poden participar en ells i poc democràtics perquè ni els representants són elegits pels usuaris i pacients, ni recullen les preocupacions i suggeriments d’una àmplia base social, donat que els falta la connexió amb els Centres de Salut de Zona Bàsica, que per ser l’espai de salut més pròxim i conegut pel ciutadà és la primera instància a la qual acudiria per a resoldre els problemes de salut i d’atenció sanitària que l’afecten. Amb els Consells de Salut Bàsics es completaria una estructura de Consells per la qual fluïren, si funcionara bé, suggeriments, informació i compromisos de baix cap a dalt i a l’inrevés.

Diguem “si funcionara bé”, perquè no hi ha tradició de participació ni entre els usuaris ni entre els professionals sanitaris, de manera que els començaments dels Consells de Salut Bàsics no han de ser fàcils. Els usuaris podem tenir bona intenció però, en desconéixer el funcionament del Centre i els ritmes i les inèrcies pròpies d’una organització complexa, podem mostrar-nos massa impacients i fer inicialment propostes poc realistes. Alguns professionals poden veure els usuaris com a intrusos en un territori que senten seu o haver tingut experiències participatives prèvies decebedores i carregats de faena rutinària desconsideren i recelen de la implicació del pacient en els temes de salut. L’escepticisme d’uns i altres està justificat i per altra banda les experiències en altres Comunitats Autònomes no han sigut molt reeixides1. El factor humà i la perseverança seran importants per a l’èxit de l’experiència.

I quines funcions tindrien?

Serien informatives, consultives, o de col·laboració amb els equips de salut dels Centres, segons s’implicaren els que participen en ells.

Pareix que la diversitat de les circumstàncies dels Centres de Salut (tipus de pràctica mèdica dels professionals, compromís d’usuaris i pacients, autoritats sanitàries del Departament, espais que dispose el Centre, si el Centre és d’una gran o xicoteta ciutat, les polítiques municipals existents relacionades amb la salut, la qualitat de l’atenció sanitària, l’experiència comunitària prèvia, temps de què disposen les persones, ...) haguera de determinar el nivell de col.laboració entre professionals i usuaris i entre el Consell de Salut i altres instàncies sanitàries o municipals. Hi hauria Centres que arribarien fins ací en la seua participació i altres fins allà; uns centrarien la seua atenció en activitats de promoció de la salut individual, altres en la salut de la comunitat o en els determinants socials de la malaltia o en aspectes d’organització sanitària, en funció de les característiques del Centre i de l’interés i la dedicació de les persones que cooperen.

Aquests Consells de Salut Bàsics no seran una panacea però són una oportunitat perquè professionals i usuaris puguen influir sobre la seua salut i la millora del sistema sanitari.

1”La participación comunitaria en salud: ¿mito o realidad? Evaluación de experiencias en Atención Primaria” María José Aguilar Idáñez. Madrid: Ediciones Diaz de Santos, 2001

https://www.academia.edu/33028707/La_participación_comunitaria_en_salud_mito_o_realidad