De viatjar a fer turisme

Portrait of Elizabeth, Lady Webster, later Lady Holland
Portrait of Elizabeth, Lady Webster, later Lady Holland | Louis Gauffier | Wikimediacommons
Viatjar ha estat una practica de la humanitat des de les èpoques més remotes. S`ha viatjar per: necessitat, buscar aliments o terres de millors condicions, per conquerir altres terres, per fugir de situacions adverses, per buscar nous continents, per vendre mercaderies, fer la guerra o negocis, entre d'altres. Va haver-hi, però, un moment en què viatjar esdevingué un mitjà per ampliar els coneixements i descobrir les cultures i els valors de diferents pobles. Aquest darrer fenomen surt a partir de la Il·lustració, amb la particularitat que la seua practica no resultava assumible per a la gent modesta i sols la podien fer les classes amb poder econòmic.
 
Als nostres dies se sol parlar més de turisme, identificant-lo amb el fet de viatjar per oci o plaer. Al nostre cas, des bell antuvi hem rebut visitants i ara tenim, cal dir que en ocasions sobrin al turisme. Tanmateix nosaltres, gran part de la ciutadania, viatgem o fem turisme, quina de les dues coses fem, o tal vegada les dues?
 
Per tal de considerar el fet de viatjar, en el sentit modern de la paraula, del material que conec he elegit el diari de Lady Holland, una aristòcrata britànica que juntament amb el seu espòs, cal esmentar que els dos s’havien divorciat abans de casar-se, vingué a finals de 1802 a la península, i va arribar a Vinaròs en desembre. Es va quedar al nostre país fins abril. Cal dir que l’expedició la formava un nombre considerable de persones i animals da càrrega, amb servents, un metge, una escolta armada.
 
Els Holland eren persones cultes, mitjançant el diari que va escriure aquesta dona, que no fou redactat per ser editat i que fins el segle XX va restar inèdit, ara existeix una edició reduïda, i altra parcial centrada en l’estada al País Valencià, editada pel Consell Valencià de Cultura al 2003, podem conèixer molt de la vida social del cap i casal, amb relació amb com s’omplia el temps d’oci de la gent benestant i culta. A l'esmentat diari lady Holland fa molts comentaris sobre l’ambient, el teatre, els balls, les caceres, aquesta dona tenia tanta curiositat per conèixer que fins i tot intentà poder accedir els documents secrets de la Inquisició. Havia llegit literatura en castellà, coneixia a Jovellanos, i Cavanilles, i durant tot el trajecte cap el sud va visitar els pobles i en parla de les fondes, els monuments.
 
Aquesta referència que he esmentat, com la d’altres tants viatgers, en la gran majoria barons, que han deixat escrita la seua experiència, cal remarcar com durant les seus visites intentaven ampliar el seu coneixement sobre la societat i la cultura dels llocs on anaven, fins i tot, abans d’eixir s’havien documentat. Hi ha el cas d’un britànic que va dependre un poc de valència i elaborà una mena de mini diccionari o vocabulari de valencià-angles.
 
Resulta, doncs, evident que la diferència entre l’activitat viatgera i la turística és ben manifesta. Salvant les qüestions logístiques, on les diferències son més que evidents, hi ha una qüestió de fons: poca gent, més que poqueta, abans s’interessa per la història i la cultura del lloc on va, i que dir de fer un diari... Cada vegada més es funciona a la “japonesa” a fer fotos amb el mòbil per mostrar-les a la tornada i prou. El moviment més immediat que el personal fa només arriba a un punt es treure el mòbil i buscar la foto, la resta poc sol interessar-li. No pretenc que tornem als temps de Lady Holland, però, quelcom d’aquell esperit, de curiositat, d’interès per conèixer sí que caldria recuperar. Entre altres aspectes del tema de viatjar tal com jo ha contempla és un mitjà d’apropament entre els pobles, d’obrir-nos al altres, de generar comprensió i tolerància, i per tant, de contribuir a la pau i solidaritat, sense deixar de satisfer el nostre desig d’oci i plaer.