Fatxendes

Fatxendes
Fatxendes

Quan hom es troba amb el mot fatxenda, tan si és aplicable a un polític, com a qualsevol l’actitud del qual té a cura vantar-se, pot visualitzar els seus estereotips. Jo mateix pense de seguida en Hitler i Mussolini per maneres i fets, tot i que hi d’altres com el jagut a Mingorruibio, el qual mostrava maneres de no haver trencat un plat en s’ha vida, i els fets diuen el contrari, doncs el de la veu aflautada n’ha trencat de manera brutal i injusta milers i milers, els residus dels quals hi romanen encara pels arreus a fossars i cunetes; per tant l’assimili per mèrits propis, a l’austríac i l’italià. Tots tres, com se sol dir, per deixar-los menjar a banda. Per reblar-ho, el meu paisà q.e.p.d. José Vila “Pepico melona”, model de carreter valencià, quan en demanar-li opinió sobre aquesta o aquella haca, deia: “Les haques es proven a les barres”. Saviesa empírica popular de llibre, per dir que de vegades, com en el cas del trenca plats, les aparences enganyen.

Tot ve al cas perquè al jutge Joaquim Bosch l’han titllat de “pallasso” una tal “Lupa Judicial”, per dir al seu compte Twitter aquestes veritats com a punys: “Estem assistint a l’enfonsament moral de qui ha erosionat l’estat social. La mercantilització d’ancians a residències. Els favors a la sanitat privada per fer negoci. Les retallades injustes a la sanitat pública que certifiquen la crisi del capitalisme d’amiguets”. El compte Twitter de “Lupa Judicial” és administrat segons Anonymous Catalonia que ho ha esbrinat, per un jutge gran canari titular del Jutjat del Social Número 13 de Màlaga, un individu batejat com Francisco José Trujillo Calvo, provinent d’una nissaga de juristes com Déu mana.

De la “Lupa Judicial”, abunda i assegura el diari “La República” que és un compte amb perfil de marcada tendència “ultranacionalista espanyol, catalanofòbia i d’ultradretà” perquè li fa goig emetre missatges xenòfobs, de lloances a Vox i contra Catalunya; una mostra “El PP assoleix el recolzament de Ciudadanos i VOX”, tot de quan els fatxendes formaren govern en Andalusia. “Lupa Judicial”, d’altra banda escriu amb homofòbia, desbarrant cínicament: “Sabem que no és políticament correcte dir-ho, però el crims masclistes, disminuirien controlant l’emigració”

Dit el d’adés, d’ara fa un any li vaig llegir, quina casualitat!!!, aquesta frase al senyor Fernando de Rosa Torner, “Hay jueces que van opinando de política por los platós y para eso deberian dejar la toga”. L’actual senador pel País de part del Partit Popular, ha estat ex-President i ex-Vice-President del Consell General del Poder Judicial, Conseller de Justícia i Administracions Públiques amb Camps. La carrera del senyor Fernando de Rosa, com indica el reputat Adolf Beltran columnista de “El Diari.es ”és digna d’esser estudiada en les facultats de dret, com exemple pràctic d’allò que està ocorrent al poder judicial en Espanya: Saltar directament de la presidència de l’Audiència Provincial de València, nomenat el 12 de maig de 2015, a la candidatura del PP al Senat, esdevenint senador, retornant al seu partit, darrere d’una carrera judicial, basada precisament i necessàriament en el recolzament polític dels “conservadors”, rebla Beltran.

Dir abundant que, el senyor de Rosa, és membre d’una família força influent de les seues idees carpeta betòniques, en la vida social del Cap i Casal. Sa família és nodrida de membres també influents a l’àmbit empresarial com per exemple, ¡ah quina altra causalitat! pel seu germà Alberto, director general de la concessionària dels hospitals valencians privatitzats pel Partit Popular de la Comunidad Valenciana, entre els quals es troba el recentment recuperat Hospital d’Alzira. La seua germana Carmen, presidenta del “Ateneo Mercantil” la qual no li fa carasses de fotografiar-se amb l’Abascal, assenyat i reputat líder de Vox, d’idees progressives vers l’autoritarisme i un bon grapat de “ismes”, el qual predica la seua llibertat per assolir el súmmum corda de la mateixa, és a dir el llibertinatge, per convertir-se en l’àrbitre dels seus excessos.

En la meua opinió, qualificar anònimament amb un insult, a un o a altre pels seus criteris contraris, és d’una baixesa majúscula, endemés d’assenyalar, com a l’època de la “Batalla de València”, els enemics polítics perquè després les “paquites i paquitos rebenta plenaris” i altres individus “demòcrates de pro”, de l’estil, presumptament, déu em lliure, de Lupa Judicial, facen la seua tasca, és al mateix temps d’una vilesa considerable. Tot i que igual no, doncs la dita valenciana diu: “Tot potser en aquest món digué Caliu, manco una rata fer un niu baix la cua d’un gat viu”.

Una altra mostra de com les gasten aquest tipus de colles, és el senyor Garriga de Vox, odontòleg de professió, diputat, qui amb una desconsideració total vers els pobres, rebla: “La sanitat universal i gratuïta és una xacra”. El senyor Garriga, no se’n amaga de la seua condició de fatxenda irredempt. O en aquesta altra ignominiosa de Vox component del seu decàleg, enlairant “ Un de cada dos assassins masclistes en Espanya és d’origen estranger”. Hom amb trellat sap, que il·legalitzant de partits del seu caire, desapareixerien notòriament atacs d’odi en aquest estat i en estats d’altres llocs.

A dir tota aquesta colla, fan mostra permanent no només de cinisme excels, sinó d’unes idees fonamentades en l’odi i enlairades a base de populisme, el mateix que practicaven els senyalats feixistes del primera paràgraf de l’article, al recer de l’infamant ultra-neoliberalisme que els inculca i confesa un mentor rellevant com Stefen Bannon, un “Beethoven” ex-assessor estratègic d’un estrafolari nomenat Donald Trump, així com de Salvini, d’Orban, de Bolsonaro, de Farage, de Modrikamen... tots plegats components d’un moviment populista que defenen un occident jueu cristià, família tradicional, guerra contra el marxisme cultural, nacionalista i tradicionalista, endemés de declarar-se contraris fervents a la Unió Europea, i ultra-neoliberals.

Colla de Vox, escolans de Bannon, segons li contà ara fa un any a Daniel Verdú de “El País” és: “una classe d’individus basada en l’oportunisme polític, sense una classe dirigent solvent”. El guru que es confesa un tipus de dretes, conservador, amb notòria afinitat amb la Liga de Salvini, sabrà de l’admiració dels oportunistes i classe insolvent de Vox, vers Franco, José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo... els llibres dels quals són a la capçalera del seu del llit. Lliberals conservadors, els quals propaguen la llibertat a sang i foc, per practicar únicament ells el súmmum de la mateixa, el llibertinatge total, per dir i fer allò que els vinga de gana. Ara bé, la ultradreta nord-americana, conformada majoritàriament per gent de pistola al cinturó, no és exemple per a ningú de seny que se’n preue, d’aquesta mal nomenada nació espanyola.

Ortega Smith, és bon exemple, com diu Bannon, de la insolvència dels dirigents de Vox, qui assegura sense retractar-se que les tretze roses assassinades pels seus admirats correligionaris assegurant que de les roses, s’havia mentit, ja que allò que feien era cometre crims brutals, torturant i violant vilment en el “cheques”. Una ignomínia carregada d’odi. Ortega Smith deixa i deixarà si ningú el posa en vereda, ratlles ben profundes quan obri la boca, i deuria de tindre en comtes que, en la documentació del règim del seu admirat Franco, capitost i beneficiari del cop d’estat de 1936, no apareix cap referència a tortures o violacions realitzades per ninguna de les tretze xicones, perquè les tretze van ser condemnades, paradoxalment per “ajuda a la rebel·lió”, una altra infàmia ben infamant, quan els rebels eren i són els de les idees del de Mingorrubio de la veu aflautada. Com se sol dir De la pell de Barrabàs”.

Comptat i debatut haig de fer referència a aquesta altra dita valenciana “Si vols saber u qui és, dóna-li comandament i diners” Els que n’han tingut del primer sobten en caretes i ullets, al primer paràgraf d’aquest article, dels diners els de Vox, ja han donat mostra de com els usen, d’una banda tots plegats, finançant-se’n de l’Aràbia Saudita, i d’altres com el simulacre de Don Pelai a cavall, de “xiringuitos” del PP, sense fer-ne ni cop. I tot plegat com diu Bannon uns oportunistes de llibre, amb escassa solvència dels seus dirigents, els quals si assoliren poder ja veuríem com quedaríem.

Adeu-siau amb paraules del lletraferit Ernesto Sábato “Allò admirable és que l’home, segueixi lluitant i creant bellesa, al mig d’un món barbar i hostil”