De pins i altres ocurrències

Maqueta virtual del projecte de Toyo Ito paer a l'Hermitage de Barcelona
Maqueta virtual del projecte de Toyo Ito paer a l'Hermitage de Barcelona | Museu Hermitage Barcelona

Com que amb els insults i altres agressions no n’hi havia prou, contra tot allò que no s’ajusta al pensament únic que els posa en evidència, ara els nous “constitucionalistes” apel·len al dret (!) –dels pares- a adoctrinar als seus fills, en exclusiva, com una propietat més, en el context d’un capitalisme sense aturador. Ara amb la “promoció” del pin parental. Així, doncs, les societats democràtiques no tenen –segons aquells nous “constitucionalistes”- dret (?) a defensar –i posar a la pràctica- una educació en llibertat i respecte, i informar a l’alumnat de tot allò que com a persones els és vital, per integrar-se, volgudament i civilitzada, en un món de valors morals i democràtics. Lamentablement, heus ací el tipus de dreta –tardofranquista- que ens ha tocat en dissort.

Més enllà dels nostres límits geogràfics i a la cimera –econòmica?- de Davos, s’han sentit les veus de sempre en favor de les “bondats” del capitalisme –per al 5% de la classe dominant- que, òbviament, no té alternativa (?) i, com a molt, des dels governs pretesament d’esquerra, es mira de suavitzar-la amb mesures –també preteses- a favor del altres –el 95% de la població-. I si el tal foro no estava prou estigmatitzat per la seua aposta a favor del capitalisme excloent, ara un dels seus assistents –Trump- ha hagut d’afegir la negació –reiterada- del canvi climàtic i, per tant, la inconsistència de dedicar-hi atenció i recursos a combatre el que ja és un genocidi anunciat del gènere humà i del què, lamentablement, hem tingut mostres als nostres territoris, recentment, amb pèrdua de vides humanes i quantiosos danys materials.

Negacionisme –o ignorància culpable- que també s’ha evidenciat a Jerusalem, en la solemnització del 75 aniversari dels camps nazis d’extermini dels jueus –de terrible memòria-, passant de puntetes –tots els caps d’estat i de govern dels països occidentals assistents– pel genocidi dels palestins que es practica cada dia, pels governs ultradretants de l’estat d’Israel, des de la seua creació. Ja és ben trist que Auswitch es manipule per “justificar” l’ocupació israeliana de Ciscordània i el confinament de més de dos milions de persones en el nou camp de concentració de Gaza. I tot amb la complicitat dels organismes internacionals i els estats democràtics (?), els legítims (!) representants dels quals han acudit a la crida d’en Netanyahu, pel què es veu sense reserves. I si no n’hi havia prou, Trump, el president dels EE UU més desprestigiat de la història, afegeix la pretensió de presentar –a qui?- un pla de “pau” (!?) per al contenciós palestí, que no és sinó l’anihilació de les legítimes aspiracions dels palestins –reconegudes per la comunitat internacional i la pròpia ONU– de recuperar els territoris ocupats il·legítimament per Israel i constituir-se en un estat sobirà, que amb aquell suposat pla de “pau” (?!) de Trump, són inviables.

I tornant a “casa”, es palesa l’infantilisme de la competència i confrontació, que els polítics de la comunitat –autònoma!?– i de l’ajuntament de Madrid han emprés contra Barcelona, en oferir a les instàncies internacionals, la seu dels events, la ubicació dels quals podria estar en qüestió als espais de la capital catalana: abans fou el congrés del Mobile i ara l’extensió de l’Hermitage, de la que es dubta que el lloc suggerit del port barceloní fora el més adient. A tota pressa, els del PP madrileny, s’han ofert per ubicar-lo al seu territori. Típic dels acomplexats que no reaccionen si no és de “resultes” dels hipotètics fracàs dels altres.

Fora d’això i acumulant desgràcies –que res tenen a veure amb l’escandalós i evident canvi climàtic, of course!- el pas de la borrasca “Glòria” –quin nom també!- ha deixat un reguitzell de pèrdues –també humanes- per tota la península, amb més de deu mil (!) sinistres detectats i danys materials estimats inicialment en 71 milions d’euros, a més d’afectar a la fauna marina –les tonyines de la costa del delta de l’Ebre- i a la regressió d’aquell emblemàtic espai.

I l’última, de moment: l’extensió del coronavirus de la Xina per tot el planeta, mercè a la mobilitat dels habitants d’aquell territori pel món i contra la qual –mobilitat– ja s’han posicionat companyies aèries com ara Airwais, Lufthansa i Ibèria, amb poc d’èxit pel que sembla, doncs l’OMS ha hagut de declarar l’alerta global, des de Ginebra. I és que les dades són preocupants: els afectats es compten per milers i els morts per centenars –a la Xina–, alhora que augmenten el països –passen de 15– amb casos de la malaltia, des dels més propers, com Japó, als de la UE i els emirats àrabs.

Encara com –malgrat aquell seguit de males notícies–,el papa Francesc s’ha desfet de l’arquebisbe Chaput, de Filadelfia –acceptant la seua jubilació- tancat en els seus plantejaments integristes i oposat a qualsevol obertura vaticana a les realitats del món d’avui. Tot i que falta molt de camí per recórrer.