Els balcons amb estenedors 4 (experiment fent parlar éssers inanimats)

Els balcons amb estenedors 4 (experiment fent parlar éssers inanimats)
Els balcons amb estenedors 4 (experiment fent parlar éssers inanimats) | Pexels

«L’enlluernadora ignorància ens confon.”

Leonardo da Vinci

 

Quarta part

–Algunes de les nostres mestresses xafardegen a tothora. De vegades es passen estones llargues vinga la xarrera d’allò que, per més que us puga semblar un destrellat, els humans anomenen premsa de cor: que en són de bojos, Déu meu! Ara, que també hi ha algunes mestresses que enraonen i xafardegen sobre veïns: que si la del quart ho fa cada dia i com no en té prou, es diu que va al darrere del metge de l'àtic. Opinen que és guapot, trempat i divertit, que viu sol i que ella li fa molt de cas. També parlen que sovint s’escridassa el matrimoni del pis cinquè tercer. I segurament per res –diu el del balcó amb geranis.

–Sabeu què? –diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

–Txit! Que ve la meua mestressa a estendre més roba! –diu el del balcó que està molt endreçat i sense trastos pel mig.

Es fa silenci per part dels estenedors que observen com ella estén la roba i fa alguns pessics a les cordes. Al cap d’una estona el mateix estenedor del balcó, carregat de roba, diu:

–Ja podeu continuar, ja podeu continuar... Avui ha fet el ritual d'estendre amb molta paciència. Ja se n’hi ha anat. Doncs, com us deia, l'altre dia sentia dir a la meua mestressa que estava embarassada. Algun dia em cobrirà de peücs, de bodis, samarretes de bebès, pijames de cotó d’una peça. És una roba que m’agrada que em posen a sobre per assecar-s’hi. Us diré una cosa: com m’agradaria estimar la meua mestressa i fer l’amor amb ella. M’enamora.

–Creus que algú pot estimar a l’amo que li fa el que vol, el menysté i n’abusa?

–Jo sé perdonar-la, guardar-li secrets i assecar-li llàgrimes cada volta que ve a fer un plor –diu el del balcó que està molt endreçat i sense trastos pel mig.

–Ei, companys, també m’agradaria tenir fills però, però mai no podré –diu el del balcó amb geranis.

–I si després vas a l'atur com el criaràs, o si els teus amos són desnonats, què? –diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

–Doncs, el marit de la meua mestressa està angoixat perquè, des de fa dos mesos, no cobra del taller de cotxes on treballa –explica el del balcó amb la bossa de roba prou plena.

–I què? A tu tant et fa, no? –li diuen.

–No, no que els meus amos no m’arreglaran el caragol fins que el tindré a punt de caure. Se’m fan blaüres, a més a més el ferro, igual que l'intel·lecte, es rovella amb el desús; alguna cosa així digué Leonardo da Vinci –li contesta.

Continuarà…